Venus i Adonis (Rubens)
Venus i Adonis una pintura del pintor flamenc Pedro Pablo Rubens, creada cap a 1614.
Fins a 1768 la pintura va estar en coleccions privades en Brusseles com la de Carl de Cobenzel. Va ser comprada per un coleccioniste per a la Galeria del Hermitage.
Tema
El tema del quadro és una escena presa de la mitologia grega, de Les metamorfosis d'Ovidio (X, 529-559).[1] El motiu, que mostra un intent de detindre a Adonis de la seua fatídica expedició de caça per part de la deesa Venus, va aparéixer en moltes obres lliteràries i va ser objecte de numeroses pintures, incloent de Tiziano, Nicolas Poussin i Paolo Veronese. El quadro va ser pintat en l'estudi de Rubens, els personages principals varen emergir del pinzell del mestre i atres fragments varen ser pintats pels seus alumnes.[2]
La pintura de la colecció del Hermitage és una de les versions de l'obra original Venus i Adonis creada per Rubens en 1609 i ubicada en el Museu Kunst Palast de Düsseldorf. La primera versió se centra en el seu mensage i està pintada en format vertical. Les còpies posteriors tenen un enquadrament més ampli i més detalls de composició. El quadro del Hermitage té una composició horisontal en un paisage visible. S'inclou en les nomenades pintures de gabinet.
En esta pintura, Rubens va reemplaçar l'assent de roques de la primera versió en un carro dorat, un atribut de Venus. Adonis, despuix de passar la nit en ella, s'alça per a anar a caçar. La deesa de l'amor intenta detindre-ho. De la cama de Adonis penja un Cupido en garres, símbol de l'amor que ajuda a Venus a retindre al seu amant. En la primera versió, Cupido està parat de peu com si no entenguera la situació. Un motiu similar es pot trobar en una atra pintura posterior del Museu Metropolità d'Art. El moment de l'amor és emfatisat per dos cisnes que tiren del carro.[3] La figura de Adonis va ser presa per Rubens d'una escultura antiga de Laocoonte. Va afegir dos imàgens adicionals de gossos a la composició de la pintura.
El tercer quadro d'esta série en el mateix títul, destruït durant la Segona Guerra Mundial, es trobava en el Museu Kaiser-Friedrich de Berlín (oli sobre llenç, 114 x 111 cm).
Vore també
Notes
- ↑ De la mateixa obra, Rubens va prendre el tema per a Perseo i Andrómeda.
- ↑ Els experts atribuïxen el paisage a Lucas van Uden o Jan Wildens (Max Rooses, Rubens Leben und Werke, 1905; Berlín). A este se li atribuïxen també els gossos
- ↑ Łvos cisnes generalment acompanyaven a Apolo i Venus, tirant dels carros d'abdós i sent també atribut de les muses Érato i Clío.
Bibliografia
- M. Warszawska: Peter Paul Rubens. Varsòvia: Firma Księgarska Jacek i Krzysztof Olesiuk, 2006. ISBN 83-7423-385-0.
- Matilde Battistini: Símbols i Alegoria. Varsòvia: Wydawnictwo "Arkady", 2005. ISBN 978-83-213-4382-2.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Venus y Adonis (Rubens)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.