Anar al contingut

Roda persa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
La "roda persa", c. 1905

Una roda persa o saqiya (àrap ساقية, sāqīya), també cridada tablia, i en llatí, tympanum[1] és un dispositiu mecànic per a extraure i elevar l'aigua per mig de gavetes, tarros o cangilones fixats directament be a una roda vertical, o a una cinta sense fi activada per dita roda. La roda vertical està soportada per un eix de transmissió a una roda horisontal, el qual és tradicionalment posat en moviment en tracció animal (bous, rucs, etc.) Ya que no està utilisant la energia hidràulica, la roda persa és diferent a una nòria i qualsevol un atre tipo roda d'aigua. És encara utilisada en Índia, Egipte i atres parts d'Orient Mig, aixina com en la Península ibèrica i les Illes Balears. Pot haver segut inventada en l'Egipte helenístic, en Pèrsia o Índia. La roda persa s'utilisava principalment per al rec, encara que no exclusivament, com a mostra l'eixemple de Qusayr Amra, a on s'utilisava a lo manco en part per a proporcionar aigua a la casa de banys real.[2]

Descripció: funcionament

En gavetes directament en la roda

La roda persa és una gran roda hueca, tradicionalment de fusta. Un dels seus tipos du tarros d'argila o gavetes fixades directament al perímetro de la roda, lo que llimita la profunditat per a la pren d'aigua a menys de la mitat del seu diàmetro. La versió moderna normalment es fabrica en chapa galvanizada i consta d'una série de cangilones. El tipo modern aboca l'aigua des de prop de l'eix més que des de la part superior, al contrari que els tipos tradicionals. És un método de rec freqüentment trobat en  vàries parts del subcontinent indi .

El diàmetro de la roda persa varia entre de dos i cinc metros. Encara que tradicionalment es accionaba en animals de tir, cada volta més a sovint se'ls acopla un motor. Mentres les sakias de tracció animal poden girar a 2–4 rpm, les motorisades  poden alcançar les 8–15 rpm. Les versions modernes millorades són també conegudes com zawaffa i jhallan.

Esquema d'una roda persa moderna ideal (model Fathi; dibuixat per FAO)

En gavetes fixades a una cinta sense fi

El històric dispositiu d'Orient Mig conegut en àrap com saqiya normalment tenia les seues gavetes fixades a una cadena doble, creant lo que es coneixia com "guirnalda de tarros". Açò permetia extraure aigua de pous molt més profunts.

Una roda persa de tracció animal pot traure aigua a 10–20 metros de profunditat, per tant considerablement més eficaç que un cigoñal o shadoof, com és conegut en àrap, que poden bombejar aigua solament des dels 3 metros.

La Sakia/saqiya versus la nòria

Els térmens que es referixen als dispositius tant tradicionals com a aigua moderns utilisats per a extraure aigua en Orient Mig, Índia, Espanya i atres àrees s'utilisen a voltes en prou imprecisió. No obstant, és important establir una distinció clara. El terme nòria s'utilisa generalment per als dispositius que utilisen la força de l'aigua en moviment. Per a dispositius impulsats per animals, el terme habitual és sakia o saqiya. El terme "roda d'aigua" està reservat, per definició, a les que utilisen l'energia hidràulica, i no tindria que ser utilisat per a la sakia, que únicament eleva aigua, pero no està impulsada per ella. Atres tipos de dispositius similars s'agrupen baix el nom de bombes de cangilones. En Espanya el terme "nòria"  s'utilisa també per a alguns dispositius qué de fet són sakias.


Un roda persa diferix d'una nòria en dos aspectes substancials. Primer, està impulsada per definició en tracció animal o, rarament, per vent; en versions modernes també a motor, pero mai per energia hidràulica. L'atra diferència és que una saqiya eleva l'aigua fòra d'un pou o una atra massa d'aigua estacionaria, mentres la nòria es coloca a la vora d'un riu.

Una nòria, en contrast, utilisa l'energia obtinguda del cabal d'un riu. La nòria consta d'una roda d'aigua gran i molt estreta, que el seu extrem està format per una série de contenidors que agarren aigua del riu fins a un chicotet aqüeducte en la part superior de la roda. És molt similar al tipo de sakia sense guirnalda de tarros, en els mateixos fixats directament en la roda, d'ahí l'estesa confusió.

Unes quantes nòries històriques eren híbrits, proveïdes tant de rodes d'aigua com, secundariament, de tracció animal.

En espanyol una roda persa a tracció animal es denomina aceña, en l'excepció de el àrea de Cartagena, a on se'ls crida nòria de sanc. Un atre tipo, molt més rar, de sakia usa el mateix sistema, un collar de gavetes de fusta o argila, pero impulsat pel vent. Les sakias de vent en la proximitat de Cartagena són virtualment idèntiques en aspecte als molins locals.


Referències

  1. ↑ «Water lifting devices» (en en). Consultat el 6 de decembre de 2018.
  2. ↑ «Qusayr 'Amra : Site Management Pla» (en en) ((PDF)). Whc.unesco.org (giner de 2014). Consultat el 6 de decembre de 2018.