Temple de Confucio
El Temple de Confucio (en chino tradicional, 孔廟; en chino simplificado, 孔庙; pinyin, Kǒng Miào) en Qufu, província de Shandong, China, és el temple de Confucio "original", el més ampli i conegut d'Àsia Oriental.
Des de l'any 1994, el Temple de Confucio ha format part d'un lloc declarat per l'UNESCO com Patrimoni de l'Humanitat en la denominació "Temple i cementeri de Confucio i residència de la família Kong en Qufu".[1] Les atres dos parts del lloc són la propenca residència de la família Kong (en chino, 孔; pinyin, Kǒng Fǔ), a on varen viure els descendents per llínea principal de Confucio, i el cementeri de Confucio (en chino, 孔; pinyin, Kǒng Lín) un parell de quilómetros al nort, a on es va enterrar a Confucio i a molts dels seus descendents. Estos tres llocs són coneguts, en conjunt, en Qufu com a Sant Kong (三孔), és dir, "Els Tres [llocs] confucianos".
Història
En els dos anys posteriors a la mort de Confucio, la seua anterior casa en Qufu havia segut ya consagrada com un temple pel príncip de Lu.[2] En l'any 205 a. C., l'emperador Han Gaodi de la dinastia Han va ser el primer emperador que va oferir sacrificis a la memòria de Confucio en Qufu. Va establir aixina un eixemple per a molts dels emperadors i alts funcionaris que li varen seguir. Més tart, els emperadors visitarien Qufu despuix de la seua entronisació, o en ocasions importants tals com una guerra exitosa. En total, dotze emperadors diferents varen fer vint visites personals a Qufu per a venerar a Confucio. Al voltant d'un centenar més varen enviar delegats per a 196 visites oficials. La casa original de Confucio, en tres habitacions, va ser apartada del complex del temple durant una reconstrucció en l'any 611. En 1012 i en 1094, durant la dinastia Song, el temple va ser ampliat segons un disseny en tres seccions i quatre patis, al voltant dels quals al final es varen colocar més de 400 habitacions. El fòc i el vandalisme varen destruir el temple en 1214, durant la dinastia Jin. Va ser restaurat a la seua anterior extensió cap a l'any 1302 durant la dinastia Yuan. Poc despuix, en 1331, en temple va ser emmarcat en un mur que lo circundaba, seguint el model del palau imperial.
Despuix d'una atra devastación pel fòc en l'any 1499, el temple va ser finalment restaurat al seu estat actual. En 1724 es va produir un atre incendi més, que en gran mida va destruir la sala central i les escultures que contenia. La restauració posterior es va terminar en 1730. Moltes de les escultures de tongada varen ser danyades i destruïdes durant la Revolució cultural en 1966. En total, el temple de Confucio ha passat per 15 grans renovacions, 31 reparacions àmplies i numeroses accions constructives menors.
Descripció
El complex del temple està entre els més grans de China, s'estén per una superfície de 16.000 metros quadrats i té, en total, 460 habitacions. Degut a que la seua principal restauració es va produir despuix del fòc de 1499 és dir, poc despuix de la construcció de la Ciutat Prohibida en la dinastia Ming, l'arquitectura del temple de Confucio s'assembla a la de la Ciutat Prohibida en molts sentits.
La principal part del temple està formada per nou patis colocats entorn a un eix central, que s'orienta en direcció nort-sur i té 1,3 quilómetros de llongitut. Els primers tres patis tenen chicotetes portes i en ells hi ha plantats pins alts, servixen com a entrada. La primera porta, la més meridional, rep el nom de "Porta Lingxing" (棂星门) per l'estrela en la constelació de l'Orsoa Major, el nom sugerix que Confucio és una estrela del cel. Els edificis en el restant dels patis formen el cor del complex. Són impressionants estructures en teixixques grogues (color reservat per lo general a l'emperador) i parets pintades de roig, rodejats per pins d'un vert obscur que creen un contrast de color en colores complementaris.
Les principals estructures del temple són:
- Porta Lingxing (棂星门)
- Porta Shengshi (圣时门)
- Porta Hongdao (弘道门)
- Porta Dazhong (大中门)
- Tretze Pabellons d'Esteles (十三碑亭)
- Porta Dacheng (大成门)
- Sala Kuiwen (奎文阁, construïda en 1018, restaurada en 1504 durant la dinastia Ming i en 1985)
- Pabelló Xing Tan (杏坛, Plataforma de l'albercoc)
- Arc De Mu Tian Vaig donar
- Liangwu (两庑)
- Sala Dacheng (大成殿, construïda en la dinastia Qing)
- Sala Resting (寝殿, dedicada a l'esposa de Confucio)
Sala Dacheng
La Sala Dacheng (en chino, 大; pinyin, Dà), el nom de la qual es traduïx habitualment com la Sala de la Gran Perfecció o la Sala del Gran Guany, és el centre arquitectònic del complex actual. La sala s'estén en una superfície de 54 per 34 m i s'eleva una miqueta menys de 32 m. Es recolza en 28 pilars ricament decorats, cada u de 6 metros d'alt i 0,8 m de diàmetro i tallats d'una peça d'una roca local. Les 10 columnes del costat frontal de la sala estan decorades en dragons en espiral. Es diu que estes columnes varen estar cobertes durant les visites de l'emperador per a que no suscitaren la seua enveja. La Sala Dacheng va servir com el principal lloc per a oferir sacrificis a la memòria de Confucio. Es diu igualment que és una de les vistes més belles del temple de Confucio.
-
Frontera de les Sales Dacheng -
Un dels pilars en dragons en la frontera principal de la Sala Dacheng -
Frontera principal el 15 d'agost de 2015 -
Interior de la Sala Dacheng -
Portada de la publicació de l'Administració de Carreteres d'Automòvils de la província de Shandong, de 1935, mostrant les columnes de l'entrada principal
Plataforma de l'albercoc
En el centre del pati en frente de la Sala Dacheng s'alça el pabelló Xing Tan (en chino tradicional, 杏; en chino simplificado, 杏; pinyin, Xìng), o la Plataforma de l'albercoc. Commemora a Confucio ensenyant als seus estudiants baix un albaricoquero. Cada any, en Qufu i en molts atres temples confucianos, se celebra una cerimònia el 28 de setembre commemorant el naiximent de Confucio.
Pabellons d'esteles
Un gran número d'estelas de pedra es troben en les instalacions del temple de Confucio. Un llibre recent sobre les esteles confucianas cataloga al voltant de 500 peces d'este tipo en els terrenys del temple,[3] senyalant que la llista està llunt de ser completa.[4] Les esteles commemoren repetides reconstrucció i renovacions del complex de temples, conté texts enaltint a Confucio i edictes imperials otorgant-li nous títuls honoraris. Mentres que la major part d'estes esteles varen ser originalment associades en el temple de Confucio, algunes han segut dutes al temple des d'atres llocs de Qufu en temps moderns, per a la seua conservació.[5]
Les inscripcions en les esteles estan escrites, en la seua major part, en chinenc, pero algunes esteles de la dinastia Yuan i la dinastia Qing també tenen texts en mongol mig [6] (usant l'alfabet de 'Phags-pa) i manchú, respectivament.
Algunes de les més importants esteles imperials es concentren en la zona coneguda com els 十三碑亭, ShiSan Bei Ting. En esta zona hi ha 13 pabellons que estan colocats en dos files en l'estret pati entre el Pabelló de l'Estrela de la Lliteratura (Kuiwen Ge) en el sur i les Portes de la Gran Perfecció (Dacheng Men) en el nort.
La fila septentrional està formada per cinc pabellons. Cada u d'ells alberga una gran estela soportada per una enorme tortuga de pedra (bixi) i coronada en dragons; varen ser instalades durant les eres Kangxi, Yongzheng i Qianlong de la dinastia Qing (entre Kangxi 22 i Qianlong 13, açò és, 1683-1748). Estes esteles imperials s'alcen entre 3,8 i 4 m, les seues tortugues tenen fins a 4,8 m de llongitut. El seu pes és de fins a 65 tonellades (incloent les esteles, la tortuga bixi, i el plinto que queda davall).[7]
La fila meridional està formada per huit pabellons, en esteles de menor tamany, vàries en cada u d'ells. Quatre d'ells alberguen esteles de la Dinastia Jin (1115-1234) (també coneguda com a dinastia Jurchen) i la dinastia Yuan mongol; les atres, de la dinastia Qing.[8]
Un gran número d'esteles menors de vàries époques, sense els pedestals bixi, s'alineen a l'aire lliure en "anexos" al voltant dels quatre cantons de la zona dels Tretze Pabellons d'Esteles.[9]
Es poden obervar quatre importants esteles imperials sobre tortugues pertanyents a la dinastia Ming en el pati al sur del Pabelló de l'Estrela de la Lliteratura. Esta zona té dos pabellons d'esteles. El pabelló més a l'est alberga de l'Any 4 de l'época Hongwu (1371), designant deïtats relacionades en direccions geogràfiques, etc. Els pabellons occidentals contenen de l'Any 15 de l'época Yongle (1417), commemorant una renovació del temple. Les atres dos esteles estan a l'aire lliure: una de l'Any 4 (1468) de l'época Chenghua enfront del pabelló oriental, i de l'Any 17 (1504) de l'era Hongzhi enfront del pabelló occidental, commemorant també proyectes de reparació del temple. Hi ha dotzenes d'atres esteles més menudes, sense tortugues, en esta zona.[10]
- Esteles sobre tortugues en el Temple de Confucio
-
Estela coronada en imágen en l'aprte superior, inscripció on text en la part intermija i com a base una tortuga -
Taiping Xingguo 8 (983)
-
Cheng'an 8 (1197)
-
Dade 5 (1301) -
Época Dade (1297-1307) (esquerra); Dade 11 (1307) (dreta); Zhiyuan tardà 5 (1339) (centre) -
Hongwu 4 (1371) -
Yongle 15 (1417) -
Chenghua 4 (1468) -
Hongzhi 17 (1504) -
Shunzhi 8 (1651) -
Kangxi 7 (1668) -
Kangxi 15 (1676; dreta), Kangxi 21 (1682; esquerra) -
Kangxi 22 (1683) -
Kangxi 25 (1686)
-
Yongzheng 8 (1730)
-
Yongzheng 8 (1730) -
Yongzheng 8 (1730) -
Qianlong 13 (1748)
_Temple,_Qufu_(13036277344).jpg)
Vore també
- El mont Ni, prop de Qufu, que tradicionalment es considera el lloc de naiximent de Confucio
- El temple de Yan Hui, un atre temple de Qufu construït en honor a l'alumne favorit de Confucio
- Zoucheng, una ciutat propenca en el temple de el "segon sapient" Mencio
- La Residència de la família Kong, residència dels descendents directes de Confucio junt al temple
- El temple de Zengzi 曾廟
- Els llocs de Mencio: la mansió de la família Meng 孟府, el temple de Mencio 孟廟 i el cementeri de Mencio 孟林
Notes
- ↑ «Temple and Cemetery of Confucius and the Kong Family Mansion in Qufu». United Nations Educational, Scientific, and Cultural Organization.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Luo Chenglie (2001), llista en les pàgines 1110-1128
- ↑ Luo Chenglie (2001), p. 1 (Compiler's preface)
- ↑ Per eixemple, algunes esteles que es troben en la localitat de Jiuxian, que va anar el lloc sede del comtat de Qufu en temps de les dinasties Song, Jin i Yuan.
- ↑ El mongol mig era una llengua koiné mongol parlada en l'Imperi mongol. Originària de la regió natal de Genghis Khan, el noreste de Mongòlia, es diversificó en vàries llengües mongoles despuix del colapse de l'imperi.(Janhunen, Juha A. (2012). Mongolian, John Benjamins Publishing, p. 2.) En comparació al mongol modern, se sap que no tenia vocals llargues, una harmonia vocàlica i sistemes verbals diferents i un sistema de mayúscules i minúscules llaugerament diferent.
- ↑ La llista de les esteles en esta fila en Luo Chenglie (2001), p. 1119, i els artículs individuals de les cinc esteles enumerades ací. L'informació sobre el pes, pàgina 10 (nota final 1) apareix en el prefacio del compilador.
- ↑ La llista de les esteles d'estos pabellons es troba en Luo Chenglie (2001), p. 1119-1122, i els artículs individuals sobre les cinc esteles s'enumeren ahí.
- ↑ La llista d'esteles en estes quatre àrees es troba en Luo Chenglie (2001), p. 1122-1126.
- ↑ La llista de les esteles d'estes quatre àrees en Luo Chenglie (2001), p. 1110-1114.
Referències
- . Índex de continguts disponible ací
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Templo de Confucio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.