Sistema nerviós autònom
El sistema nerviós autònom (SNA), sistema nerviós neurovegetativo, sistema nerviós visceral o sistema nerviós vegetatiu (SNV) és la part del sistema nerviós perifèric que controla les funcions involuntàries de les vísceras, tals com la freqüència cardíaca, la digestió, la freqüència respiratòria, la salivació, la sudoració, la dilatació de les pupilas, la micció. Es subdivide clásicament en dos subsistema: el sistema nerviós simpàtic i el sistema nerviós parasimpático. El sistema nerviós autònom complix un rol fonamental en el manteniment de l'homeostasis fisiològica.[1][2][3] Si existix una disfunció d'esta regulació es considera que existix un tipo de disautonomía[4]
El sistema nerviós autònom és, sobretot, un sistema eferente, és dir, transmet impulsos nerviosos des del sistema nerviós central fins a la perifèria estimulant els aparats i sistemes orgànics perifèrics. La majoria de les accions que controla són involuntàries, encara que algunes, com la respiració, actuen junt en accions conscients. El mal funcionament d'este sistema pot provocar diversos síntomes, que s'agrupen baix el nom genèric de disautonomía. El sistema nerviós autònom o neurovegetativo, al contrari del sistema nerviós somàtic i central, és involuntari i respon principalment per impulsos nerviosos en la mèdula espinal, talle cerebral i hipotàlem. També, algunes porcions de la corfa cerebral com la corfa límbica, poden transmetre impulsos als centres inferiors i aixina, influir en el control autònom.[5]
Els nervis autònoms estan formats per totes les fibres eferentes que abandonen el sistema nerviós central, llevat aquelles que inervan el múscul esquelètic. Existixen fibres autonòmiques aferentes, que transmeten informació des de la perifèria al sistema nerviós central, encarregant-se de transmetre la sensació visceral i la regulació de reflexos vasomotores i respiratoris, per eixemple els barorreceptores i quimiorreceptores del sen carotídeo i arc aòrtic que són molt importants en el control del ritme cardíac, pressió sanguínea i moviments respiratoris. Estes fibres aferentes són transportades al sistema nerviós central per nervis autonòmics principals com el neumogástrico, nervis esplácnicos o nervis pèlvics.
També el sistema nerviós autònom funciona a través de reflexos viscerals, és dir, les senyals sensorials que entren en els ganglis autònoms, la mèdula espinal, el brot cerebral o el hipotàlem poden originar respostes reflectixes adequades que són tornades als òrguens per a controlar la seua activitat.[6] Reflexos simples terminen en els òrguens corresponents, mentres que reflexos més complexos són controlats per centres autonòmics superiors en el sistema nerviós central, principalment l'hipotàlem.
Estructura
El sistema nerviós autònom o vegetatiu es dividix funcionalment en 3 parts:
- Sistema simpàtic
- De disposició toracolumbar i en els seus ganglis alluntats de l'orgue efector. Usa noradrenalina i adrenalina com neurotransmissor, i ho constituïxen una cadena de ganglis paravertebrales situats a abdós costats de la columna vertebral que formen el cridat tronc simpàtic, aixina com uns ganglis prevertebrales o preaórticos, adossats a la cara anterior de l'aorta (ganglis celíacos, aòrtic-renals, mesentèric superior i mesentèric inferior). Està implicat en activitats que requerixen despesa d'energia. També és cridat sistema adrenérgico o noradrenérgico; ya que és el que prepara al cos per a reaccionar davant una situació d'estrés.[7]
- Sistema parasimpático
- De disposició cràneu-sacra, ho formen els ganglis aïllats, ya que estos estan propencs a l'orgue efector. Usa l'acetilcolina. Està encarregat d'almagasenar i conservar l'energia. És cridat també sistema colinérgico; ya que és el que manté al cos en situacions normals i després de haver passat la situació d'estrés. És antagónico al simpàtic.
- Sistema nerviós entérico
- S'encarrega de controlar directament el sistema gastrointestinal.[8] El SNE consistix en cent millons de neurones,[9] (una milèsima part del número de neurones en el cervell, i prou més que el número de neurones en la mèdula espinal)[10] les quals revisten el sistema gastrointestinal.
Referències
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaKenney2014 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaTiwari2013 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaCostaGomes1 - ↑ «Update on the Treatment of Autonomic Disorders».Current Treatment Options in Neurology.27(1)ISSN 1092-8480.doi:10.1007/s11940-025-00830-0.Consultat el 2026-02-12.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaCostaGomes2 - ↑ «/ Dr. C. George Boeree : “El sistema nerviós “emocional””. Universitat de Shippensburg. Consultat: 21 març 2.011». Archivat des d'el original, el 23 de decembre de 2010. Consultat el 22 de març de 2011.
- ↑ «El sistema nerviós simpàtic».Revistes Ciències. com.Consultat el 22 de març de 2011.
- ↑ Plantilla:DorlandsDict
- ↑ (2005) Medical Physiology, Elsevier Saunders, p. 883. ISBN 978-1-4160-2328-9.
- ↑ «Gray's Anatomy: The Anatomical Basis of Medicine and Surgery, 40th edition (2008), 1576 pages, Churchill-Livingstone, Elsevier». Consultat el 7 de febrer de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistema nervioso autónomo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.