Romania
Romania (en rumà: România /ro.mɨ'ni.a/) és un país situat en el sur-est de Centre-europa, membre de l'OTAN des del 29 de març de 2004 i de la Unió Europea des del 1 de giner de 2007.
| Romania
România | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
És el sèptim país de l'Unió Europea segons la població i el nové segons la superfície. Llimita en Ucrània i Moldàvia al nort-est, Hongria i Sèrbia a l'oest i Bulgària al sur. Romania també té una chicoteta franja de costa en el Mar Negre.
Bucarest, és una de les majors atraccions turístiques, ademés de ser la capital i la ciutat més gran de Romania. La ciutat de Sibiu fon designada com capital cultural d'Europa en el 2007, junt en Luxemburc.
Economia
Despuix de la Segona Guerra Mundial, els recursos econòmics rumans varen ser nacionalisats i l'activitat econòmica, planificada. En 1989, en la caiguda del comunisme, el nou govern va mamprendre una série de reformes per a introduir el sistema de economia de mercat. Despuix de varis anys de privatisacions i descentralisació, el govern rumà ha passat a tindre una intervenció significativament menor en l'economia.
Romania és un dels principals productors i exportadors de productes agrícoles de Europa. Este sector representa el 10% del PIB. Els cultius ocupen el 40% de la superfície del país; els recursos forestals són abundants i la peixca s'està expandint. Existixen jaciments de gas natural i petròleu que aporten un percentage significatiu del consum diari, pero per a cobrir la totalitat de la demanda el país està obligat a importar-los, principalment de Rússia. Per a tractar de reduir la dependència de factors externs, s'ha impulsat la generació en plantes d'energia nuclear i hidroelèctrica, i entre abdós classes proporcionen un 45% de l'energia consumida en el país.
El sector industrial representa el 35% del PIB, pese a que en els últims temps, les instalacions construïdes durant l'etapa de economia centralisada han quedat obsoletes i les fàbriques han tengut que invertir massivament en modernisacions. Els principals sectors són el textil, el siderúrgic, la producció de maquinària i vehículs, d'armament i el processament de la producció agropecuària.
Els servicis comprenen el restant 55% del PIB, sent el turisme el principal contribuent. El mar Negra, la delta del Danubi i els Cárpatos són les atraccions naturals que concentren el turisme, mentres que en Transilvania destaca el seu patrimoni cultural.
L'índex de desocupació és del 6,4%, varis punts per baix d'atres països de la regió i de Europa Occidental. La balança comercial té un dèficit significatiu, les exportacions són de 33 500 millons d'euros mentres que les importacions alcancen els 56 400 millons d'euros. Els principals socis de Romania, tant en les exportacions com en les importacions són Itàlia i Alemània. Es destaca el fet de que manté bones relacions comercials en tots els països de parla hispana, en especial en Chile, Colòmbia, Equador, Espanya i Veneçola.
En els últims anys la majoria de governs suramericans i Romania varen reafirmar les seues relacions bilaterals, establides en diverses dates. Estos nexes varen ser primerament en Veneçola, país en el qual sosté relacions econòmiques prou consolidades, per mig de l'Acort de Cooperació Econòmica i Industrial a través del com es va crear, en 1973, la Comissió Mixta Veneçolà-Rumana; ent que s'ha reunit de manera alterna en dèu oportunitats des de 1975. Romania també manté una atra classe de tractats similars, que ha establit en els demés governs de la regió.
Cultura
- Artícul principal → Cultura de Romania.
La cultura de Romania és rica i variada. Com els mateixos rumans, és definida fonamentalment com un punt de trobada entre tres regions: Europa Central, Europa de l'Est i la Península Balcànica, sense poder ser inclosa en cap d'elles. L'identitat rumana es va formar sobre un substrat romà i daci (este últim varia), combinat en atres influències. Durant la Edat Mija, els rumans varen ser influenciats pels pobles eslau, pels grecs migevals i el Imperi bizantí, pels turcs otomans, i, en menor mesura, pels hongaresos i els alemans (en Transilvània). La cultura rumana moderna es va desenrollar més o menys durant els últims 250 anys, en una forta influència occidental, particularment francesa, alemana i hongaresa.
Quan va caure Ceausescu, França es va sorprendre en enterar-se de l'elevat nivell de coneiximent del idioma francés que tenien els rumans i per això va acodir immediatament en la seua ajuda en colaboracions de tota naturalea.
Lliteratura
La lliteratura popular de Romania reflectix les condicions geogràfiques i històriques que varen influenciar al caràcter del poble rumà. Són obres que expressen melancolia o anhel sense esperança, com les "doinas", o tracten de les principals ocupacions dels rumans i la seua relació en la cosmovisió (com en "Miorița") dels rumans, en general en mig de la Naturalea i en un sentiment de la presència de la divinitat. Destaquen obres com "Monastirea Argeșului", "Presa Alimoș" o "Miorița", considerada una obra mestra del folclore mundial.
Fins al sigle XVIII la majoria dels autors cults rumans varen ser teòlecs. També destaquen cronistes com Miron Costin o Ió Neculce, o el humaniste Dimitrie Cantemir, que també va ser amo de Moldàvia (1710–1711).
Els denominats "clàssics" de la lliteratura rumana, (del sigle XIX), són poc coneguts fòra de Romania. Mihai Eminescu (1850–1889), potser el poeta rumà millor conegut, és encara amat en Romania (particularment els seus poemes), junt en un atre clàssics com George Coșbuc o Ioan Slavici. L'any revolucionari 1848 va marcar l'afirmació d'una èlit intelectual, que va aplegar inclús a ocupar importants càrrecs polítics: Mihail Kogălniceanu (historiador, escritor, primer ministre de Romania), Vasile Alecsandri (poeta, dramaturc i polític), Andrei Mureșanu (escritor, autor de la lletra de l'actual himne de Romania), Nicolae Bălcescu (historiador i escritor), i uns atres.
Atres clàssics importants són el dramaturc Ió Luca Caragiale (el Teatre Nacional de Bucarest va ser nomenat en el seu honor) i el prosador Ió Creangă. Per l'important i benèfica influència del patriotisme en el seu estètica, destaca el poeta Octavian Goga, mentres que Liviu Rebreanu és l'autor de la primera novela moderna rumana.
En el periodo d'entreguerres, autors com Tudor Arghezi (poeta), Lucian Blaga (poeta, dramaturc i filòsof), Ió Barbu (poeta i matemàtic), George Bacovia (poeta) o Camil Petrescu (prosador) varen fer esforços per a sincronisar la lliteratura rumana en la lliteratura europea i mundial de l'época. Gellu Naum va ser el líder del moviment surrealiste en Romania, si be es pot incloure ací a Tristan Tzara. Mihail Sadoveanu (prosador) és un dels més apreciats escritors del sigle XX en Romania, a pesar de que es va mantindre alluntat de les vanguardes lliteràries del seu temps.
En l'época del comunisme, escritors valiosos com Nichita Stănescu (poeta i ensagiste), Marin Sorescu (poeta, dramaturc i ensagiste) o Marin Preda (prosador) varen conseguir escapar de la dura censura (a través del nivell intelectual i estètic de les seues obres, que feya impossible la censura per policies i polítics sense enteniment lliterari), varen trencar en el "realisme socialiste" i varen anar els líders d'una chicoteta "Renaixença" en la lliteratura rumana.
La lliteratura de Romania va començar a ser millor coneguda fòra de les fronteres de Romania, especialment a través de traduccions al alemà, francés i anglés. Alguns autors moderns varen aplegar a ser populars en Alemània, França o Itàlia, especialment *Eugen Ionescu, Mircea Eliade, Emil Cioran, Constantin Noica, Tristan Tzara, Panait Istrati o Mircea Cărtărescu. Escritors com Constantin Virgil Gheorghiu (15 de setembre de 1916, Valea Albă, Romania-22 de juny de 1992, París, França) autor en 1949 de la famosa novela L'Hora 25 (que fora portada al cine), que es desenrolla durant l'ocupació nazi del seu país natal, Paul Celan, Norman *Manea o Elie Wiesel també varen nàixer en Romania.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Romania.
| Països d'Europa |
|---|
| Albània • Alemanya • Andorra • Armènia • Àustria • Bèlgica • Bielorrússia • Bòsnia i Herzegovina • Bulgària • Chipre • Ciutat del Vaticà • Croàcia • Dinamarca • Eslovàquia • Eslovènia • Espanya • Estònia • Finlàndia • França • Geòrgia • Grècia • Hongria • Irlanda • Islàndia • Itàlia • Kosovo • Letònia • Liechtenstein • Lituània • Luxemburc • Malta • Moldàvia • Mónaco • Montenegro • Noruega • Països Baixos • Polònia • Portugal • Regne Unit • República de Macedònia del Nort • República Checa • Romania • Rússia • San Marino • Sèrbia • Suècia • Suïssa • Ucrània |
| Portal UE | Unió Europea (UE) | 
|
|---|---|---|
|
Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre | ||
| Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia | ||
|
Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort | ||
|
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia | ||