Beniparrell
| Beniparrell | ||||
| ||||
| País : | Espanya | |||
| • Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Horta Sur | |||
| • Partit judicial: | Picassent | |||
| Ubicació: | 39°22′50″N 0°24′41″O | |||
| • Altitut: | 20 msnm | |||
| Superfície: | 3,7 km² | |||
| Població: | 1.896 hab. | |||
| • Densitat: | 512,43 hab./km² | |||
| Gentilici: | Beniparrellà/Beniparrellera | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46469 | |||
| Festes majors: | 20 de giner y 6 d'agost | |||
| Alcalde: | Vicent Josep Hernandis Costa (GIB) | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Beniparrell es un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca l' Horta Sur.
Geografia
Situat en la zona de transició de l' Horta de Valéncia a la Ribera del Xúquer. La superfície del terme es plana. Drena el terme el barranc de Picassent.
El clima es mediterràneu; se produïxen pluges en la primavera d'hivern i en primavera.
Localitats llimítrofs
El terme municipal de Beniparrell llimita ab les localitats de Albal, Alcàsser y Silla totes elles de la província de Valéncia.
Història
En els seus orígens Beniparrell era una alqueria musulmana, pero una vegada conquistat el Regne de Valéncia, passa a mans de Arnau de Romaní en agraïment per els servicis prestats. Arnau seria senyor del poble fins al 1297 quant se va vendre al convent de Portaceli, per unes 44.000 lliures. Més tart, el 1314 va ser comprat per un ciutadà de Valéncia. Després de alguns canvis de propietari més, finalment torna al llinage dels Romaní.
En els últims anys del segle XIV, se convertí en una propietat de la família Escrivà els quals se convertiren en barons de Beniparrell. En 1600 se veneren uns terrenys als monges carmelites per a que construïren un convent. I va ser al voltant de este on comença a establir-se la població. Durant les desamortisacions del segle XIX el convent passa a mans privades, de nou al baró.
Al voltant de 1850, Beniparrell construïx el seu propi ajuntament encara que després passaria a formar part de Albal durant un temps, fins a que de nou se establí com una ciutat independent per dictamen de la reina regente Maria Cristina (1892). A partir de este moment la historia del poble ha anat lligada a la del país. Per tant, els representants han sigut escollits a dit fins a la aplegada de la democràcia, i ab ella les primeres eleccions municipals ab sufragi universal.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | ||
| 1983 - 1987 | ||
| 1987 - 1991 | ||
| 1991 - 1995 | Severino Casañ Planells | IU |
| 1995 - 1999 | Severino Casañ Planells | IU |
| 1999 - 2003 | Severino Casañ Planells | IU |
| 2003 - 2007 | Lucinda Daviu Martí | PP en coalició ab IU |
| 2007 - 2011 | Vicente José Hernandis Costa | GIB en coalició ab PP |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
Conta ab una població de 1.810 habitants en 2006.
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 503 | 581 | 683 | 748 | 819 | 901 | 1.016 | 1.044 | 1.321 | 1.366 | 1.611 | 1.808 | 1.810 | 1.896 |
Economia
Tots els cultius son de regadiu. El taronger es la principal producció. Se cultiva també creïlles, cacau, fesols, hortalices, cereals i frutals. Se rega ab aigües del Xúquer a través de la Sequia Real del Xúquer i també ab aigües del subsol. Hi ha varies granges avícoles.
La industria se troba vinculada a la de la capital de la província (mobles, joguets, paper, etc.); funcionen almagasens per a la manipulació de la taronja.
Monuments
- Iglésia Parroquial. Ab pintures del segle XVIII, esta dedicada a Santa Bàrbara.
Festes locals
- Festes Majors. Celebren les seues festes a la Verge del Carme el 15 y 16 de juliol.
- Santa Bàrbara. Se celebren del 3 al 4 de decembre.
Accessos
Enllaços externs
- Institut Valencià de Estadística
- Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret informació ab el seu consentiment. [1]
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Beniparrell de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.