Taringa!
Plantilla:Redirect Plantilla:Ficha de lloc web
Taringa! (estilisat TARINGA!)[1] va ser una ret social d'orige argentí, d'us estés en països de parla hispana, llançada el 8 de juny de 2004. Va tindre presència en Argentina, Amèrica Llatina, Espanya i la comunitat hispana d'Estats Units. En 2013 i 2014 comScore la va classificar com la segona ret social més visitada en Argentina despuix de Facebook, i la tercera en Amèrica Llatina.[2][3] A partir de 2015, el tràfic del lloc va disminuir gradualment, passant del lloc 500 del rànquing Alexa en agost de 2017 al 1150 en el mateix més de 2018.
En maig de 2023 es va llançar una aplicació mòvil disponible en Android i iOS, orientada a la monetisació de continguts per mig de criptomonedas i a funcionalitats vinculades a la web 3.0.[4][5]
El 25 de març de 2024 la ret social va tancar els seus servidors de manera definitiva.[6]
Història del sitie web
Inicis
Taringa! va ser llançada el 8 de juny de 2004 i difosa des del 14 d'abril del mateix any, per Fernando Sanz, àlies Cypher, estudiant porteño de colege secundari.
El disseny del lloc es va basar en teoti. com,[7] sent un híbrit entre un fòrum i un blog: els usuaris anònims escrivien o compartien artículs curts o enllaços per a la descàrrega de llibres i programes informàtics en un OP (original post) denominat simplement post en la gerga taringuera, mentres que els comentaris que li seguien contaven en un llímit de caràcters molt inferior, a pesar de que el seu disseny i cultura era molt similar a la d'un fòrum. El lloc va conseguir una gran popularitat inicialment a través de les llistes de correu electrònic de les universitats argentines, ya que facilitava l'accés a material d'estudi, lo que va dur a que el lloc colapsara i deguera tancar el registre momentàneament. El lema del lloc va ser "Inteligència Colectiva".
Adquisició dels germans Botbol
El creiximent inesperat del lloc fins a 30.000 visites diàries i les llabors de programació que açò comportava, sumades als costs d'hosting que no podien finançar-se ya que no es contava en els suficients auspiciantes, varen produir que el seu amo original sofrira un burnout i que en novembre de 2006 venguera el lloc per 5000 dólars als empresaris Alberto Nakayama i els germans Matías i Hernán Botbol, per eixe llavors amos de Wiroos, l'empresa que hosteaba a Taringa.
En els nous amos, el lloc va relegar el contingut NSFW a poringa. net i va conseguir auspiciantes. El tràfic va aumentar en permetre's la seua indexación en el motor de busca google. com. Ademés, es va desenrollar una comunitat que creava contingut propi, com a documentals i tutorials, i una cultura i gerga particular en la secció de comentaris.
Llei SOPA i adaptació
A partir de 2009, el lloc es va vore afectat per l'aprovació de lleis anti-pirateria en internet, com la Llei SOPA i Llei Sinde, per lo que va eliminar els enllaços a contingut pirata i va prohibir la seua publicació. En conseqüència, es va començar a orientar la pàgina cap al seu us com a comunitat en llínea.
A partir de la v4 (versió 4), llançada en 2009, Taringa! va incorporar les comunitats, similars als grups de Facebook, subdivisions del lloc en menor cantitat de membres i destinades a un tema específic. Ademés va incorporar una secció de Jocs, que constava de jocs clàssics per a jugar entre usuaris, com el truc, escacs, etc. En 2011 es varen incorporar els Shouts, microcontenidos molt similars als tweets de Twitter. El lloc es dividia en Posts, Shouts, Comunitats, i Jocs; apareixent els posts en la homepage del lloc.
Per a 2012 o 2013, Taringa! contava en una comunitat en llínea en identitat pròpia, gerga particular i una forta orientació cap al contingut humorístic, que va generar frases i memes en repercussió en la cultura d'internet en espanyol.
Taringa! Creadors i monetisació
En abril de 2015, Taringa! va llançar el programa Taringa! Creadors en aliança en Xapo, la billetera de bitcoin creada per l'argentí Wenceslao Casares. El programa implementava un esquema de repartiment d'ingressos publicitaris: cada volta que un usuari registrat publicava un post, rebia una compensació en bitcoins calculada en funció de les visites, el puntaje otorgat per atres usuaris i els ingressos publicitaris generats per eixa publicació. La primera etapa va contar en una inversió inicial de 750.000 dólars i va començar en invitacions als primers 1000 creadors de contingut de la plataforma.[8][9] Posteriorment es va llançar Taringa! Bits, que permetia a tots els usuaris intercanviar propines en bitcoin: cada creador rebia 10 punts diaris per a distribuir entre atres usuaris, els quals eren emesos en la criptomoneda.[10]
Versió 7
En 2017 es va començar a implementar la versió 7 del lloc, un redisseny complet a nivell de còdic, funcionalitat i estètica. Segons va explicar Matías Botbol, la decisió de reescriure el lloc des de zero va respondre a llimitacions tècniques de la versió anterior que impedien incorporar noves funcionalitats. La v7 va introduir una API pública, un sistema de canals temàtics en tongada de les comunitats, bloqueig d'usuaris i personalisació del contingut mostrat. El 90% del tràfic va ser migrado a la nova versió abans del seu llançament definitiu. En 2021 es va anunciar el llançament de la versió 8 en modo beta, que va incorporar un sistema de missions, monedes virtuals (T! coins) i un nou esquema de rancs, en l'objectiu de revertir la caiguda en l'activitat del lloc.
Adquisició d'IOV Labs i etapa final
En setembre de 2019, Taringa! va ser adquirida per IOV Labs, una companyia argentina especialisada en blockchain i creadora de la plataforma de contractes inteligents RSK.[11][12] IOV Labs buscava utilisar la comunitat de 30 millons d'usuaris de Taringa! per a impulsar l'adopció massiva dels seus protocols descentralisats. Es va llançar una v8, el còdic del lloc va ser renovat, optimisat i dut a web3, i finalment la secció Posts va tornar a ser utilisable per a 2021.
A pesar de les millores, no es va conseguir recuperar el tràfic en la pàgina degut a que gran part de la comunitat hi havia migrado a atres plataformes com imageboards, fòrums i rets socials com Reddit o Twitter.
En maig de 2023 es va llançar una aplicació mòvil de Taringa! en modo beta, en la que també es monetizaban els posts en criptomonedas.[13][14]
Tancament
Taringa!, per mig d'un comunicat, va explicar que el tancament definitiu es produïx per un "canvi de tendències dels últims anys" que han vixcut les rets socials, que li va fer perdre una enorme cantitat d'usuaris, com aixina també una menor permanència d'els qui encara ingressaven.[15]
En este sentit, el text senyala que també va haver modificacions en "les condicions del mercat i la competitivitat" de les rets, les quals "varen frustrar" l'objectiu de Taringa! de generar un espai a on es puga monetizar el contingut.[15]
Es va anunciar el seu tancament per al 24 de març de 2024, pero va anar el 25 de març de 2024 quan varen tancar de manera definitiva els servidors de Taringa en Hispanoamèrica, Guinea Equatorial i Espanya.
Informació de la web
Taringa! Posts
Va ser la secció principal de la versió web de Taringa!, a on els usuaris podien crear artículs extensos en text, imàgens i videos. Els posts (artículs) s'organisaven en trenta categories temàtiques i per mig d'un sistema de punts, els usuaris podien evaluar-els, es podia comentar, guardar en favorits, compartir-els en atres rets socials o dins del lloc a través d'un "shout".
Pàgina principal
Històricament, la portada de la versió web de Taringa! tenia com a secció principal als posts ordenats de manera cronològica, segons l'orde de creació (lo més recent) i com a seccions secundàries, els Top Post (els més votats per la comunitat en la semana, el més, o l'any) i Post Destacats (una selecció que es realisava a través d'una combinació de variables com a visites, comentaris, favorits, etc).
En juliol de 2014 Taringa! va renovar la seua portada principal en canvis estètics i un nou algoritme per a destacar continguts, incorporant tecnologia de geolocalisació per a personalisar la portada per país. Els posts creats pels usuaris es mostraven en la portada ordenats en tres seccions: lo més destacat, en ascens i lo més recent:
- Lo més destacat: posts que es mantenien durant un periodo extens (una semana) entre el contingut més comentat, llegit, recomanat i en major puntaje.
- En ascens: posts que en un periodo curt de temps acumulaven puntaje, visites, comentaris o recomanacions de forma accelerada.
- Lo més recent: posts ordenats cronològicament per orde de creació.
Comunitats
Els usuaris podien crear grups dins de la plataforma per a interactuar en atres persones en gusts o interessos en comú. La secció Comunitats va ser llançada en setembre de 2009 i va aplegar a contar en més de 80.000 comunitats de diversos temes, com a tecnologia (Android), dibuix, soport tècnic per a PC, música, Anime i Cosplay, entre unes atres.
El meu Taringa!
El meu Taringa! Va ser una secció de microcontenidos inaugurada en maig de 2011. Els membres de la comunitat podien compartir mensages curts (de fins a 255 caràcters) cridats shouts, similars als tweets de Twitter. Per mig d'estos mensages els usuaris podien expressar estats d'ànim, pensaments, fotos, videos o enllaços. Eren rebuts de manera instantànea per tots els seguidors de l'autor, els qui podien comentar-els, recomanar-els i votar-els. Cada usuari rebia en "El meu Taringa!" les notificacions dels usuaris que seguia.
Històries d'usuaris
Alguns usuaris varen alcançar repercussió mediàtica a través de la seua participació en el lloc. Entre els casos més coneguts es troben el d'un jove que va conseguir trobar al seu pare després de molts anys per mig d'un post,[16] un jove lutier que va confeccionar un baix i va conseguir entregar-li-ho personalment a Paul McCartney,[17] i una parella que va difondre la construcció de la seua casa en un contenidor.[18] Durant crisis i movilisacions socials, alguns ciutadans varen utilisar Taringa! per a compartir experiències i realisar denúncies públiques, com durant els saquejos en la província de Còrdova, Argentina[19] o les protestes en Veneçuela.[20]
Sistema de rancs d'usuaris i puntuació
Els usuaris segons el seu ranc tenien un saldo diari de punts, els que podien repartir com propina entre els posts (artículs) que preferiren, en un top de 10 punts a cada post. A la seua volta, la cantitat de punts rebuts en els posts definien el ranc, que ademés de permetre donar punts a uns atres, donava atres beneficis com a freqüència de posteo permesa, etc.
Versió 4 (v4)
En la versió 4, el saldo de punts que podia entregar per dia un usuari segons el seu ranc eren: Novells, 0 punts; New Full User, 10 punts; Full User, 12 punts; Great User, 17 punts; Silver, 20 punts; Gold, 30 punts; Moderadors, 35 punts; Desenrolladors, 35 punts.
Els Full User eren usuaris que es varen registrar abans de la versió 3 de T! (abans de 2006), en les versions anteriors no es passava per novell.
Els Silver i Gold eren Usuaris que es destacaven entre els demés usuaris de Taringa, i estaven en els primers 100 llocs del ranquin o T! Rank, els primers 50 eren Gold i els següents 50 eren Silver.
Ademés, els novells no podien:
- Comentar fòra de la secció novells.
- Donar punts en cap secció.
- Tancar els comentaris dels seus post.
- Rebre les seues estadístiques per correu.
- Postear fòra de la secció Novells.
Versió 5 en avant
En la versió següent del sitie web (v5), es varen afegir més rancs, resultant en una cantitat excessiva i funció superflua; que estaven basats en el "karma", que ponderava ademés dels punts rebuts posts, crèdits per comentaris, denúncies, o likes en shouts.
- Trol: karma -1 (i menys, encara que no es mostra)
- Flamer: karma 0
- Inexperto: karma 1
- Iniciat (ranc otorgat als usuaris nous): karma 2
- Aprenent: karma 3
- Amateur: karma 4
- Regular: karma 5
- Expert: karma 6
- Alvançat: karma 7
- Èlit: karma 8
- Silver: karma 9
- Gold: karma 10
- Platinum: karma 11
- Diamond: karma 12 (i més, encara que no es mostra)
En les versions 7 i 8 es varen mantindre els rancs encara que ya no era possible donar punts als posts i només es votava en like o dislike (en la gerga, "positiu" i "negatiu").
Senyes estadístiques
| Data | Usuaris registrats |
Posts totals |
Comentaris totals |
|---|---|---|---|
| Agost de 2009 | 2.793.166 | 2.492.152 | 16.625.635 |
| Octubre de 2009 | 3.005.897 | 2.796.629 | 18.265.474 |
| Febrer de 2010 | 3.629.776 | 3.763.511 | 24.433.386 |
| Juny de 2010 | 4.591.217 | 5.015.879 | 32.153.613 |
| Octubre de 2010 | 5.676.985 | 6.720.560 | 41.292.415 |
| Decembre de 2010 | 6.005.528 | 7.435.278 | 44.849.138 |
| Març de 2011 | 6.623.943 | 8.720.187 | 52.926.103 |
| Decembre de 2011 | 15.593.893 | 12.580.671 | 80.430.481 |
| Giner de 2012 | 16.243.440 | 12.931.014 | 83.388.117 |
| Octubre de 2012 | 19.926.945 | 14.998.053 | 96.502.018 |
| Novembre de 2012 | 20.234.016 | 15.172.626 | 97.866.876 |
| Maig de 2013 | 21.728.849 | 15.893.596 | 104.963.843 |
| Juliol de 2013 | 22.397.396 | 16.151.365 | 107.987.334 |
| Giner de 2014 | 24.157.067 | 16.701.120 | 118.079.155 |
| Juliol de 2014 | 25.540.489 | 17.148.858 | 127.005.036 |
| Abril de 2015 | 26.984.986 | 17.809.276 | 139.803.406 |
| Juliol de 2015 | 27.379.031 | 18.015.101 | 143.450.597 |
| Decembre de 2015 | 27.629.790 | 18.373.020 | 148.824.389 |
| Febrer de 2016 | 27.712.330 | 18.474.897 | 150.661.032 |
| Agost de 2016 | 27.995.073 | 18.757.640 | 156.160.045 |
| Setembre de 2016 | 28.004.069 | 18.658.765 | 162.866.235 |
| Octubre de 2017 | 28,568,949 | 19,244,348 | 165.562.870 |
| Novembre de 2017 | 28.620.193 | 19.271.550 | 166.198.497 |
| Febrer de 2018 | 28.725.943 | 19.328.071 | 167.642.897 |
Bibliografia
En juliol de 2009 Taringa! va publicar un llibre en editorial Suramericana, "Taringa! Inteligència Colectiva", una recopilació dels posts més destacats de tota l'història del lloc, en un pròlec a càrrec del periodiste Federico Wiemeyer. Tot lo recaptat es donó en fins solidaris a l'ONG Un Sostre per al meu País d'Argentina. Ademés de la seua versió impresa, el llibre va ser posat a disposició per a la seua descàrrega gratuïta des de la plataforma.
El llibre inclou en 206 pàgines a color alguns dels posts més coneguts de Taringa! com "Les pijors calificacions dels llocs de subastes", "Frases argentines traduïdes a l'anglés", "Curs accelerat de chamuyo", receptes de cuina com "El manual del bon pizzero" i sabers populars com "Coses que sabem gràcies a les películes", "Cóm alçar-se primerenc. Tips i Consells", etc.
Controvèrsia
Responsabilitat d'Intermediaris en Internet
Taringa! va ser part de varis processos judicials relacionats en la responsabilitat dels intermediaris d'Internet en relació en el contingut generat per tercers.
El 6 de maig de 2011, la Cambra Nacional d'Apelacions en lo Criminal i Correccional d'Argentina va enviar a juí als propietaris de Taringa! per suposta infracció de drets d'autor, argumentant que eren "partícips necessaris" per les accions que realisen els usuaris dins de la pàgina.
La causa va ser iniciada per la Cambra Argentina del Llibre, les editorials Astrea, La Llei, Rubinzal i Associats, Edicions de la Flor S. R. L., Edicions La Rocca S. R. L., Editorial Universitat S. R. L., Gradi S. A. (Editorial de RedUsers). El 27 de març de 2012 els editors de llibres varen desistir de la denúncia contra el portal després d'alcançar un acort.
El 4 d'octubre de 2012 els administradors del lloc varen decidir alçar el recurs d'apelació. Esta acció va originar que la Sala VI de la Cámara tornara el sumari a primera instància per a que aixina poguera ser ràpidament remesa al Tribunal Oral n.º 26. En novembre del 2013 la major part dels querellants varen desistir de tot procés judicial.[21] En giner de 2014, per mig d'un comunicat del conte oficial de Taringa!, va quedar eliminat tot lo referit a descàrregues del lloc que violen els drets d'autor, per a evitar conflictes llegals.
Absolució de 2018
El 17 de decembre de 2018, despuix de nou anys de procés, el Tribunal Oral en lo Criminal i Correccional N.º 26 de la Capital Federal, a càrrec del juge Adrián Norberto Martín, va dictar l'absolució dels tres acusats: Matías Botbol, Hernán Botbol i Alberto Nakayama.[22][23] El tribunal va considerar que resultava impossible per als administradors verificar prèviament tots els continguts publicats per tercers, i que exigir-ho constituiria una forma de censura prèvia.[24] La pròpia fiscal del cas, María Luisa Piqué, va solicitar l'absolució en comprendre l'alcanç de la responsabilitat dels intermediaris en Internet.[25] El cas va constituir el primer juí oral penal en Argentina sobre la responsabilitat de plataformes d'Internet respecte de continguts en drets d'autor.[26][27]
Obra de Borges
En maig de 2015, la plataforma va ser sobreseer d'una denúncia per suposta violació a la Propietat Intelectual realisada per María Kodama, viuda de l'escritor argentí Jorge Luis Borges i hereua universal dels drets de la seua obra.[28] Kodama havia denunciat en abril de 2014 a diversos llocs web a on presuntament es reproduïa o facilitava la reproducció no autorisada de texts de Borges.[29] El fallo de la Justícia va establir que les empreses intermediàries d'Internet no poden ser considerades responsables a priori pel contingut compartit pels usuaris a través de les seues plataformes i que no va haver maniobra dolosa per part de Taringa!, assentant un precedent per a l'indústria.[30]
Seguritat
En agost del 2017,[31] el lloc va sofrir una important filtració de seguritat i segons un reporte oficial es varen filtrar les senyes de 28 millons d'usuaris.
"El dia hem sofrit un atac extern que va comprometre la seguritat de les nostres bases de senyes i del còdic de Taringa!", va informar la ret social en un posteo. "No han segut compromesos números telefònics ni credencials d'accés d'atres rets socials com aixina tampoc direccions de billeteras bitcoin del programa Taringa! Creadors. Pero forcem un reseteo de contrasenya per a tots els usuaris potencialment afectats", va continuar el comunicat.
Tancament de Taringa
L'11 de març de 2024 es va anunciar el tancament de Taringa per al 24 de març en múltiples notícies i el mateix sitie web, pero va tancar definitivament el 25 de març abans del migdia (Con Sur). En la pàgina principal es posteo un mensage fixat que diu:
"Estimats taringueros: 20 anys d'història no és un guany del que qualsevol lloc, plataforma o comunitat puga presumir, ni de llunt. taringa! ha segut el lloc de fantàstiques històries, memes, trolleades, inteligència colectiva per doquier, pero sobretot, sempre ha segut un lloc a on la llibertat d'expressió està present. Podran cridar-nos virgos, àcit, insoportables, antisocials i tot lo que vullguen. Pero hem fet història i això ningú nos ho podrà negar jamai. Hem segut la llar de tot tipo d'històries, tot tipo de personages, tot tipo de sentiments. Nos hem ficat en molts embrolls i els hem superat tots. Nos hem posat la bandera d'una identitat que, encara a dia d'hui, despuix de tants anys, seguix sent rellevant… el “taringuero”. És per açò que, realment, en molt dolor, tenim que anunciar el tancament de taringa!, tant de taringa. net com el de taringa! app el dia 24 de març. Els motius, són tan simples, com a difícils d'acceptar. En el canvi de tendències dels últims anys respecte a les rets socials, taringa! va dissenyar un producte que buscava lo que atres plataformes no podien conseguir, un espai de llibertat a on es puga monetizar el contingut. No obstant, per les condicions del mercat i la competitivitat de les rets socials, este somi s'ha frustrat. Més alvance els donarem més detalls de cóm es va a donar este procés i qué és lo que necessiten saber. Em guarde el bart que tinc adins, ya ho trauré despuix. Gràcies per tot, taringueros. Lo que conseguim junts en estos 20 anys quedarà en l'història de l'internet per a sempre."[32]
L'administració de Taringa! ha comunicat de manera categòrica que tot el contingut present en taringa. net, sense excepció, serà eliminat permanentment. Açò comprén des dels posts publicats pels usuaris fins als shouts. La mida d'eliminació també s'estén als contes d'usuari, significant que tota l'informació personal i les senyes associades a estes també seran borrats dels servidors.[6]
Actualment en ingressar al sitie web (Taringa. net), solament es mostra una image mostrant un gràfic d'un cementeri a on destaquen dos làpidas, una en el logo de la website Taringa (T! RIP 2004 - 2024) i l'atra de la seua app més recent del mateix nom (t! RIP 2023 - 2024), junt a la llegenda: "Ací yacer un gran de l'història de l'internet", en primer pla.
Referències
- ↑ Gallucci, María José; Pinte, Yanira(2017).«Aproximació al discurs referit en el parla infantil».Edicions i Publicacions de la Universitat de Lleida.Consultat el 2021-10-19.
- ↑ «Taringa és la ret social més visitada del país, despuix de Facebook», 3 de decembre de 2013. Consultat el 7 d'agost de 2014.
- ↑ Fourquet, Agustina. «Taringa! la segona ret social més visitada d'Argentina segons comScore, Inc.», Cambra Argentina de Comerç Electrònic, 4 de decembre de 2013. Consultat el 7 d'agost de 2014.
- ↑ Silva, Renato. «Taringa, la famosa ret social argentina, retorna en una app per a Android i Apple» (en és-és). infobae. Consultat el 2023-08-10.
- ↑ «Nova vida de taringa!: la ret argentina davant el desafiu d'apartar-se de la pirateria i confirmar les seues virtuts» (en es). Tot Notícies (2023-06-10). Consultat el 2023-08-10.
- ↑ 6,0 6,1 Juan, Isabela Durán San (2024-03-24). «Taringa!, la famosa ret social argentina tanca hui els seus servicis despuix de vint anys» (en és-és). infobae. Consultat el 2024-03-25.
- ↑ «Taringa segons el seu fundador - Diari La Nació».
- ↑ «Taringa! pagarà l'aporte dels usuaris en bitcoins». La Nació (21 d'abril de 2015).
- ↑ «Taringa! pagarà a creadors de continguts per mig de bitcoins». Infobae (21 d'abril de 2015).
- ↑ «El programa Taringa! Creadors ha repartit ya més de 75.000 $». CriptoNoticias.
- ↑ Lleal, Andrea (2019-09-27). «La startup argentina RSK adquirix la ret social Taringa!» (en es). CriptoNoticias - Notícies de Bitcoin, Ethereum i criptomonedas. Consultat el 2023-08-23.
- ↑ «Taringa! es va vendre a l'empresa argentina de blockchain IOVLabs: qué canvia ara». El Croniste (27 de setembre de 2019).
- ↑ TÉLAM. «La nova aposta de Taringa!: una app per a monetizar continguts i tornar a lo gran» (en es-ar). www. telam. com. ar. Archivat des de l'original, el 2023-08-31. Consultat el 2023-08-23.
- ↑ Sourtech. «Cristina Sancho, Managing Director de Taringa: "El famós 'like' no servix per a res"» (en es). Forbes Argentina. Consultat el 2023-08-23.
- ↑ 15,0 15,1 «Despuix de 20 anys, demà tanca Taringa!» (en espanyol). www. mejorinformado. com. Consultat el 2024-03-25.
- ↑ https://www.youtube.com/watch?v=cJ3HMOltp34
- ↑ http://www.lagaceta.com.ar/nota/407912/informacion-general/joven-argentino-logro-regalarle-bajo-paul-mccartney-usando-facebook-taringa.html
- ↑ http://www.clarin.com/sociedad/Construyeron-container-caso-convirtio-exito_0_1112289069.html
- ↑ https://www.fayerwayer.com/2013/12/lanzan-campana-en-taringa-para-identificar-saqueadores-de-cordoba/
- ↑ https://www.fayerwayer.com/2014/02/internet-contra-la-censura-en-venezuela/
- ↑ http://web.archive.org/web/20240101051400/https://www.telam.com.ar/notas/201311/42675-los-principales-querellantes-del-caso-taringa-desistieron-de-la-demanda.html
- ↑ «La Justícia absol als fundadors de Taringa, a 9 anys de la demanda original». La Nació (18 de decembre de 2018).
- ↑ «Varen absoldre als creadors de Taringa!». Pàgina/12 (18 de decembre de 2018).
- ↑ «Lliberteu per a Taringa!». Diari Judicial (18 de decembre de 2018).
- ↑ «Case Taringa!: la seua nova "gran revolució" i si el fallo judicial marca un abans i un despuix». iProUP (29 de decembre de 2018).
- ↑ «Repercussions del Fallo Taringa!». Fundació Via Lliure.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ http://www.lanacion.com.ar/1790394-sobreseyeron-a-taringa-por-la-denuncia-presentada-por-maria-kodama
- ↑ http://www.lavoz.com.ar/tecnologia/taringa-fue-sobreseida-en-la-denuncia-presentada-por-maria-kodama
- ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 13 de juliol de 2015. Consultat el 10 de juliol de 2015.
- ↑ «Taringa va ser hackeado, comprova si la teua contrasenya s'ha filtrat» (19-04-2018). «En agost de 2017 la popular comunitat Taringa va sofrir un sever atac de seguritat que va expondre les contrasenyes de 28 millons de persones registrades i el còdic font de la web»
- ↑ «Taringa! Post anunci de tancament del sitie web». Taringa!. Archivat des de l'original el 25 de març de 2024.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Taringa!» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.