Eslovènia

La República d'Eslovènia és un país d'Europa Central i des de l'any 2004 un estat membre de l'Unió Europea. Llimita en Itàlia al oest, en el mar Adriàtic al sur-oest, en Croàcia al sur i al est, en Hongria al nort-est i en Àustria al nort.

Republika Slovenija República d'Eslovènia

Bandera Escut

Capital  • Població  • Coordenades Liubliana 265 881 (2002) 46_03_N_14_30_E_ 46°03′ N 14°30′ E ciutat més poblada Liubliana Idiomes oficials Forma de govern República parlamentària President Borut Pahor Independència  •  • Declarada  • Reconeguda De Yugoslàvia 25 de juny de 1991 1992 Superfície  • Total  • % aigua Fronteres Lloc 153º 20 253 km2 0,6% 1334 km Població  • Total  • Densitat Lloc 143º 2 046 120 101 hab/km2 PIB (nominal)  • Total (2007)  • PIB per càpita Lloc 68º US$ 46 084 millons n/d PIB (PPA)  • Total (2008)  • PIB per càpita Lloc 81º € 44 429 millons n/d IDH (2013) 0,874 (25º) – Molt Alt Moneda Euro (EUR) ‎Gentilici eslové, -na Fus horari  • en estiu CET (UTC+1) CEST (UTC+2) Domini Internet .si Prefix telefònic +386 Prefix radiofònic S5A-S5Z Còdic ISO 705 / SVN / SI Membre de: Unió Europea ONU, OTAN, OSCE, COE, OCDE

Té una població de 2.009.000 habitants. Prop de 400.000 eslovens viuen fora del país, principalment en Itàlia, Àustria i Estats Units.

L'actual Eslovènia se formà el 25 de juny de 1991 al independisar-se de Yugoslàvia, despuix d'un conflicte armat relativament curt denominat Guerra dels deu dies que la opongué al eixèrcit de l'antiga federació.

Historia

Artícul principal → Historia d'Eslovènia.

Prehistòria i antiguetat

En temps antics el territori actual d'Eslovènia va ser comprés per la cultura dels camps d'urnes, posteriorment, en l'edat de ferro es va desenrollar en la regió la cultura de Hallstatt.

En el segon sigle abans de Crist les fonts històriques registren l'existència del Regne de Noricum en els Alps Orientals. Este Regne mantenia relacions amistoses en els romans, als qui els venien ferro. Este ferro era, de fet, la clau dels romans per a produir armes eficaces, necessàries en les seues guerres contra els celtes. En l'any 16 abans de Crist Noricum s'associa al Imperi romà a on va preservar la seua autonomia en els térmens del “ius gentium”. Esta llei li va permetre a Noricum conservar la seua pròpia organisació social fins a la caiguda de l'Imperi romà. No obstant la cultura romana i la Romanisació es va difondre en Noricum.

Les ciutats més importants de l'época romana en la zona eren Celeia (actualment Celje), Emona (Ljubljana), Nauportus (Vrhnika) i Poetovio (Ptuj). El territori eslové es trobava dividit entre les províncies romanes de Dalmatia, Itàlia, Noricum i Pannonia.

En el sigle IV, Noricum va ser dividida en dos províncies romanes, Noricum Ripense i Noricum Mediterraneum, esta última també cridada Interriore Noricum. Mentres que la primera d'estes províncies va ser invadida per tribus germàniques a la Caiguda de l'Imperi romà, la segona va poder mantindre la seua estructura social i, despuix de l'ocupació dels ostrogots, va declarar la pròpia independència.

Alguns creuen que els ancestres eslaus dels actuals eslovens es varen establir en esta àrea al voltant del sigle VI. No obstant, hi ha uns atres que sostenen que descendixen dels pobles autòctons dels Alps Orientals.

Política

Artícul principal → Política d'Eslovènia.

Palau governamental i presidencial, Ljubljana.

Eslovènia és una república parlamentària segons la seua Constitució. El president d'Eslovènia és, des de 2012, Borut Pahor. El president és el cap d'estat i és elegit cada cinc anys pel vot popular. El cap de govern és el Primer Ministre, que és elegit pel Parlamente. Per la moció de censura aprovada pel parlament, la nova Primera Ministra d'Eslovènia és Alenka Bratusek.

El Parlament és bicameral, format per la Assamblea Nacional i el Consell Nacional. En l'actualitat ningú té la majoria parlamentària. Els principals partits són el Partit Democràtic Eslové i Democràcia Lliberal d'Eslovènia.

Poder Judicial

El Poder Judicial en Eslovènia és assumit per juges, que són elegits per l'Assamblea Nacional. Es porta a terme pels tribunals de competència general i tribunals especialisats que s'ocupen d'assunts relacionats en àrees llegals específiques. El Fiscal de l'Estat és un càrrec estatal independent encarregat de processar els casos presentats contra els sospitosos de cometre delictes. El Tribunal Constitucional està compost per nou magistrats que són elegits per un periodo de nou anys, s'encarreguen de decidir la conformitat de les lleis en la Constitució. Totes les lleis i els reglaments deuen ajustar-se als principis generals dels drets internacionals i als acorts internacionals ratificats.

Economia

Negocis del mercat central de Ljubljana.

Artícul principal → Economia d'Eslovènia.

Eslovènia és un país desenrollat, en un PIB per càpita de 23.335 dólars. Encara que en l'any 2006 la relativament alta inflació va baixar al 2,3 % (abans de l'adopció del euro), en 2007 va presentar una variació interanual de 5.1 %. En els últims anys l'economia eslovena ha incrementat el ritme de creiximent que ha mantengut des de la seua independència, registrant el 4,3 % en 2004 i 2005, el 5,9 % en 2006 i el 6,8 % en l'any 2007. En els primers tres trimestres del 2008, l'economia es va expandir a un ritme anual del 5%.

Des del 1 de giner de 2007, Eslovènia pertany a la zona euro, abandonant el tólar per la moneda comuna de la Unió Europea, l'euro. Eslovènia junt en Croàcia varen ser els països més desenrollats de l'extinta Yugoslàvia.