José Martinez Aloy
| José Martinez Aloy | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Retrat de José Martínez Aloy | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Historiador, advocat i polític. | ||
| Naiximent: | 4 de juny de 1855 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 3 d'abril de 1924 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
José Martinez Aloy naixqué en Valéncia el 4 d'abril de 1855, va fallir el 3 d'abril de 1924. Historiador, advocat i polític. Croniste i colaborador en la prensa local. Fon una persona molt rellevant de la vida cultural valenciana i gran amic de personages com Teodor Llorente o Roc Chabás.
Fon membre de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Carlos de Valéncia, Director del Museu de Belles Arts en 1920, Delegat Regi en l'Institut de Segona Ensenyança de Valéncia, Cronista Oficial de la Província de Valéncia des de l'any 1892 i Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana des de la seua creació fins a l'any 1924.
Biografia
Va estudiar en l'institut de Valéncia nomenat despuix Lluis Vives . Allí l'historiador Vicente Boix li va aficionar a l'història, l'art i la lliteratura valenciana.
En l'any 1877 va acabar la seua llicenciatura de Dret per l'Universitat de Valéncia. Publicà diversos treballs d'investigació històrica i fon croniste de la Província de Valéncia. També dirigí el Museu de Belles Arts de Valéncia o Museu Sant Pio V i fon membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i de Lo Rat Penat.
Molt jove se va incorporar a diversos moviments culturals valencianistes, Lo Rat Penat, l'Ateneu Científic, el Liceu Lliterari i La Joventut Catòlica.
Es declarava discípul de Teodor Llorente i presidí la festa de la coronació del poeta que organisà l'Ajuntament de Valéncia. Des de la Diputació fon un dels promotors de la creació del Centre de Cultura Valenciana, ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
Des de l'any 1881 va publicar artículs en la Revista de Valéncia, “Los Barones del Reino de Valencia”, “Los Blasones de la Catedral” i uns atres.
En l'any 1884 va aparéixer el seu llibre "De la Alcurnia de San José a los sentimientos nobiliarios" i un any despuix en 1885 publicà un estudi monogràfic al voltant de l'Aparició del Cristianisme en Valéncia, esta obra va ser complementà als poc anys en una atra nomenada “Los Prelados Valentinos”, 1887. Totes de temàtica religiosa.
Pero també s'interessà per atres temes històrics, escrivint obres com “La Casa de la Generalitat”, 1893, “La Casa de la Diputación”, 1910, entre atres.
Va colaborar en Las Provincias i en el seu Almanaque
Martinez Aloy fon el primer decà del nou Centre de Cultura Valenciana fins 1924. En eixe temps va treballar en la “Geografia histórica de la provincia de Valéncia” i la publicà en l'obra que va dirigir Francesc Carreras Candi “Geografia General del Reino de Valencia” entre 1923 i 1925.
A partir de l'estudi La Casa de la Generalidad, sobre el Palau de la Generalitat Valenciana, premiat en els Jocs Florals de Lo Rat Penat de l'any 1893, s'elaborà i s'edità l'any 1910 una monografia ilustrada i prologada per Teodor Llorente en el títul La Casa de la Diputación que despuix sería traduïda al valencià.
Josep Martínez Aloy també colaborà en la Geografía del Reino de Valencia (1924) dirigida per Francesc Carreras Candi. A la seua mort deixà inacabat un proyecte d'Enciclopèdia Valenciana.
No va poder acabar una Enciclopèdia Valenciana, pero les seues dates i la gran cantitat de material reunit ha segut de gran utilitat a molts investigadors posteriors.
Política
A principi de sigle s'incorporà al Partit Conservador de Teodor Llorente, i se va vincular al nomenat "silverismo regeneracionista" i participà activament en la política local, sent diverses voltes regidor, alcalde en l'any 1907 i president de la Diputació de Valéncia durant els anys 1914–1915.
Tota la seua carrera política la va desenrollar en l'àmbit local, fon alcalde de Valéncia en dos moments de molta activitat, entre febrer i juny de 1907 i entre juny i decembre de 1917.
Ademés va ser Diputat Provincial en diverses ocasions, en 1914 va ser elegit president de l'institució i en eixe moment impulsà la creació del Centre de Cultura Valenciana en l'any 1915.
El llegat fotogràfic
La fotografia fon la seua gran afició. Martinez Aloy nos ha deixat a tots els valencians un gran llegat fotogràfic, un llegat d'un dels grans intelectuals i polítics de Valéncia.
Obra
- 1881 Formación de los apellidos lemosines
- 1884 De la alcurnia de San José a los sentimientos nobiliarios
- 1885 La aparición del Cristianismo en Valencia
- 1887 Los prelados valentinos
- 1890 Blasones de los linajes viejos y nuevos de la ciudad de Alicante y de varios Reyes, Títulos, Villas y Ciudades de España, recopilados por Jaime Bendicho
- 1893 La Casa de la Generalidad
- 1910 La Casa de la Diputación
Vore també
Bibliografía
- Federico Martínez Roda La Real Acadèmia de Cultura Valenciana en el seu noranta aniversari, 2006, Valéncia,Arts gràfiques Soler, ISBN 84-96068-81-1
Enllaços externs
- José Martínez Aloy y el Centro de Cultura Valenciana
- José Martínez Aloy, alcalde de Valencia y veraneante en Burjassot
| Predecessor: José Sanchis Bergón |
 Alcalde de Valéncia 1907 – 1907 |
Successor: Pedro Aliaga Millán |