Alaquàs

Situat a 42 m d'altitut i en 3,9 km² d'extensió, se localisa en l'Horta de Valéncia, a 7 quilómetros a l'oest de la capital provincial i pertanyent a la comarca de L'Horta Oest. Llimita al nort i a l'oest en el municipi d'Aldaya, i al sur en el de Torrent i el de Picanya i finalment a l'est en el de Chirivella.

Història

Antiga alqueria musulmana, la seua titularitat va ser otorgada per Jaume I d'Aragó a Bernardo Castelló en l'any 1238, el qual la canvià per atres possessions a Ponce Soler. Posteriorment, se li va confiscar i passa a mans de la Corona. En 1319 Joan Escrivà comprà el senyoriu i despuix l'adquirí la família Vilaragut, els quals el veneneren en el sigle XV als Aguilar. Posteriorment passa a ser patrimoni dels Pardo de la Casta. Un dels membres d'esta família, Luis Pardo, obtingué el títul de comte d'Alaquàs en l'any 1577. Més tart, el comtat va pertànyer als marquesos de Manfredi i, despuix al baró de Bolbait. Hui se conserva el palau-castell alçat baix el patrimoni de Luis Pardo de la Casta i recentment recuperat per al públic general per l'Ajuntament d'Alaquàs; se tracta d'una construcció de planta quadrangular, en quatre torres de 25 m. d'altura, de les quals a soles se conservaven tres. En una recent restauració s'ha reconstruït la quarta torre.

Etimologia

El nom d'Alaquàs és de orige àrap, ya que prove d'al-quas, és dir, els arcs o les arcades i fa referència a una localitat situada al voltant de 20 quilómetros del Barranc de Torrent. Com una sequia procedent de Manises esta construïda en moltes arcades, o degut a la possible existència d'unes arcades d'algun pont moro ya desaparegut, els àraps el nomenaren d'esta forma. Ya durant la conquista cristiana, despuix de sitiar la localitat, Jaume I d'Aragó donà a Berenguer de Castellnou Alaquaz, tal com consta en el document de concessió.

Demografia

En els anys 60 se produí una gran aplegada d'immigrants d'Andalusia i Castella lo que feu aumentar la població considerablement fins a alcançar uns 24.000 habitants en 1986 i aplegant als 30.177 en l'any 2007.

Evolució demogràfica d'Alaquàs^[1]
	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2006	2007	2017
Població	1.846	2.062	2.370	2.672	2.765	3.276	3.753	4.332	8.116	19.639	23.550	24.107	26.939	30.104	30.177	29.474

Estructura socioeconòmica

Les aigües del Barranc del Cavalls creuen el seu territori, on se cultivaven productes hortofrutícoles, com creïlles, lleguminoses, cereals, frutes i hortalices. En l'actualitat la agricultura és un sector residual. La seua potencia industrial tradicionalment estrebava en les fàbriques de joguets, mobles, plàstics, estores, fusta tallada, gelats, suro, confeccions i palmitos, aixina com la fabricació de productes de cantereria. Hui en dia la producció industrial és principalment la del sector del moble, encara que el creiximent de la zona industrial ha permés l'instalació d'empreses d'alimentació i de productes metàlics. La majoria de les empreses son de chicotet tamany en menys de 10 treballadors concentrant-se en els dos principals polígons industrials de la població: El Bovalar i Els Mollons.

El sector servicis és el segon en importància en l'economia local en el qual treballa més d'un 40% de la població.

La llínea del tren d'alta velocitat (AVE) passarà pel seu terme municipal.

EL ministeri de foment comunicà l'alcalde la seua decisió de dotar al poble en una estació de Rodalies de la llínea C-3 de Rodalies Valéncia, la construcció de l'estació inclourà 140 places d'aparcaments i una passarela.

Monuments i llocs de interés

Palau dels Aguilar d'Alaquàs

Entre els seus atractius turístics destaca el Palau - Castell d'Alaquàs; edifici datat en l'any 1582, declarat Monument Nacional en 1918, i que en l'any 2003 passa a mans municipals desenrollant-se allí diverses activitats culturals (exposicions, concerts...). Atres llocs d'interés de la localitat son l'Iglésia de la Assunció (adjacent al Palau - Castell), la casa dels infants de Alòs (del S.XIX) i l'Iglésia de la Mare de Deu del Olivar.

Festes

Les seues festes majors se celebren a principis de setembre i entre els actes destaquen els Correfocs, els Moros i Cristians, La Festa de l'Aigua , en la qual els veïns ixen al carrer i se banyen uns a atres en aigua depositada en depòsits en el carrer, el Cant de la Carchofa i el Festival de Rock d'Alaquàs , més conegut com FRA (http://www.festifra.net). En la localitat també se celebren les Falles en el mes de març, contant en 12 comissiones falleres i premis propis. Des de fa alguns anys, la Festa del Aigua s'ha suspés.

En primavera en honor a Sant Francisco de Paula se celebra la Festa del Porrat ; Festa recuperada recentment en la qual se cuinen calderetes que son repartides entre els veïns. També se organisa una fira gastronòmica.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Albert Taberner	PCE
1983 - 1987	Francisco Tàrrega	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Francisco Tàrrega	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Adrià Hernandez	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Adrià Hernandez	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Jorge Alarte Gorbe	PSPV-PSOE
2003 - 2007	Jorge Alarte Gorbe	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Jorge Alarte Gorbe	PSPV-PSOE
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Ciutats Agermanades

Cremona, (Lombardía, Itàlia)

Lanjarón, (Província de Granada)

Jerez de los Caballeros, (Província de Badajoz)

Enllaços externs

Referències

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Alacuás de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Municipis de L'Horta Oest
Alaquàs • Aldaya • Chirivella • Manises • Mislata • Paterna • Picanya • Quart de Poblet • Torrent

↑ Font: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.

[1] Font: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.

[1]