L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Jordi Pujol

Revisió de 10:34 8 jul 2021 per Jose2 (Discussió | contribucions)
Pujol en l'any 2011
Jordi Pujol en Eduardo Zaplana
Jordi Pujol en Eduardo Zaplana en setembre de l'any 2000

Jordi Pujol i Soley (Barcelona, Espanya, 9 de juny de 1930) és un polític espanyol, d'orientació nacionalista catalana. Fon president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1980 i 2003 i president de Convergència Democràtica de Catalunya des de l'any 1974, aixina com president fundador de la federació de Convergència i Unió des de novembre de 2004, moment en que va deixar la presidència eixecutiva. És pare del polític Oriol Pujol, imputat per un delit de soborn i tràfic d'influències en un escàndal de corrupció conegut com el Cas ITV.[1][2]

Pujol fon detengut en l'any 1960 per les seues protestes contra el règim de Francisco Franco (sucessos del Palau de la Música Catalana) i condenat a set anys de presó, acusat d'organisar la campanya de l'oposició. Segons les seues declaracions fon somés a tortures durant la seua estada en la presó.[3] Va eixir de la presó despuix d'haver estat dos anys i mig, encara que va estar confinat durant un temps en Girona. Immediatament va començar una nova llínea d'activitat política en l'eslògan "construint el país". En açò pretenia aumentar el nivell de consciència nacional dels catalans i crear les institucions culturals i financeres suficients per al desenroll de Catalunya.

Fon president de Banca Catalana entitat que va quebrar i va tindre que ser rescatada per a no danyar als depositaris. Algunes fonts afirmen que el motiu que portà a la bancarrota fon la política de finançació del catalanisme.

En l'any 1974, Pujol va passar definitivament a l'esfera política quan va fundar el partit Convergència Democràtica de Catalunya , del que fon el primer secretari.

Fon triat president de la Generalitat de Catalunya per primera vegada el 24 d'abril de 1980, sent reelegit consecutivament en els anys 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999.

En l'any 1996 participà en el Pacte de Reus a on el Partit Popular valencià (PPCV) i Convergència i Unió (CiU) pactaren la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la fusió de les llengües valenciana i catalana a canvi del recolzament polític de Convergència i Unió a José María Aznar per a poder governar en Espanya.

Pujol es va retirar en l'any 2003, deixant el cap del partit, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), a Artur Mas.

Cites

L'orige de la Acadèmia Valenciana de la Llengua està en les eleccions generals de 1996; Aznar necessitava a Convergència i Unió per a ser president, Pujol posà com a condició acabar en el «secessionisme» llingüístic valencià, creant una acadèmia valenciana de la llengua catalana que diguera que el valencià era català i assumira la normativa ortogràfica i gramatical del Institut d'Estudis Catalans, Aznar encomanà a Zaplana que aixina fora, Zaplana creà la AVL i junt en el PSPV nomenaren una majoria d'acadèmics que feren realitat els desijos de Pujol. La nova AVL adoptà, sense debat, la normativa catalana i definí el valencià com a «varietat d'esta llengua (el català) parlada a la Comunitat Valenciana», contradient l'Estatut que diu que és un idioma, publicà un diccionari en totes les formes catalanes i la majoria de les valencianes i una gramàtica idèntica a la catalana que arreplega, a peu de pàgina o en segon lloc, les formes valencianes que considera en molts casos dialectals i pròpies de registres informals. L'objectiu de Pujol està complit.
¿Per a qué servix la AVL? per Voro López. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (Las Provincias, 31.10.2019

Vore també

Referències

  1. ↑ «Imputado el secretario general de CDC Oriol Pujol por la trama de las ITV». La Vanguardia. 19 de març de 2013.
  2. ↑ «Oriol Pujol, aforado o no según le convenga». El Mundo. 14 de juliol de 2014.
  3. ↑ Pujol relata com fon torturat

Bibliografia

  • GARCIA SENTANDREU, Juan. La gran estafa de l'AVLL. (Imprenta la plaça, Valéncia, 2008).
  • NOVOA, Josep María. Jaque al Virrey. (Editorial Akal, Madrit, 1998).
  • PUJOL, Jordi; CUYÁS, Emmanuel. Memorias (1980-1993): tiempo de construir. (Destino, Barcelona, 2009).

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Jordi_Pujol&oldid=179090»