Loteria de Nadal
El Sorteig Extraordinari de Nadal, conegut popularment com a Sorteig de Nadal o Loteria de Nadal, és un dels sortejos de loteria més importants i populars que se celebra en Espanya cada 22 de decembre, i que tenia lloc tradicionalment en el saló de sortejos de Loteries i Apostes de l'Estat, en Madrit. Des de l'any 2010, degut al numerós públic que acodix a vore el sorteig, s'ha traslladat ad atres llocs de Madrit en més aforament, com el Palau de Congressos o el Teatre Real. El segon sorteig més important despuix d'est és el Sorteig Extraordinari del Chiquet que té lloc cada 6 de giner.
La loteria de Nadal forma part dels sortejos que celebra la Loteria Nacional. El premi màxim rep el nom del Gros, que des de 2011 té un valor de quatre millons d'euros al billet, 400.000 euros al dècim o 20.000 euros per euro apostat. El periodo de venda d'este sorteig és el més llarc de l'any, ya que les administracions reben els números les primeres semanes de juliol.
Història[editar | editar còdic]
La primera volta que es va sortejar la loteria en Nadal fon el 18 de decembre de 1812 en Càdis, i el primer premi Gros recaigué en el número 03604. Llavors el preu del billet era de 40 reals en un premi de 8.000 pessetes. La primera volta que se li va nomenar Sorteig de Nadal fon el 23 de decembre de 1892, i va substituir a la llegenda de «Pròspers de Premis», encara que no va figurar impresa en les bolletes fins al Nadal de l'any 1897. Hui en dia el sorteig extraordinari, que se celebra tots els anys el dia 22 de decembre, és el més important i popular de tots els sortejos de loteria realisats en Espanya, ya que supon un 30% de la facturació anual de l'organisme Loteries i Apostes de l'Estat.
La primera volta que els chiquets del Colege de Sant Ildefons de Madrit varen dir els números de la Loteria Nacional fon el 9 de març de 1771. En el sorteig extraordinari de Loteria de Nadal sempre han participat els chiquets del Colege Residència Sant Ildefons. Fins a l'any 1983, solament eren varons els que posaven veu als premis. A partir de 1984, també les chiquetes varen escomençar a participar en el sorteig.
En el sigle XXI, en la Porta del Sol de Madrit es va colocar un arbre de Nadal en els característics bombos de loteria d'este sorteig.
Des de l'any 1963 este sorteig es va celebrar en la sèu de la Loteria Nacional del carrer Guzmán el Bo de Madrit. En 2010 es va traslladar al Palau de Congressos del Passeig de la Castellana, per a poder acollir a més públic i periodistes. A partir de l'any 2012 s'ha celebrat en el Teatre Real de Madrit.
Característiques[editar | editar còdic]
Les bolletes reben el nom de dècims perque l'apostant juga la «dècima» part de l'import del billet, és dir, un billet es dividix en dèu dècims. De tots els números s'emeten séries, és dir, cada billet de cada número es repetix una série de voltes. En l'any 2011 fon el primer any en el que varen participar 100.000 números (des del número 00000 al 99999), sent fins a llavors inferior la cantitat de números que participaven. Des de l'any 2017, el número de séries és de 170. Aixina, l'emissió ascendix a 3.400 millons d'euros, d'els que un 70% es destina a premis, és dir, 2.380 millons d'euros. El 30% restant es destina al pagament de comissions als punts de venda (3,70%), a despeses d'administració i al Tesor Públic (aproximadament el 22%). Un total de 14.008 números d'entre 100.000 resultaran premiats, sense tindre en conte que un mateix número pot portar-se més d'un premi.
Premis[editar | editar còdic]
Açò fa un total de 15.304 premis (9.999 reintegres més 5.305 de premis majors). No obstant, els números premiats són menys ya que hi ha números que tenen més d'un premi, be per les pròpies normes del sorteig (per eixemple, els 999 números que les seues dos últimes sifres coincidixen en el gros també sempre tenen reintegre) o per pur encert (per eixemple, la provabilitat de que cap de les pedrees tinguen reintegre és menor de 1e-81). La provabilitat de que et toque a lo manco 1 premi és del 14% i la provabilitat de guanyar el primer premi és d'un 0,001% (o siga, un número entre centmil).
Preparatius[editar | editar còdic]
Un dia abans del Sorteig de Nadal s'examinen les boles del sorteig en els números i premis de forma pública. Ademés de ser contades, qualsevol assistent pot examinar-les a títul personal. Les boles del bombo són de fusta de boix, una fusta llaugera i resistent. El pes de les boles és exactament igual en totes elles i porten els números gravats a làser per a evitar diferències de pes per la cantitat de pintura que pogueren portar les boles. Finalisat el reconte, es desestaja el saló i s'asseguren en passadors interiors tots els seus accessos, a excepció de la porta de l'estrado, que les seues tres claus queden en poder de tres persones diferents, una volta tancada i precintada.
El saló s'obri a les 8:00 h. del dia 22 de decembre, permetent-se l'entrada als espectadors, sense més llimitació que l'aforament del local. A les 8:30 h. es constituïx la junta que presidix i autorisa el sorteig. Posteriorment, despuix de ser mostrades al públic a on qualsevol que ho desige pot comprovar si el seu número està entre les boles, estes són transportades mecànicament en la gronsa, un recipient utilisat per a transportar les boles fins als bombos. Des del sorteig de l'any 2011, en aumentar el número de boles fins a 100.000, són necessàries dos gronses per a introduir els números en el bombo. Per últim, els bombos són tancats i a una senyal del president es voltegen simultàneament.
Entorn a les 9:15 h. comença el sorteig pròpiament dit. Un chiquet del Colege de Sant Ildefons extrau una bola del bombo de números i un atre chiquet, al mateix temps, una del de premis, sent cantades abdós per atres dos que inserten les boles en els arams disposts a l'efecte. Els bombos solament giren quan s'ompli l'aram. Estos arams es reunixen en una «taula» fins a contindre doscentes boles de cada classe, sent tancades degudament davant de la taula de la junta en la conformitat del president i de l'interventor. En omplir-se la taula, els quatre chiquets que han participat en eixa taula són reemplaçats per atres quatre, i es repetix el procés. El sorteig de la Loteria de Nadal conclou quan en el bombo de premis no quede bola alguna.
Un equip de més de quaranta persones fa possible l'obtenció de la llista de premis del sorteig i de les poblacions agraciades en els premis per mig d'un procés informàtic controlat en tots els seus extrems. D'esta forma, aproximadament als 45 minuts d'acabar el sorteig, i despuix d'haver passat per vàries comprovacions i puntejos, està preparada la cinta i llista de premis per a la seua entrega a la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, encarregada d'imprimir la llista oficial de premis. Dita llista s'edita i distribuïx la mateixa vesprada del dia 22 a les Administracions de Loteries i als mijos de comunicació.
Atres tradicions nadalenques són:
Vore també[editar | editar còdic]
- Nadal
- Nadalenca o cançò de Nadal
- Sorteig Extraordinari del Chiquet
Referències[editar | editar còdic]
- Cabellero, A.; Calvo, M. L. «Lotería de Navidad 2022, en directo»
- Heras, Rubén (19 de diciembre de 2008). «San Ildefonso, un colegio para la historia»
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Loteria de Nadal.