Joan Batiste Porcar

Joan Batiste Porcar Ripollés


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Pintor, escultor i arqueòlec.
Naiximent:	1889
Lloc de naiximent:	Castelló, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:	1974
Lloc de defunció:	Castelló, Regne de Valéncia, Espanya

Joan Batiste Porcar Ripollés (Castelló de la Plana, 1889-1974), fon un pintor, escultor i arqueòlec valencià.

Biografia

Joan Batiste Porcar naixqué el 8 d'abril de 1889 en la ciutat de Castelló de la Plana en el sí d'una humil família de llauradors. Fins als 17 anys va alternar les llabors agrícoles en les tasques artístiques. La seua primera formació pictòrica la va rebre del pintor castellonenc Vicent Castell.

En l'any 1906 la Diputació de Castelló li va concedir una beca per a realisar estudis d'escultura en la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia. La Medalla d'Argent en l'Exposició Regional li va animar a traslladar-se a Barcelona en 1907, fins a 1914 va residir en Barcelona, per a seguir formant-se en l'Escola de Sant Jordi, en dita ciutat va contactar en la bohemia artística relacionada en la modernitat, a l'hora que va començar a abandonar l'escultura per a dedicar-se de ple a la pintura.

En l'any 1915 va retornar a Castelló i va fundar l'agrupació "Ribalta", també coneguda com "Els Nou", centrada en la pintura natural del paisage. La seua primera exposició individual la va realisar en Barcelona en 1927. Despuix va alternar les exposicions en Espanya en la seua participació en certàmens internacionals (Venècia, Oslo, París, Buenos Aires). Va obtindre la medalla d'Or del Círcul de Belles Arts de Valéncia. El seu major èxit ho va conseguir en 1954, en obtindre la primera medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts, per lo que, en els seus últims anys, va gojar de prestigi. Sent l'únic pintor castellonenc que l'ha conseguit en l'actualitat. Fon acadèmic de les acadèmies de Sant Fernando, Sant Carles i Sant Jordi.

Va contar en numerosos discípuls que varen imitar el seu estil. Quan al final dels seus anys, un marchant d'art valencià va voler comprar-li tota la seua obra, Porcar es va negar, responent-li en ironia:

Quan passava fam en la meua infància haguera volgut que em compraren algun quadro, pero ara ya no necessite vendre'ls.

Porcar pertanyia al colectiu nomenat Grup del 74, un colectiu d'artistes de Castelló, dit colectiu feya les seues reunions i tertúlies en l'antic Mercantil, que estava situat en la Porta del Sol, en el mateix centre de la ciutat.

Temes pictòrics

Les seues temàtiques preferents eren els chiquets (chiquets que reposaven o realisaven jocs), els retrats, les pintures rupestres i, sobretot, els paisages. En la llínea del realisme evolucionat, els paisages de Porcar es distinguixen per la justa proporció de la llum, l'estretor dels horisons front a l'amplitut dels cels, la pinzellada solta i el carinyo a la terra en els temes elegits (pinades, marjals, passos a nivell, escenes portuàries). La seua residència en el maset de Victorino li feya una manera molt particular d'entendre el païsage de la seua terra.

Arqueologia

La seua activitat pictòrica es va vore complementada en una dedicació paralela a l'investigació arqueològica en la província, que va tindre una especial compensació en l'any 1933, quan va descobrir les pintures rupestres del barranc de La Gasulla, en Ares del Maestrat, fet que li va permetre un contacte directe en científics de la talla d'Obermaier i Breuil.

El seu interés per l'arqueologia li va fer contactar en Hugo Obermaier en l'estudi de les pintures rupestres dels barrancs de la Gasulla i la Valltorta, aixina com publicar numerosos estudis en el Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura. Va ser també membre del Comité Internacional d'Especialistes en Art Rupestre.

Residí casi sempre en Castelló de la Plana i fins a allí varen aplegar els més grans arqueòlecs de la seua época per a conéixer els seus estudis i troballes de les pintures rupestres dels barrancs de la Gasulla i la Valltorta.

Fill predilecte

Va ser nomenat Fill Predilecte de Castelló de la Plana, a on va fallir el 3 d'octubre de 1974.

Reconeiximents

El pintor Porcar també té el nom d'un institut situat en Castelló, este institut castellonenc ha passat per moltes històries i noms a lo llarc de la seua existència i finalment ha segut nomenat I.E.S Juan Bautista Porcar en honor al pintor castellonenc. L'institut eixercix la E.S.O. (Ensenyança Secundària Obligatòria) i el bachillerat artístic, humanístic i científic, sent un dels principals instituts de Castelló de la Plana.

Curiositats

Joan Batiste Porcar, va fer un dibuix en l'any 1931, imaginant-se com seria l'antiga vila migeval de Castelló i per ad això va elegir l'actual plaça de l'Herba en els edificis que llavors eren més emblemàtics: El del Consell (sigle XVI) al centre, a la dreta l'antiga iglésia de Santa Maria en l'única frontera que es va poder conservar i a l'esquerra la Llonja del Cànem.

Cronologia

Joan Batiste Porcar naix en Castelló el dia 8 d'abril de l'any 1889.
Fill de llauradors, treballà en faenes del camp des de ben chicotet, inclús com a jornaler.
De ben chicotet demostra la seua vocació artística, sent el seu primer mestre el pintor Vicent Castell, Porcar entrà a treballar al seu servici en l'any 1905.
En l'any 1906 la Diputació de Castelló li concedix una beca per a que curse estudis en l'Escola Superior de Belles Arts de la ciutat de Valéncia. S'instalà en Valéncia en la casa d'uns familiars de l'escultor i escritor José Guzmán Guallart, discípul de Modesto Pastor i amic del compositor Salvador Giner.
En l'Escola de Belles Arts foren professors d'ell, entre atres, els pintors Isidoro Garnelo i Julio Cebrián Mezquita, l'escultor José Aixa i l'intelectual i estudiós Luis Tramoyeres Blasco.
Seguint els consells del pintor castellonenc Rafael Sanchis Yago, Porcar es trasllada a Barcelona per a continuar els seus estudis, conseguint molt bones calificacions entre els anys 1907 i 1910.
En l'any 1907 li fon concedida la Medalla d'Argent en l'Exposició Regional Valenciana.
Feu el servici militar en Barcelona, permaneixent en l'eixèrcit des de 1910 fins a 1922, encara que passà a la reserva en l'any 1914. Durant el temps que estigué en el servici militar fon protegit pel Coronel José Lacalle, el qual gestionà que li fora reposta la beca de Diputació que se li havia retirat, li ajudà econòmicament i li proporcionà un lloc a on poder treballar apart de fer possible que continuara en els seus estudis en l'Escola de Belles Arts de Barcelona.
Fon discípul de Triadó i Borrás Avella en colorit; de Vicent Climent, en dibuix i de Fuixá i Alsina, en escultura. Fon companyer dels pintors Sanchis Yago, Badía Viriella, Vila Puig i Vila Arrufat, aixina com, dels escultors Federico Marés, Pedro Jou i Monjo, entre atres.
En l'any 1914, al passar a la reserva, tornà a Valéncia per a aprobar les assignatures de modelat i dibuix del natural, puix la Diputació havia acordat pagar-li els retarts de la beca i allargar-la fins a que acabara els seus estudis.
Al tornar a Castelló fundà la "Agrupació Ribalta", una associació d'artistes a la que s'incorporaren diferents artistes.
Durant la seua estància en Barcelona, Porcar tingué l'amistat i protecció del banquer Agustí Valls, el qual fallí en 1920, li feu diversos encàrrecs escultòrics i pintòrics. En 1915 modelà per a la família Valls un grup escultòric titulat El paje gentil y las hadas del Pirineo inspirat en un tema del poema Canigó de mossén Jacinto Verdaguer, i una Eva en argent per a la colecció Pagés.
Començà a exhibir la seua obra pictòrica des de 1918 en Barcelona en la Sala Goya.
En 1925 feu un bust en bronze de María de las Mercedes Valls, aixina com la figura d'un cosí d'ella en fusta d'olivera.
En 1926 participà en l'Exposició Nacional de Barcelona.
La primera exposició de Porcar com a pintor tingué lloc en la Galeria La Pinacoteca de Barcelona en l'any 1927.
Tornà a expondre en la mateixa galeria pero en un nou emplaçament durant els anys: 1929, 1930, 1934, 1935, 1941, 1942, 1943, 1944 i 1945.
En 1945 també expongué les seues obres en l'Associació de la Prensa de Valéncia.
En l'any 1929 li fon concedida una Menció Honorífica en l'Exposició Internacional de Barcelona. També fon convidat pel Govern espanyol a la Bienal de Venècia i ad atres exposicions en Oslo, Buenos Aires, París, etc..
Entre els anys 1930 i 1933 publicà una série d'artículs arqueològics en el Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura. També participà en les exposicions nacionals de Belles Arts.
En 1933 compartí junt a Eduardo Codina i González-Expresati el descobriment científic de les pintures rupestres del barranc de La Gasulla, en Ares del Maestrat i també inicià la colaboració científica en diversos eminents arqueòlecs, en especial en Hugo Obermaier i Henri Breuil.
En l'any 1934, la Junta Superior d'Excavacions Arqueològiques el nomenà Delegat per a l'investigació de l'Art Rupestre d'Ares del Maestrat, estudi que realisà junt en els professors Obermaier i Breuil.
En 1935 se li concedí la Primera Medalla de l'Exposició Regional de Valéncia.
En l'any 1936 se li feu un homenage en Barcelona per iniciativa del grup d'artistes de La Pinacoteca.
Entre els anys 1936 i 1939 fon vocal de la Junta del Tesor Artístic de Castelló. La seua dòna Carmen Aparisi caigué malalta per una greu afecció del cor.
Entre 1939 i 1948 fon Delegat Provincial d'Arts Plàstiques, Comissari Provincial d'Excavacions Arqueològiques i membre de la Comissió Investigadora de les pintures rupestres de la Cova dels Arrossegadors en la Pobla de Benifassà, junt a Pericot i Vilaseca.
En l'any 1946 expongué en la Sala Mateu de Valéncia, en la Sala Macarrón de Madrit i en la Galeria La Pinacoteca de Barcelona.
En 1947 tornà a expondre en la Sala Macarrón i en la Galeria La Pinacoteca, en esta última també expondria en els anys 1948 i 1949.
En 1950 fon nomenat Acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando.
En l'any 1951 expongué en la Galeria Estil de Valéncia i fon premiat en la Primera Exposició Bienal d'Art del Regne de Valéncia. En eixe any fallix la seua dòna.
En 1954 obtingué la Primera Medalla de l'Exposició Nacional de Belles Arts.
En l'any 1955 tornà esporàdicament a l'escultura, modelant un tríptic per a la capella de la casa d'estiu de Manuel Matutano, en Iglesuela del Cid, Terol, i en 1959 un Crist per l'Iglésia Parroquial d'Almassora.
En 1960 fon premiat en el VIII Concurs Nacional d'Alacant.
En 1960 estigué en Londres per a participar en un coloqui sobre morfologia i desenroll històric de l'art rupestre llevantí en motiu de la representació dels seus calcs en la Galeria Sant Jordi de Londres, participaren també els arqueòlecs Eduardo Ripoll i Luis Pericot.
En 1960 presentà una comunicació en el Congrés de Prehistòria que tingué lloc en el Palau Burg Wartenstein, prop de Viena, convidat especial per la Werner Gren Foundation for Anthropological Research de Nova York. A l'acabar eixe Congrés es traslladà a París per a assistir al Congrés Internacional d'Etnologia.
En 1962 expongué en la Galeria Estil de Valéncia.
En l'any 1963 expongué en el Círcul de Belles Arts de Valéncia i se li concedí la Medalla d'Or de dita entitat.
En 1963 exhibí els seus treballs sobre art rupestre en la Caixa d'Aforros Provincial d'Alacant, en la Galeria Estil i en el Palau de la Virreina de Barcelona per iniciativa d'Eduardo Ripoll, Director del Museu Arqueològic; del crític d'art Juan Cortés Vidal i de Martín Valls, fill del que fon el protector de l'artiste.
En 1965 fon operat de catarates.
En 1972 expongué en la Galeria Nike de la ciutat de Valéncia.