Benaixeve
Benagéber | ||||
| ||||
País : | Espanya | |||
• Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
• Província: | Província de Valéncia | |||
• Comarca: | Els Serrans | |||
• Partit judicial: | Lliria | |||
Ubicació: | 39°44′12″N 1°6′0″O | |||
• Altitut: | 715 m. | |||
Superfície: | 69,8 km² | |||
Població: | 184 hab. (2021) | |||
• Densitat: | 2,75 hab./km² | |||
Gentilici: | Benagebero/a | |||
Predomini llingüístic: | Castellà | |||
Còdic postal: | 46173 | |||
Festes majors: | 15 d'agost | |||
Alcalde: | Rafael Darijo Escamilla (PSOE) | |||
Pàgina web: | Ajuntament de Benaixeve | |||
Benaixeve (en castellà Benagéber), és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca d'Els Serrans i en la Mancomunitat de l'Alt Turia.
GeografiaEditar
Situat en la conca mija del riu Turia. El terme és sumament abrupte montanyós. Les principals alçades són: Valdesierra (977 m.), La Muela(869 m.), Cerrillar (921 m.), Delantera (948 m), i Franco (867 m.). El riu Turia creua el terme de nort a surest completament encaixat, havent-se construït ací el Pantà de benagéber. Al riu Turia afluixen el riera del Regall i els barrancs de peñafiel i Maliaño.
El clima és continental; els vents dominants són el cerç i el llevant, este últim provoca les pluges, generalment en octubre i abril; se produïxen nevades en giner i febrer.
El poble està situat en l'esquerra del riu, junt al Aldea de Nieva i en la Vall en este mateix nom, a on fon traslladat al quedar cobert per les aigües del pantà.
S'accedix a esta localitat, des de Valéncia per Lliria en direcció a Ademuz, prenent la CV-35 per a enllaçar en la CV-390 i despuix la CV-3930. Atra alternativa es per l'A3 Madrit-Valencia, eixint pel desvie d'Utiel i buscant la CV-390 en direcció a l'Embassament de Benagéber i Tuéjar.
Localitats llimítrofsEditar
El terme municipal de Benagéber llimita en les següents localitats: Chelva, Tuéjar, Sinarcas i Utiel totes elles de la província de Valéncia.
HistòriaEditar
L'història d'este poble va unida a la de la construcció del panta, puix el dia 6 d'abril de 1932 es firmà l'Acta de principi de les obres i Benagéber firmà la seua "sentencia de mort", encara que encara tardaria uns anys en desaparéixer baix les aigües de l'embassament que hui porta el seu nom, ya que la Guerra Civil retardà les obres del mateix.
La creació d'este pantà anava a tindre uns efectes molt beneficiosos per a l'agricultura; pero fon un dur colp per als habitants de Benagéber; els quals, despuix del sofriment que els havia deparat la guerra, es veren davant la necessitat d'abandonar sa casa, el seu poble, la seua cultura... i lo pijor de tot sense saber a on anar.
Part dels seus pobladors foren traslladats a dos nous núcleus creats per ad ells en Moncada (Sant Isidre de Benaixeve) i en Paterna, d'a on sorgí el nou poble de Sant Antoni de Benaixeve, 16 famílies se quedaren prop de l'Embassament i junt a l'aldea de Nieva en este nou emplaçament.
DemografiaEditar
Conta en 170 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | 2017 | 2022 | ||
154 | 124 | 147 | 156 | 157 | 189 | 204 | 177 | 166 | 159 | 156 | 142 | 152 | 167 | 217 | 216 | 192 | 170 |
EconomiaEditar
Hi ha pinades explotades en la seua major part comunitàriament. En el secà es cultiva blat, ordi, raïm i centeno. Hi ha rabera de llana. Existix caça (conills, perdius i javalins) i peixca en l'embassament (truites, black-bass, barps).
El Turisme: Com a municipi turístic d'interior, enclavat en el cor de l'Alt Turia i en l'embassament, l'economia gira actualment a través del turisme. Destaca els numerosos centres docents tant de la Comunitat Valenciana com de les llimítrofs fan en este entorn natural activitats (campaments, convivències, cursos, aula de la naturalea, etc).
També el turisme rural va en aument, aixina com la practica del senderisme (numerosos i interessants senders al voltant del pantà de Benagéber com el GR7 o el dels Chorros de Barcheli.
AdministracióEditar
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | José Iñiguez Cremades | UCD |
1983 - 1987 | Miguel Llovera Hernandez | PSOE |
1987 - 1991 | Manuel Illueca | PP |
1991 - 1995 | Manuel Iilueca | PP |
1995 - 1999 | Eusebio Caballero | PP |
1999 - 2003 | Eusebio Caballero | PP |
2003 - 2007 | Félix Íñiguez Cuevas | PP |
2007 - 2011 | Rafel Darijo Escamilla | PSOE |
2011 - 2015 | Rafel Darijo Escamilla | PSOE |
2015 - 2019 | Rafel Darijo Escamilla | PSOE |
2019 - 2023 | Rafel Darijo Escamilla | PSOE |
2023 | Rafel Darijo Escamilla | PSOE |
Llocs d'interésEditar
- Iglésia de l'Immaculada Concepció
- Pantà de Benagéber.
- Parage de "La Pardala".
- Reserva Natural de Flora i Fauna de Valdeserrillas.
- Font Muñoz. Des del mateix part un Barco propulsat per Energia Solar, que realisa viages per l'embassamentCharco Negre.
FestesEditar
- Sant Antoni Abat. Es celebra el 17 de giner (per als residents en la localitat) i el dissabte posterior a esta data (Per a que puguen acodir totes les persones d'este termine municipal).
- Sant Isidre Llaurador. Es celebra el 15 de maig.
- Festes Patronals. Es celebren en torn als dies compresos entre el 15, 16 i 17 d'agost en honor de l'Assunció de la Verge, Sant Roc i els Sants de la Pedra.
- Fira d'Els Pobles Amics. Es celebren en torn al 15 de maig (el fi de semana més propenc), tots les poblacions en vínculs a Benagéber esreunixen exponent costums, gastronomia ... Variats espectàculs estan al voltant de l'event que sol tindre el trobament al migdia en una gran paella jagant. En l'edició de l'any 2013 es va celebrar la VI edició Fira Pobles Amics en Ana Maria Miñana al front i tengué una gran repercussió en més de 1000 visitants (Ultima data el 11 de maig de l'any 2013). Cada any aumenten els visitants a esta Festa que es ya es Festa Major.
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
- Ajuntament de Benaixeve
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Benaixeve
- Instituto Valenciano de Estadística
BibliografiaEditar
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Escolano, Gaspar Juan. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
Enllaços externsEditar
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Benaixeve.
Municipis de Els Serrans | |
---|---|
Les Alcubles • Alpont • Andilla • Ares dels Olms • Benaixeve • Bugarra • Calles • Chelva • Chestalgar • Chulilla • Domenyo • Figueroles dels Serrans • La Llosa del Bisbe • Pedralba • Sot de Chera • Titagües • Toixa • El Vilar • La Yesa |