Palomar

Palomar
65px 95px
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província de Valéncia
• Comarca:	Vall d'Albaida
• Partit judicial:	Ontinyent
Ubicació:	38°51′13′′N, 0°30′10′′O
• Altitut:	313 m.
Superfície:	8'10 km²
Població:	555 hab.
• Densitat:	71,15 hab./km²
Gentilici:	palomarenc/a
Predomini llingüístic:	Valencià
Còdic postal:	46891
Festes majors:	3º dumenge d'agost
Alcalde:	Jordi Vila Vila (PSPV-PSOE)
Pàgina web:	{{{web}}}

Palomar és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia

El territori delimitat com terme municipal de Palomar té una figura bastant irregular. El terme està compost per tres zones perfectament diferenciades: l'horta del Palomar en els secans adjacents i pròxims al poble (esta és la part més extensa on se troba el casc urbà), un apèndix que s'estén cap al nort prop de Montaverner i la Serra de Palomar, territori de montanya, en la serra del Benicadell i situat a uns pocs quilómetros al sur del terme pròpiament dit.

El punt més alt del territori municipal és de 865 m. i el punt més baix se troba només a 177 m. Açò no vol dir que Palomar tinga un desnivell exacerbat donat que se troba en la part central de la vall on les pendents no son massa pronunciades.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-35 per a enllaçar en la N-340].

Localitats llimítrofs

El terme municipal de Palomar llimita en les següents localitats:

Atzeneta d'Albaida, Albaida, Alfarrasí, Bèlgida, Bufali, Carrícola, Montaverner i L'Olleria, totes elles de la província de Valéncia i Muro de la provincia d'Alacant.

Història

En el sigle XIII, a partir de 1280, en el paisage del regne aparegueren noves viles i alqueries de cristians. Els primers colons serien llauradors i ganaders i formaren el primer núcleu de Palomar. La repoblació fon un procés llarc i complex que se prolongà durant tota l'etapa migeval. Segons diferents fonts d'informació se pot afirmar que als immigrantetes occitans del sigle XV, seguiren els aragonesos i els castellans de sigles posteriors. Durant el sigle XVIII, Palomar participà del moviment d'expansió econòmica i demogràfica, pràcticament duplicà la seua població. Les diferencies socials estaven a l'orde del dia. Pero l'evolució de la població passà per instants traumàtics, durant el sigle XIX, per la Guerra de l'Independència espanyola i l'epidèmia de còlera de 1834-1885. Encara que en la segona mitat del sigle incrementà la seua població.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Vicente Guerrero	n/d
1983 - 1987	Vicente Guerrero	n/d
1987 - 1991	Carlos Seguer	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Carlos Seguer	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Abel Albiñana Policarpo	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Jordi Vila Vila	PSPV-PSOE
2003 - 2007	Jordi Vila Vila	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Jordi Vila Vila	PSPV-PSOE
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
503	504	513	496	493	503	511	520	523	555

Economia

• Principalment el raïm i també atres fruites de carn blanca.
• Granjes d'aus, porcs i ovelles.
• Té un polígon industrial aixina com una sala d'oci nocturn.

Monuments

Ermita del Rosari.

• Ermita del Rosari. L'ermita apareix per primera vegada mencionada en documentació local de la segona mitat del sigle XVI. Se la coneixia com l'Ermita de la Verge Maria del Rosari (1578, 1585), l'Ermita de Nostra Senyora del Rosari, o simplemente com l'Ermita del Rosari (1594).

• Iglésia Parroquial. Dedicada a Sant Pere Apòstol. Destaca la seua torre campanari. És un obra original del sigle XVII.

• Castellet de Carrícola. La torre o castellet en qüestió se troba dins dels llímits del enclau que el municipi de Palomar té com propi, en la mateixa serra del Benicadell. Un enclau que se coneix i se ve denominant en la present monografia com la Serra del Palomar.

• Caixco urbà. És el típic d'un núcleu de població agrària. Té cases dels sigles XVIII i XIX.

• Carrer de la Casa dels Frares. Este carrer està situat a les afores del poble.

• Biblioteca Municipal. Esta ubicada en un edifici del sigle XVII.

• Rellonges de sol. El que més destaca és el rellonge Analemàtic, que aprofita la nostra ombra per a projectar l'hora.

• Plafons ceràmics. Són devocionaris del sigle XVIII, com el de Sant Roc i el gos, i la Mare de Déu dels Desamparats.

Festes locals

• Sant Antoni Abat . Des de fa uns anys, està recuperant-se la tradicional foguera de Sant Antoni i la bendició dels animals.

• Segon dumenge de maig. La Plantà del Chop, en honor a la Mare de Déu dels Desamparats. Es ballen les danses dels pastorets i de la bandera.

• Festes Patronals. El tercer dumenge d'agost en honor a la Sagrada Família del Crist del Miracle. Els actes més característics són la nit de la dansa, els disfrassos i el popular dia de les paelles.

Gastronomia

Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, arrop i talladetes, carns...).

Enllaços externs

• Institut Valencià d'Estadística
• Fedració Valenciana de Municipis i Provincies - Guía Turística D'on s'ha extret l'informació en el seu consetiment. [1]

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Palomar_(Valencia) de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.