Disautonomía
En les ciències de la salut, el terme disautonomía o disfunció autonòmica fa referència a un conjunt de síntomes que es deuen a un funcionament inadequat del sistema nerviós autònom o vegetatiu. No es tracta per lo tant d'una malaltia concreta, sino d'un padecimiento que pot deure's a numeroses causes.[1][2]
Introducció
El sistema nerviós autònom està format per diferents vies nervioses encarregades de regular de manera involuntària numeroses funcions que són de gran importància per a l'organisme, entre elles el manteniment de la pressió arterial, la temperatura corporal, el procés de digestió i el ritme del cor. Les vies nervioses que regulen estes funcions es dividixen en dos sistemes complementaris, el sistema nerviós simpàtic i el parasimpático. La major part dels òrguens reben inervaació dels dos sistemes que deuen mantindre un equilibri adequat per a conseguir l'homeostasis interna. Quan es produïxen alteracions en el mecanisme de regulació o funció inapropiada del sistema nerviós autònom, ocorren un conjunt de síntomes que reben el nom de disautonomía. Les manifestacions són molt variades, degut a que la major part dels òrguens poden vore's afectats, i un dels síntomes més cridaners és l'hipotensió ortostática que s'acompanya en ocasions de pèrdua transitòria de consciència, fenomen que es coneix com síncope. El diagnòstic de disautonomía és complex i deu realisar-ho un professional de la medicina.[2]
Etiologia
Les causes més freqüents de disautonomía són malalties de tipo degenerativo que afecten al sistema nerviós, entre elles la malaltia de Parkinson, processos que alteren el funcionament dels nervis perifèrics com el síndrome de Guillain-Barré, la neuropatía diabètica i l'alcoholisme.[1][3][4][5]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Disfunció Autonòmica. Manifestacions clíniques, diagnòstic i tractament. Autora: Daniela Saadia. Consultat el 13 de decembre de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 Dificultats per al diagnòstic i tractament de la disautonomía. [1] archivat en Wayback Machine. Rev. chil. reumatol. 2012; 28(3): 152-158. Consultat el 13 de decembre de 2018.
- ↑ Köllensperger M, Stampfer-Kountchev M, Seppi K, et al(2007).«Progression of dysautonomia in multiple system atrophy: a prospective study of self-perceived impairment».14(1)
- 66–72.doi:10.1111/j.1468-1331.2006.01554.x.
- ↑ Newton JL, Okonkwo O, Sutcliffe K, Seth A, Shin J, Jones DE(2007).«Symptoms of autonomic dysfunction in chronic fatigue syndrome».100(8)
- 519–26.doi:10.1093/qjmed/hcm057.
- ↑ Disautonomías més comuns. REV NEUROL 2003; 36 (1): 93-96. Consultat el 14 de decembre de 2018
- Este artícul conté una traducció derivada de «Disautonomía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.