Rafael Sanchis Yago
| Rafael Sanchis Yago | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Pintor | ||
| Naiximent: | 8 de setembre de 1891 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 21 de giner de 1974 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Rafael Sanchis Yago (Castelló, 8 de setembre de 1891 - † 21 de giner de 1974) fon un destacat pintor valencià del sigle XX que va gojar d'un ampli prestigi nacional i internacional.
Biografia[editar | editar còdic]
Rafael es casà en l'iglésia de la Trinitat de Castelló de la Plana en Manola Santa Cruz de Teijeiro, germana de José, el catedràtic, llatiniste i mestre en Dret Romà. Tingueren un fill, de nom Rafael.
Alumne predilecte de Vicent Castell, pronte fon pensionat per la Diputació de Castelló, ingresant en l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi.
Trayectòria artística[editar | editar còdic]
La primera exposició la feu en el Cassino Antic de Castelló en l'any 1915.
Pensionat de nou, es trasllada a Madrit a on coneix i queda prendat per l'art de Romero de Torres del que queda influit, sobretot com a retratiste. En Madrit i aconsellat per este pintor, expon en 1919 i retrata a dònes famoses com Mª Fernanda Ladrón de Guevara, Pastora Imperio, Raquel Meller, etc..
En l'any 1920 obri el seu camp d'acció i expon en Buenos Aires (Argentina), Rio de Janeiro (Brasil) i Santiago de Chile (Chile),
Rafael feu exposicions de les seues pintures en Madrit i Bilbao ademés d'en la seua ciutat seua natal, Castelló, i va triumfar en l'estranger: L'Havana, Rio de Janeiro, i en les ciutats dels Estats Units com Nova York, Washington, Chicago, Detroit, Filadèlfia, San Francisco, Los Àngeles, i també en París, Viena, Buenos Aires o Lima.
La Hispanic Society de Nova York adquirí obres seues per a la seua colecció i els seus retrats varen alcançar cotisacions elevadíssimes.
En l'any 1922 expon retrats femenins en la Galeria d'Art Kennedy de Nova York. De la seua etapa americana, destaquen els retrats d'alguns dels personages més famosos de l'época com les actrius Greta Garbo, de Joan Crawford, del mític Rodolfo Valentino i també de l'industrial Henry Ford que va pagar a Rafael en un nou model dels seus coches de la fàbrica de Detroit.
Quan torna a Espanya retrata als reis Alfons XIII i Victoria Eugenia de Batemberg, entre atres molts. En Valéncia és nomenat catedràtic de l'Escola Superior de Sant Carles, despuix fon el seu director.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
En la ciutat de Castelló n'hi ha un carrer i un colege que porten el seu nom.