Quart de Poblet
| Quart de Poblet | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | L'Horta Oest | |||
| • Partit judicial: | Quart de Poblet | |||
| Ubicació: | 39°29′N 0°26′34 | |||
| • Altitut: | 40 msnm | |||
| Superfície: | 19.6 km² | |||
| Població: | 25.499 hab. | |||
| • Densitat: | 1.300 hab./km² | |||
| Gentilici: | Quarter/a o Quarteny/a | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià i Castellà | |||
| Còdic postal: | 46930 | |||
| Festes majors: | Primer Dissabte de Setembre | |||
| Alcalde: | Carmen Martínez Ramírez (PSPV-PSOE) | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Quart de Poblet es un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia i en la comarca de L'Horta Oest. Conta en 25.499 habitants (INE 2009).
Geografia
Situat entre L'Horta Sur valenciana. La superfície del municipi es completament plana. El riu Túria creua el municipi pel nort; per l'oest circula la Rambla del Poyo. El clima es mediterràneu, en pluges en primavera d'hivern i primavera; els vents dominants son els de l'oest i de l'est. Es pot accedir ad esta localitat per mig de les llínees 3 i 5 de MetroValencia i per mig dels autobusos de la llínea 150 de Metrobús.
Accessos
Quart de Poblet es troba junt a l'autovia A-3 qu unix Valéncia en Madrit i tambe està junt a l'autovia V-30. Es pot accedir ad esta localitat per les llínees 3 i 5 de Metro Valencia on Quart de Poblet te dos estacions Faitanar que dona cobertura als instituts i la zona denominada "La Cebollera" i atra en mig del poble, (Quart de Poblet) també ni ha atra estació molt ultilisda per l'atra part del municipi encara que pertany a Manises i es la estacio Salt de l'Aigua. Si parlem dels autobusos, es pot agafar la llínea 150 de Metrobús.
Infraestructura i accessos
Les principals arteries de tráfic rodat situades a l'oest del area metropolitana de Valéncia surquen el municipi de Quart de Poblet. Axina, tant el centre urbà com els numerosos polígonos industrials estan conectats per autovia en municipis del voltant i atres carreteres de gran capacitat.
- L'autovia A-3/E-901 Madrit-Valéncia o Autovia del Este -antiga N-III- discorre longitudinalment al sur de Quart de Poblet i proporciona tres accessos, u dels quals enllaça en el aeroport.
- L'autovia V-30 de circunvalació, paralela a la nova marge del riu Túria, traça una llínea diagonal entre el nort-oest i el sur-est de la localitat, mentres que la carretera V-11 servix a Quart de Poblet i la conecta en la terminal del aeroport de Valéncia. Atres carreteres locals, com la CV-408 i la CV-31, servixen de nexo, encara fragmentat per les instalacions industrials, en núcleos vecinals.
L'estació de ferrocarril de Renfe Operadora, en la antiga llínea C-4 Valéncia-Nort - Ribarroja del Túria fon adaptada a llínea 5 de Ferrocarriles de la Generalidad Valenciana inaugurant-se el dia 18 d'abril de 2007 un nou tram conectant Quart de Poblet en la ret del Metro de Valencia.
Ademés, diverses llínees de Metrobús conecten Quart de Poblet en Valéncia i atras localitats (vore enllaços).
Barris i pedanies
En el terme municipal de Quart de Poblet es troben també els sigüents núcleus de població:
- Barri San Jerónimo.
- Barri del Cristo.
- Barri San José.
Localitats limítrofes
El terme municipal de Quart de Poblet limita en les localitats de Aldaya, Chirivella, Chiva, Manises, Mislata, Paterna, Ribarroja del Túria i Valéncia, totes elles de la província de Valéncia.
Història
Quart de Poblet es probablement de fundació romana. Ya el historiador Euriclidión descriu en la seua obra com els veïns de Quartum ajudaren a l'exércit de Aníbal al quedar paralisat pel riu. El seu nom te orige en el terme llatí quartum miliarium, que fa alusió a la distancia que lo separa de Valéncia. Com vestigis d'aquella epoca perviuen restos del pont romà i l'Acueducte Els Arquetes.
No obstant, fon en la Edat Mija quan les seues gents es convertiren en protagonistes de importants fets en la història de Valéncia: Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador, liderà en Quart de Poblet una significativa batalla contra les forçes almoràvides, que porta el nom de la Vila i apareix refleixada en el Cantar de Mío Cid; i en les fonts destaca la alusió al Castell de Quart, actualment desaparegut.
Després de la Reconquista, el rei Jaume I d'Aragó donà el Castell, la Vila de Quart i l'alqueria d'Aldaya al Priorat del Hospital de San Vicente de la Roqueta (en el Llibre del Repartiment -folio 78-vº, asiento nº 1472- consta que, en data 7 de giner de 1244, Jaume I diu, textualment: "A Sant Vicent, el Castell i la Vila de Quart, i l'alcria de Ladea -Aldaya-"). En aquell moment, la població contava tan sols en 130 cases de cristians.
Fon en 1287 quando Quart de Poblet, per decisió del rei Alfonso II de Aragó quedà baix jurisdicció del Monasteri de Santa Maria de Poblet, panyent a l'Orde del Císter i del que dependia el de San Vicente de la Roqueta. De fet, un monje de San Vicente continuà seent el mayoral del lloc, encara que de vegades delegava les funcions en el alcalde. En 1332, el rei Alfonso IV de Aragó donà permís al abad de Poblet, Ponç de Copons, per a expulsar als mudéjars i en 1334 otorgà la carta de poblament a 52 families de Catalunya i Aragó, que feren de Quart de Poblet el seu nou llar. Esta carta consagrà el nacixment de l'actual ciutat. La dependència de Poblet es mantingué fins la desamortisació decretada per Juan Álvarez Mendizábal en 1835. Quedà com llegat la segona part del nom del municipi.
La Iglesia Parroquial de la Puríssima Concepció se construyó en el segle XIV, encara que fon reedificada en el segle XVIII en estil barroc, i també es situa entre 1310 i 1320 la construcció de l'ermita de Sant Onofre, després de l'aparició del sant anacoreta al moliner.
El 14 de juny de 1630, reunits el retor de Quart de Poblet, fidels i jurats del Consell, acordaren proclamar a la Verge de la Llum patrona de la Vila. Era Papa Urbano VIII.
La Procesió de Sant Onofre, una de les tradicions més arraigades en Quart de Poblet, naix el 8 de juny de 1723 després d'una época de sequíes. Set décades després, Aldaya guanyà el pleit que obligà a la partició del terme.
A lo llarc del segle XIX, els habitants de Quart de Poblet participaren en la Guerra de la Independència(Combate de San Onofre), en la que no dudaren en enfrentar-se a les tropes napoleóniques en la anomenada Batalla de Sant Onofre (27 de juny de 1808), les tropes de la Divisió Valéncia estaben capitaneades pel brigadier Saint-Marc. El Papa León XIII declarà ad este sant anacoreta, al que s'atribuixc el milacre del fi d'una epidèmia de cólera en 1885, patró principal de la Vila; foren fundades l'Agrupació Musical L'Amistat i la Cooperativa San José, i el 23 de maig de 1889 un chiulet anuncià a la població el pas, per primera vegada, del tren de la llínea de cercanies Valéncia-Ribarroja del Túria.
Ya en el segle XX, el municipi es convirtí en el punt d'inici del anomenat Plà Sur, que suposà el desvio del riu Túria després de la trágica riuada de 1957 en l'objetiu de que no atravessara Valéncia. Pel seu terme discurrix l'autovia A-3, que unix Valéncia i Madrit, lo que ha propiciat el desenrroll d'u dels poligons industrials més importants de la província i un important canvi poblacional. Si a principis dels anys 60, Quart de Poblet contava en poc més de cinc mil habitants; deu anys després la arribada de persones procedents principalment d'Andalucia, Aragó, Regió de Murcia i Castilla-La Mancha, que en el seu treball i les seues aportacions han enriquit cultural i econòmicament al municipi, disparava aquella sifra i la situava en els actuals quasi 26.000 habitants.
El 19 de abril de 1979 es va constituir en Quart de Poblet el primer ajuntament democràtic, després de la guerra civil espanyola de 1936.
En la actualitat, Quart de Poblet viu un moment històric en la finalisació de les obres de soterrament de la llínea 5 de MetroValencia a lo llarc del municipi, lo que ha supost la desaparició de la vies de la llínea C4 de Cercaníes Valéncia entre Vara de Quart i Quart de Poblet deixant sense conexió per ferrocarril en el municipi de Chirivella pero conectant l'Aeroport de Valéncia i els núcleus urbans de Quart de Poblet i Manises en poc més de 15 minuts en el centre de Valéncia.
Demografia
Quart de Poblet conta en una població de 25.499 habitants (INE 2009).
Un 5,5% de la població de Quart de Poblet es de nacionalitat extranjera (INE 2007).[1]
| Evolució demogràfica de Quart de Poblet[2] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 1996 | 2001 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | ||
| 1.674 | 1.921 | 1.814 | 2.263 | 2.644 | 3.152 | 3.993 | 5.408 | 10.571 | 20.529 | 27.409 | 27.404 | 27.112 | 25.739 | 25.430 | 25.340 | 25.441 | 25.499 | ||
Economia
Els cultius principals son de regadiu: Taronjers, perals, hortaliça, cebes, creïlles, etc. En terres de secà es cultiven cereals, vid, garroferes i olivera.
Les industries tradicionals son textils, refractaris, ceràmica, etc.
Monuments
- Església Parroquial. Està dedicada a la Purissima Concepció. Fon reedificada en el segle XVIII i restaurada en 1916.La capella de la Verge es obra de Bartolomé Ribelles Dalmau. En 1958 es creà la parròquia del Santíssim Crist.
- Ermita de Sant Onofre. Dins del eixample urbà ha quedat esta ermita on estan les imagens dels sants patrons: el titular i la Verge de la Llum.
- Cisterna Arabe. El apartat monumental, lo més destacable de Quart de Poblet es la seua cisterna arabe, sense parangó en la comarca, que estigué en una recoleta plaça hui desapareguda a causa de l¡ampliació de la Església. Declarat monument històric-artístic arqueológic, en 1981.
Cultura
Social
Accessibilitat en el Municipi
En els últims anys, s'ha realisat un estimable esforç per part de les autoritats municipals per a eliminar les barreres arquitectòniques en la via pública i centres oficicials. Este plà plurianual, ya ha merexcut un reconeixement per part del Ministeri de Treball al otorgar a l'Ajuntament el premi Reina Sofía d'Accesibilitat Universal 2005. Tambén s'ha donat un gran pas al posar en marcha la llínea de metro, totalment accesible construït per la Generalitat Valenciana.
Festes locals
5 de giner. cavalcata de Reis Magos.
17 de giner. Festivitat de Sant Antoni Abad. Bendició de animals i repartiment de pà beneit.
19 de març. Falles de Sant Josep.
Març. Actes del Mig Any de Moros i Cristians.
Març/Abril. Semana Santa.
1 de maig. Festes del Barri de San José.
1 de juny. Verge de la Llum, patrona de la vila.
9 de juny. Processió de Sant Onofre.
10 de juny. Festivitat de Sant Onofre. Mercat en l'Avinguda de Sant Onofre, concert de la Agrupació Musical L'Amistat i processió.
Juny. corpus Christi. Processió cívicoreligiosa que es trasllada al dumenge seguent a la festivitat.
Final de juny. Festas del Barri de San Jerónimo.
Setembre. Festes Majors, Patronals, Populars i de Moros i Cristians, que s'inicien el divendres anterior al primer dumenge del mes.
9 d'octubre. Día de la Comunitat Valenciana.
Novembre. Actos en honor de Santa Cecilia, patrona de la música.
Decembre. Nadal. Fireta de Nadal en el Polideportiu.
Festes Moros i Cristians
El seu orige es remonta a 1985. Es realisen en conmemoració de la batalla que el Mío Cid lliurà contra les tropes Almorávides acaudillades per Muhammad, nebot del emir del nort d'Africa Yusuf ibn Tashfin, en el plà de Quart que suposà la lliberació de Valéncia de les amenaçes musulmanes d'aquella epoca per un breu periodo, a més de ser la primera derrota del exércit almorávide en la peninsula Iberica de mans cristians.
Hui en dia, la festa es troba regida per l'Associació de Festa de Moros i Cristians de Quart de Poblet, y està conformada per huit comparses.
Bando Moro
- Faitanar
- Alí Ben Bufat
- Hussun Kaaba
- Almahà Ben Jové
Bando Cristià
- Almogávares
- Piratas
- Llauradors
- Templarios
Les festes es realisen els seguents dies:
- Dijous (nit) Pregó de Festes
- Dibendres (nit) Estafeta, Embaixada Mora, i Batalla
- Disabte (nit) Entrada Mora i Cristiana
- Dumenge (matí) Desfile Infantil
- Dumenge (vesprà) Aliança, Estafeta, Embaixada Cristiana, i Batalla del Plà de Quart
Política
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Ramón Segarra Asensio[3] | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Onofre Colomer Mateu | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Ramón Segarra Asensio | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Ramón Segarra Asensio | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Ramón Segarra Asensio | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Carmen Martínez Ramírez | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Carmen Martínez Ramírez | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Carmen Martínez Ramírez | PSPV-PSOE |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Notes
- ↑ Font: Explotació estadística del censo segons el Institut Nacional de Estadística d'Espanya. Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).
- ↑ Font: Població de fet segons el Institut Nacional de Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
- ↑ En les Eleccions municipals de 1979 fon triat Onofre Colomer Mateu fins el 11 de giner de 1981, on li entrega el carrec a Ramón Segarra Asensio.
Bibliografia
- Carta de Poblament. Quart de Poblet, 1987. S. Romeu y A.Griñó
- Geografia, origen i història de la molt lleial i heroica Vila de Quart de Poblet. 1984. Vicente Coll Ferrer
- Llibre padrón de riqueza de Quart de Poblet. Archivo Municipal.
- Labradores y rentistas en una comunidad rural de la Huerta de Valencia. Quart de Poblet en 1812. José Ramón Sanchis Alfonso.
Enllaços externs
- Ajuntament de Quart de Poblet
- Federació Valenciana de Municipis i Provincies - Guía Turística D'on se va extraure informació en el seu consentiment.Wikipedia:Autorizaciones/Federación Valenciana de Municipios y Provincias
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Cuart de Poblet de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.