Arbre de Nadal
Encara que moltes persones creuen que l'arbre de Nadal és d'orige romà, la veritat és que va vindre de molt més llunt.
En l'Antic Egipte, es celebrava el fi d'any en una cerimònia en que duyen una branca de palma que tenia dotze fulls. Cada full representava un més de l'any. En terminar-se la cerimònia, encenien la punta de cada full i apilant-la totes en forma de piràmide formaven una foguera en honor del deu Thor. Aquella costum pagana va anar variant fins a aplegar a l'arbre de Nadal dels nostres dies en un fi diferent.
Els antics pobles celtes vestien els seus arbres en hivern (quan perdien fulls) per a que els esperits bons que en ells habitaven retornaren pronte. Els adorns més comuns eren pomes o pedres pintades. Es diu que este va ser l'orige dels adorns.
En els països nòrdics era considerat com l'arbre del naiximent (triumfo, i naiximent de la llum contra l'obscuritat) degut a que durant estos hiverns frets i coberts de neu era l'únic arbre que realment resorgia per damunt de tots en altura, verdor i eufòria.
Els antics germans creïen que el món i tots els astres estaven sostinguts de les branques d'un arbre jagantesc nomenat el "diví Idrasil" o el "deu Odín". A este Deu se li rendia cult cada any, durant el solstici d'hivern, quan para ells, es renovava la vida. La celebració d'eixe dia consistia en adornar un arbre de carrasca en antorches que representaven a les estreles, la lluna i el sol. Entorn a este arbre ballaven i cantaven adorant a la seua divinitat. Ahí tenim provablement el més remot orige de les llums de l'Arbre de Nadal.
Conta la llegenda que Sant Bonifaci, evangelisador d'Alemanya, va derribar l'arbre que representava al deu Odín i en el mateix lloc va plantar un pi, símbol de l'amor perenne de Deu. Ho va adornar en pomes i veles, donant-li un simbolisme cristià. Les pomes representaven les tentacions, el pecat original i els pecats dels hòmens; les veles representaven a Crist, la llum del món i la gràcia que reben els hòmens que accepten a Jesús com a Salvador.
A lo llarc del sigle XIX es va estendre esta costum per tota Europa, escomençant per Àustria, Gran Bretanya i França. I va continuar la seua expansió alcançant a Espanya ya en el sigle XX, tenint que competir contra les tradicions belenistes, encara que en l'actualitat vixquen els dos en harmonia.
Poc a poc, la tradició va anar evolucionant: es varen canviar les pomes per esferes i les veles, per focs que representen l'alegria i la llum que Jesucristo va dur al món.
S'acostuma posar una estrela en la punta de l'arbre que des de la simbologia cristinana, representa la fe que deu guiar les nostres vides.
També, se solen ficar adorns de diverses figures en l'arbre de Nadal. Estos representen les bones accions i sacrificis, els "regals" que li donarem a Jesús en el Nadal.
Les boles de cristal es varen incorporar al voltant de l'any 1750 en Bohemia. La costum de l'arbre es va estendre per Europa i Amèrica durant el sigle XIX.
Atres tradicions nadalenques són: