Anar al contingut

Sajón de Transilvania

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a el poble germànic homònim vore Sajones de Transilvania.

El sajón de Transilvania, o dialecte sajón de Transilvania (propi: Siweberjesch-Såksesch; alemà: Siebenbürgisch-Sächsisch; rumà: Limba săsească o dialectul săsesc; hongarés: Erdélyi szász nyelv) és el dialecte alemà propi dels sajones de Transilvania.[1]

Sent llengua francónica, pertany al grup de dialectes fráncicos del altogermánico centroccidental, i més concretament al fráncico moselano. Per tant, compartix una gran cantitat de lèxics i similituts en el luxemburgués.[2]

Història

Artícul principal → Sajones de Transilvania.

Originalment, esta variant germànica va ser parlada en la regió de Transilvania (actualment partix de Romania) per immigrants d'orige alemà, flamenc i valón els qui s'havien assentat en el regne d'Hongria a partir del sigle XII. No obstant, actualment la major part de parlants d'este dialecte es troben fòra d'esta regió històrica, havent ells o els seus antepassats emigrat en vàries ones principals, primer cap a Alemània i Àustria, i després en destí a Estats Units, Canadà i distints països d'Europa occidental.[1] A pesar d'això, han conseguit preservar la seua llengua, que seguix sent parlada entre ells (en adaptacions relatives a la contemporaneidad i a les llengües autòctones dels seus corresponents països).[3]

Anteriorment a la revolució rumana de 1989, la majoria de parlants del sajón de Transilvania encara vivien en eixa regió. Durant la dictadura comuniste de Nicolae Ceaușescu, mils d'ells varen ser venuts per càpita a l'Alemània occidental, havent pagat al règim rumà grans sumes de diners per cada persona «exportada».

Cap als anys 1990, el número de sajones que vivien en Transilvania s'havia reduït significativament. En la caiguda del comunisme, i més concretament entre 1991 i 1994, molts dels que encara es quedaven en Transilvania varen emigrar cap a Alemània (en la seua major part), quedant a dia d'hui una minoria d'uns 15 000 sajones en Romania.

Situació actual

El número de parlants natius del sajón de Transilvania a dia d'hui es calcula en unes 200 000 persones, la gran majoria de les quals viuen fòra de Transilvania.[3]

Entre 1966 i 1975, l'Institut de Llingüística Bucarest-Cluj va recopilar més de 400 hores de cintes de lèxics transilvanosajones de 143 localitats, resultant en un valiós estudi sobre la varietat de dialectes locals i la vida dels sajones de Transilvania en esta época. L'extracte dels archius de sò es pot consultar en la web de l'Associació Alemana de Sajones de Transilvania.[4]

El sajón de Transilvania és l'idioma natiu de Klaus Iohannis, President de Romania de 2014 a 2025.

Referències