Joan Pau II
| Joan Pau II | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Joan Pau II en l'any 1993 en Denver (Estats Units) | |||
| Nacionalitat: | Polac | ||
| Naiximent: | 18 de maig de 1920 | ||
| Lloc de naiximent: | Wadowice, Polònia | ||
| Defunció: | 2 d'abril de 2005 | ||
| Lloc de defunció: | Ciutat del Vaticà | ||
Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II),[1] de nom secular Karol Józef Wojtyła (Wadowice, Polònia, 18 de maig de 1920 - † Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005), fon el papa 264 de l'Iglésia catòlica i sobirà de la Ciutat del Vaticà des del 16 d'octubre de 1978 fins a la seua mort en l'any 2005. Fon canonizat en l'any 2014, durant el pontificat de Francesc.
Despuix d'haver segut bisbe auxiliar des de l'any 1958 i arquebisbe de Cracòvia des de 1962, es va convertir en el primer papa polac de l'història, i en el primer no italià des de l'any 1523. El seu pontificat, de casi 27 anys, fon el tercer més llarc en l'història de l'Iglésia catòlica, despuix del de sant Pere (es creu que entre 34 i 37 anys, encara que la seua duració exacta és difícil de determinar) i el de Pio IX (31 anys).
Joan Pau II fon aclamat com un dels líders més influents del sigle XX, recordat especialment per ser un dels principals símbols del anticomunisme,[2] ademés de per la seua lluita contra l'expansió del marxisme per llocs com Iberoamèrica, a on va combatre enèrgicament al moviment conegut com teologia de la lliberació, en l'ajuda de la seua mà dreta i a la postre successor com a Papa, Joseph Ratzinger.
Va jugar aixina mateixa un paper decisiu per a posar fi al comunisme en la seua Polònia natal i, finalment, en tota Europa, aixina com per a la millora significativa de les relacions de l'Iglésia catòlica en el judaisme, l'islam, l'Iglésia ortodoxa, i la Comunió anglicana.
Entre els fets més notoris del seu pontificat va destacar l'intent d'assessinat que va sofrir el 13 de maig de 1981, mentres saludava als fidels en la plaça de Sant Pere, a mans de Mehmet Ali Ağca, qui li va disparar a escassa distància entre la multitut. Temps despuix el terroriste va ser perdonat públicament pel pontífex en persona. A este es va sumar un atre atentat ocorregut en Fátima en la nit del 12 al 13 de maig de 1982 a mans del sacerdot ultraconservador Juan María Fernández Krohn, fet que no va transcendir fins al cap de la mort del pontífex.
Fon un dels líders mundials més viagers de l'història, va visitar 129 països durant el seu pontificat. Ademés de la seua llengua materna, el polac, parlava italià, francés, alemà, anglés, espanyol, portugués, ucranià, rus, croata, esperanto, grec antic i llatí.[3] Com a part del seu especial émfasis en la crida universal a la santitat, beatificà a 1340 persones i canonisà a 483 sants, més que la sifra sumada dels seus predecessors en els últims cinc sigles. El 19 de decembre de l'any 2009, fon proclamat venerable pel seu successor, el papa Benet XVI, qui posteriorment va presidir la cerimònia de la seua beatificació l'1 de maig de l'any 2011 (el Dumenge de la Divina Misericòrdia), i fon canonisat junt en el papa Joan XXIII el 27 d'abril de l'any 2014 (una atra volta el Dumenge de la Divina Misericòrdia) pel papa Francesc.
BiografiaEditar
Infància i joventutEditar
Karol Józef va nàixer el 18 de maig de 1920 en Wadowice, un poble de Polònia propenc a Cracòvia.
Era el menor dels tres fills del matrimoni integrat per Karol Wojtyła i Emilia Kaczorowska. La seua mare era una fervent catòlica, i li les va arreglar per a que el seu fill naixquera prop d'un temple, puix volia que lo primer que sentira el seu fill foren els «càntics a Deu». Quan Karol encara era molt chicotet, la seua mare li dia a atres dònes: Voran que el meu chicotet Karol serà una gran persona. La seua mare muigué en l'any 1929, quan ell solament tenia nou anys. La seua germana Olga havia mort ans que ell naixquera. El seu germà major Edmund, que era mege, muigué en 1932 per contagi de escarlatina quan va curar a un home de condició humil, una pèrdua que va afectar profundament a Karol.[4] Junt en el seu pare, Karol es va traslladar a la ciutat de Cracòvia per a iniciar els seus estudis en l'Universitat Jagellònica. El seu pare, un suboficial de l'eixèrcit polac, muigué en l'any 1941 durant l'ocupació de Polònia per l'Alemanya nazi.[5] El seu pare sempre ho va guiar en el camí de la fe i l'amor cristià, i, despuix de la seua mort, fon cuan el jove Karol va escomençar a pensar sériament en el sacerdoci.[4]
En terminar els seus estudis d'educació mija, una época en la que va destacar com consumat escaquiste (aplegant a proclamar-se vencedor en varis campeonats estudiantils), es va matricular en l'Universitat Jagellònica de Cracòvia i també en una escola de teatre. Quan les forces d'alemanes varen tancar l'Universitat, en setembre de 1939, el jove Karol va tindre que treballar en una pedrera i despuix en una fàbrica química (Solvay), per a guanyar-se la vida i evitar que ho deportaren a Alemanya. Fichat per la Gestapo, es va refugiar en una andana de Cracòvia. En eixa época es va unir al grup del célebre actor polac Mieczysław Kotlarczyk, creador del teatre Rapsòdic, en el qual va interpretar papers de contingut patriòtic.
Durant l'ocupació alemana del seu país, va cultivar especialment la cultura, el teatre i les amistats, en el context del grup Unia, format per jóvens catòlics que pretenien resistir, tant de forma pacífica (aixina Wojtyła) com d'acció (ajudant directament als judeus o utilisant la violència), a l'ocupació nazi.[6] Posteriorment, la seua situació es va complicar i va deure refugiar-se en els subterràneus del arquebisbat de Cracòvia.
Important per al seu creiximent espiritual fon la persona d'un sastre, Jan Tyranowski, qui li va donar a llegir al religiós i poeta místic del Renaiximent espanyol Sant Joan de la Creu. Es varen conéixer en l'any 1940; Tyranowski reunia a un grup de jóvens.
Un dels llocs a on més li agradava anar a resar i descansar era Kalwaria Zebrzydowska, a on havien treballat el seu yayo i besyayo com a guies dels peregrins que anaven a este santuari.[7]
Educació pastoralEditar
_(19May07).jpg)
En l'any 1943 va ingressar en el seminari clandestí que havia fundat monsenyor Adam Stefan Sapieha, cardenal arquebisbe de Cracòvia, iniciant la carrera de Teologia. Al començament de l'any 1945 els soviètics varen entrar en Cracòvia i el futur papa va salvar la vida d'una curiosa manera, casi miraculosa, gràcies a Vasily Sirotenko, un universitari rus que, abans de ser enviat a lliberar Cracòvia com a oficial, estudiava l'últim curs d'Història; la orquesta roja (espies prosoviètics infiltrats en l'eixèrcit alemà) va informar llavors de que els alemans anaven a assessinar a uns obrers polacs esclavisats per ells; atacat eixe grup pels russos i obligat a rendir-se, estos varen descobrir entre els huitanta obrers polacs lliberats en una pedrera de la fàbrica Solvay a díhuit seminaristes. Seguint les directrius de Stalin tots varen ser enviats a un gulag de Sibèria d'a on no varen retornar, pero no el futur papa, ya que el comandant necessitava a algú com ell que coneguera idiomes i li traduïra els llibres en llatí i alemà que havia estat compilant per a seguir la seua carrera despuix de la guerra; és més, Wojtyla sabia inclús rus per ser la seua mare de ètnia rutena. Sirotenko va impedir aixina el seu deportament a Sibèria, inclús a pesar de l'oposició d'un comissari polític rus. Sense dubte este tràgic fet va deure reforçar el seu antiestalinisme.[8]
Fon ordenat sacerdot l'1 de novembre de 1946 en la capella privada arquebisbal.. Poc despuix es va traslladar a Roma per a assistir als cursos de la Facultat de Filosofia del Pontifici Ateneu Angelicum, i va obtindre el doctorat en Teologia en la tesis L'acte de fe en la doctrina de Sant Joan de la Creu.
En l'any 1948 va retornar a Polònia i va eixercir el seu primer ministeri pastoral com vicari coadjutor de la parròquia de Niegowić, en les afores de Cracòvia, durant tretze mesos. En novembre d'eixe mateix any va obtindre l'habilitació per a eixercir la docència en la Facultat de Teologia de l'Universitat Jagellònica. El 17 d'agost de 1949 es va traslladar com a vicari a la parròquia de Sant Florià, en Cracòvia, on va eixercir el ministeri durant dos anys, alternant-ho en el seu treball de conseller dels estudiants i graduats de l'universitat estatal d'eixa ciutat.
Era molt popular entre els estudiants, en els que anava moltes voltes d'excursió, cosa que no era comuna en aquells temps, puix podia cridar l'atenció de les autoritats policials.
Nomenat professor de Teologia moral i Ètica social del seminari metropolità de Cracòvia el dia 1 d'octubre de 1953, va començar en l'any 1954 a impartir classes d'Ètica en la Facultat de Filosofia de l'Universitat Catòlica de Lublin, en la que dos anys despuix va ser nomenat director de dita càtedra.
Bisbe i cardenalEditar
El 4 de juliol de 1958, el papa Pio XII ho va consagrar bisbe auxiliar de l'archidiòcesis de Cracòvia, baixe l'administrador apostòlic, arquebisbe Eugeniusz Baziak.
A partir de l'11 d'octubre de 1962, va començar a prendre part activa en el Concili Vaticà II. Destaquen les seues puntualisacións sobre l'ateisme modern i la llibertat religiosa. Va realisar una important contribució a l'elaboració de la constitució Gaudium et spes. El cardenal Wojtyła va participar també en les cinc assamblees del Sínodo dels Bisbes, anteriors al seu Pontificat.[9] El 8 de decembre de 1965 va passar a formar part de les congregació per als Sacraments i per a l'Educació Catòlica, i del Consell per als Llaics. En l'any 1962, en morir l'arquebisbe Baziak, fon nomenat vicari capitular i el 30 de decembre següent el Papa Pau VI ho va consagrar arquebisbe de Cracòvia. El 29 de maig de 1967 fon nomenat cardenal, convertint-se en el segon més jove de l'época, en 47 anys d'edat.
Durant el sínodo de bisbes sobre la catequesis celebrat en octubre de l'any 1977 en Roma, va coincidir per primera volta en Joseph Ratzinger, llavors cardenal de Munich.[10]
PontificatEditar
.jpg)
El 28 de setembre de 1978 muigué el Papa Joan Pau I a causa d'un infart de miocardi, despuix d'un pontificat de 33 dies.[11] El 16 d'octubre de 1978, despuix de dos dies de delliberació del cónclau, Wojtyła fon elegit successor de Sant Pere. Va adoptar el nom de Johannes Paulus pp II (Joan Pau II) i es va convertir, en 58 anys, en el papa més jove del sigle XX i en el primer no italià des del neerlandés Adrià VI (1522-1523). El 5 de novembre va visitar Assís, en el primer dels seus 144 viages per Itàlia.
El 25 de giner de 1979 va mamprendre el primer dels seus 104 viages fòra d'Itàlia, en el que va visitar la República Dominicana i Mèxic. L'últim fon el 14 d'agost de 2004 al santuari marià de Lourdes, en el sur de França. En total va visitar 129 països diferents, alguns d'ells vàries voltes.
CitesEditar
- L'Observatore Romano, decembre 1982. 'Viaje apostólico de Juan Pablo II a España'.
- Biblioteca de Autores Cristianos (BAC). 'Mensaje de Juan Pablo II a España'. (31 octubre a 9 noviembre 1982).
- Mundo Cristiano. 'Juan Pablo II en España. 10 días inolvidables'.'Un Papa valencianista', per P. Ferré i Martínez (Diario de Valencia, 21.10.2003)
ReferènciesEditar
- ↑ «Popes set for historic Vatican saints ceremony». BBC News
- ↑ José Ramón Garitagoitía (2004). Juan Pablo II y Europa, Ediciones Rialp. ISBN 84-321-3502-X.
- ↑ Laureano J. Benítez Grande-Caballero, José Antonio Benítez Grande-Caballero (2014). Juan Pablo II: Vida y obra del Papa polaco a partir de sus testimonios. Juan Pablo II: Vida y obra del Papa polaco a partir de sus testimonios. ISBN 9788499496351
- ↑ 4,0 4,1 Stourton, Edward. John Paul II: Man of History. Londres: Hodder & Stoughton, 2006. ISBN 978-0-340-90816-7.
- ↑ ACI Prensa (ed.): .
- ↑ Cf. Andrea Riccardi, Juan Pablo II. La biografia, Sant Pablo, Madrit, 2011, pàgs. 69-70.
- ↑ (2005) Ora Conmigo (Life in Prayer): Las Oraciones Personales del Papa Juan Pablo II (The Private Prayers of Pope John Paul II), Simon and Schuster. ISBN 9780743284660.
- ↑ Manuel P. Villatoro, "El «milagro» que evitó que el Papa Juan Pablo II fuese cruelmente asesinado por Stalin en la IIGM", en ABC de Madrit, 17-III-2017.
- ↑ «Beato Juan Pablo II: breve biografía». zenit.org
- ↑ Cf. Pablo Blanco Sarto, Benedicto XVI. El papa alemán, Planeta, Barcelona, 2010, pág. 236.
- ↑ August (1965). Historia de la Iglesia, Editorial Sal Terrae. ISBN 978-84-293-1816-6.
BibliografiaEditar
- Documentos del Santo Padre Juan Pablo II: 1988-1999. Ciudad del Vaticano: Pontificia Comisión para América Latina, 1999
- Juan Pablo II: Mi decálogo para el tercer milenio. Madrid: PPC, 1994: Se trata de una recopilación de la doctrina y pensamiento del papa Juan Pablo II, en torno a diez temas (la fe, la Iglesia, la oración, el amor, la historia, el mal, el trabajo, el mundo, la paz y las diversas religiones)
- Juan Pablo II: Cincuenta palabras para el próximo milenio, edición de Saverio Gatea. Barcelona: Mondadori, 1998: Una recopilación
- Weigel, George (2000). Biografía de Juan Pablo II, testigo de esperanza. Plaza & Janés Editores. ISBN 978-84-01-37652-8
- Riccardi, Andrea (2011). Juan Pablo II: la biografía. San Pablo. ISBN 9788428538053
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Joan Pau II.
| Predecessor: Adam Stefan Sapieha |
 Arquebisbe de Cracòvia 1964-1978 |
Successor: Franciszek Macharski |
| Predecessor: Joan Pau I |
 1978-2005 |
Successor: Benet XVI |