Sacri Monti de Piemont i de Lombardía
El Comité per al Patrimoni Mundial de l'Unesco, durant la 27a sessió celebrada en París del 30 de juny al 5 de juliol de 2003, va incloure en la Llistadel Patrimoni Mundial vintiquatre nous llocs: entre ells el lloc denominat Els Sacri Monti de Piemont i de Lombardía.
Declaració com a patrimoni de la humanitat
Els nou sacromontes d'Itàlia septentrional són grups de capellas i d'atres elements arquitectònics realisats entre finals de el XV i finals de el XVII, consagrats a varis aspectes de la fe cristiana. Ademés del seu significat religiós simbòlic, són també d'una gran bellea gràcies a l'hàbil integració dels elements arquitectònics en els paisages naturals rodejats de tossals, boscs i llac. Contenen obres d'art molt importants baix forma de fresques i d'estàtuas.
De la llectura dels acontenyiments històrics i de la génesis que va acompanyar la formació dels Sacromontes, veem que en la major part dels casos la seua construcció està vinculada a un Santuari preexistente, lloc consolidat de devoció, sobretot mariana, dotat, per tant, d'una forta connotació territorial soci-religiosa i, a voltes també de valor històric, i açò constituïx - sobre la base de la relació recíproca que s'instaura – una porta principal, un complement o una substitució. Les consagració i els temes narrats en cada complex sofrixen l'influència de les devoció preexistentes del lloc i del particular moment religiós-cultural de l'época de fundació. En Varallo preval la vida de Jesucristo, en Orta de Sant Francisco d'Assís, en Oropa de la Verge María, mentres que en Varese i en Ossuccio és l'oració mariana del Rosario que es visualisa en els quinze Misteris. En l'intenció de recórrer en Crist les etapes de la seua Passió, segons el model de la Via Dolorosa recorreguda per Jesús en Jerusalem, es transforma el Sacre Monte de Crea i es construïxen els Sacromontes Calvari de Domodossola i de Belmonte. En Ghiffa la devoció de la Santíssima Trinitat resultarà difícil de “contar” i alguna cosa abstracta, i en la realisació parcial es tornarà a un tema més habitual i immediat com el del Via Crucis.
Relació dels sacromontes declarats patrimoni de la humanitat
Sacromontes que formen part del Lloc reconegut en la Llistadel Patrimoni Mundial de l'Unesco són:[1]
| Còdic | Nom | Localitat | Província | Regió | Coordenades |
|---|---|---|---|---|---|
| 1068-001 | Sacre Monte o Nuova Gerusalemme 1486 |
Varallo Sesia | Vercelli | Piemont | Coordenades no vàlides</noinclude> |
| 1068-002 | Sacre Monte vaig donar S.Maria Assunta 1589 |
Serralunga vaig donar Crea | Alessandria | Piemont | Coordenades no vàlides</noinclude> |
| 1068-003 | Sacre Monte vaig donar Sant Francesco 1590 |
Orta San Giulio | Novara | Piemont | Coordenades no vàlides</noinclude> |
| 1068-004 | Sacre Monte del Rosario 1604 |
Varese | Varese | Lombardía | Coordenades no vàlides</noinclude> |
| 1068-005 | Sacre Monte della Beata Vergine 1617 |
Oropa | Biella | Piemont | Coordenades no vàlides</noinclude> |
| 1068-006 | Sacre Monte della Beata Vergine del Soccorso 1635 |
Ossuccio | Com | Lombardía | Coordenades no vàlides</noinclude> |
| 1068-007 | Sacre Monte della SS.Trinità 1646 |
Ghiffa | Verbano-Cusio-Ossola | Piemont | Coordenades no vàlides</noinclude> |
| 1068-008 | Sacre Monte Calvari 1657 |
Domodossola | Verbano-Cusio-Ossola | Piemont | Coordenades no vàlides</noinclude> |
| 1068-009 | Sacre Monte digues Belmonte 1712 |
Valperga Canavese (Castellamonte) |
Torí | Piemont | Coordenades no vàlides</noinclude> |
El Comité del Patrimoni Mundial ha inclós el lloc en la Llesta para quina conforme als següents criteris:
- Criteri (ii): La realisació d'una obra d'arquitectura i d'art sagrat en un paisage natural, en objectius didàctics i religiosos, va alcançar el seu més alta expressió en els Sacromontes d'Itàlia septentrional i va tindre una profunda influència en el desenroll posterior del fenomen en el restant d'Europa.
- Criteri (iv): Els Sacromontes d'Itàlia septentrional representen la conseguida integració entre arquitectura i belles arts en un paisage de gran bellea realisats per motius religiosos en un periodo crític de l'història de l'Iglésia Catòlica.
Atres Sacromontes en els Prealpes
Junt a estos Sacromontes declarats patrimoni de la humanitat hi ha un bon número de conjunt, situats també prop dels Alps, que no han segut inclosos en la declaració de la UNESCO, pero de induables interés:[2]
- Sacre Monte vaig donar Sant Carlo ad Arona (NO);
- Sacre Monte del Santuari della Beata Vergine vaig donar Loreto a Graglia (BI);
- Sacre Monte del Santuari vaig donar Sant Giovanni Battista d'Andorno a Campiglia Cervo (BI);
- Sacre Monte del Santuari della Madonna del Sasso presso Locarno (Canton Ticino);
- Valletta vaig donar Somasca i la via delle cappelle a Vercurago (LC);
- Sacre Monte del Santuari dei Piloni a Montà (CN);
- Sacre Monte del Santuari della Madonna del Cavallero a Coggiola (BI);
- Sacre Monte del Santuari vaig donar Sant'Anna vaig donar Montrigone a Borgosesia (VC);
- Santuari della Passione a Torricella Verzate (PV);
- Santuari della Via Crucis a Cerveno (BS);
- Sacre Monte Addolorato a Brissago (Canton Ticino);
- Kapellenweg a Saas-Fee (Canton Vallese).
Notes
- ↑ Pàgina web de la UNESCO
- ↑ Sacre Monte en Wikipedia en italià, Consultat 3.09.2020
Bibliografia
- VV.AA., Llocs i vies de pelegrinage. Els Sacri Monti de Piemonte i de Lombardia, Centre vaig donar Documentazione dei Sacri Monti, Calvari i Complessi devozionali europei, Ponzano Monferrato 2004.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sacri Monti de Piemont i de Lombardía.- el_piemonte_i_della_lombardia Els Sacri Monti de Piemont i de Lombardía (en és)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sacri Monti de Piamonte y de Lombardía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.