Anar al contingut

Remei

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un Remei[1] és qualsevol recurs o mig d'orde químic, físic o sicològic utilisat per a produir un canvi favorable en les malalties ya siga per a aliviar-les o sanar-la.[2] Dins dels recursos químics s'inclou l'ús de medicaments.[3]


Remei i medicament

D'acort en la Real Acadèmia Espanyola, en la seua quarta accepció de remei, s'indica que és "allò que servix per a produir un canvi favorable en les malalties."[4] En molta freqüència se sol considerar el terme "remei", en medicament, la qual cosa no és correcte. En versions anteriors del diccionari de la RAER es menciona que en, qüestions mèdiques, un remei és "mig, disposició o mida per a reparar o evitar un dany, o per a salvar un inconvenient", la qual cosa calça en l'accepció número 1 de la publicació. No obstant, en la quarta accepció, la partícula pronom "allò", permet incorporar a la definició de "remei" no solament la farmacoterapia, sino també, la hidroterapia, masoterapia, termoterapia, l'ús de substàncies placebo i inclús pseudociencias com l'homeopatia.

El concepte de remei, com a sinònim de medicament, és d'ús ampli en Espanya, mentres que en atres països de parla hispana el terme s'ajusta a la convenció de la RAER. Un medicament es definix com un o més fàrmacs, integrats en una forma farmacèutica, destinats a usar-se per a aliviar o millorar l'estat de salut dels malalts, o per a modificar estats fisiològics. Donada esta definició, es deduïx que tot medicament és un compost químic en una estructura química específica. En virtut de la seua estructura, el medicament té certes propietats que per lo general es dividixen en propietats químiques i propietats biològiques. Les propietats de qualsevol medicament determinen els efectes que es produiran quan este s'administre. Per tant, els medicaments produïxen efectes en influir en el funcionament de les cèlules.[5]

En canvi, un remei poguera no estar relacionat en l'ingrés a l'organisme per a modificar alguna funció. Encara i si es considera que un massage (masoterapia) produïx canvis, este tipo de teràpia no és un medicament tal com indica la definició. Un té de valeriana pot ajudar a conciliar el somi a persones que sofrixen insomni, pero no pot ser cridat medicament degut a que, per a ser considerat com un, deu haver segut preparat baix estàndarts farmacèutics i lliberat al públic en una forma farmacèutica en un principi actiu descrit i aïllat. Un eixemple d'açò últim és la digoxina, extreta de la planta Digitalis lanata, hui prescrita com agent antiarrítmico, pero que va aplegar a ser amprada com a remei per a l'insuficiència cardíaca en forma de tizanas. Despuix d'aïllar este principi actiu, que és el que causa els efectes farmacològics, es va integrar despuix de varis estudis clínics a formar part de l'atarassana mege com a medicament.

Remeis naturals en bena gallipontera.

No sempre un remei és capaç de sanar, per eixemple, les tizanas encara despuix de seguir les receptes de preparació pogueren no tindre la mateixa força terapèutica, i açò es deu a que la cantitat de principis actius poden vore's disminuïts pel clima, sequies, transport, contaminants, tipo d'almagasenage, etc.; mentres que un medicament de calitat farmacèutica sempre tindrà la mateixa cantitat de substància activa en el comprimit, la càpsula o el líquit per a injectar. Aixina mateix les proves de biodisponibilidad permeten garantisar que el producte adquirit siga confiable en el seu mecanisme d'acció i el seu farmacodinamia, lo que fa que les seues accions dins de l'organisme siguen predibles.

S'afig que un medicament pot, de fet, formar part del concepte de remei, ya que la missió d'este últim —per definició— és precisament aliviar o sanar, independentment de si funciona en unes persones o no.


Degradació del terme remedie

Hui dia, el terme remedie ha segut relegat a les supostes cures naturals a pur de productes herbolarios, molts dels quals no posseïxen fonament científic. Els remeis naturals, en eixa assignació, seguixen venent-se en tendes de productes naturals i yerberías en Mèxic i Centre i Sudamèrica.

En Mèxic, la Norma Oficial Mexicana NOM-073-SSA1-2015 fa una clara distinció entre fàrmac, medicament i remei herbolario,[6] mentres que la farmacopea solament usa el terme "remei" per a ser amprat en la Farmacopea Herbolaria dels Estats Units Mexicans, a on s'informa dels processos analítics i especificacions tècniques que deuen complir-se per a plantes i derivats d'estes que vagen a ser amprats per a fabricar medicaments i remeis herbolarios.[7]


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Lyman, Rufus A.(1949).«Pharmaceutical Compounding and Dispensing».Lippincott.doi:10.1002/jps.3030390122.Consultat el 28 de enero de 2018.
  3. ↑ Bel lloch Montesinos, Vicente (1953). Arte de recetar y formulario, 1a edició, España: Saber. Consultat el 27 de enero de 2018.
  4. ↑ Diccionario de la lengua española
  5. ↑ Hitner, Henry; Nagle, Barbara (2005). «(1) Terminología relacionada con los efectos medicamentsos», Introducción a la farmacología, 5a edició, México: Mcgraw-Hill Interamericana, p. 4. ISBN 978-970-10-6123-7. Consultat el 26 de enero de 2018.
  6. ↑ (2016).«NOM-073-SSA1-2015».Diario Oficial de la Federación.Consultat el 28 de enero de 2018.
  7. ↑ (2013) Farmacopea Herbolaria de los Estados Unidos Mexicanos, 2a edició, México: Secretaría de Salud (México). ISBN 978-607-460-402-3. Consultat el 28 de enero de 2018.


Bibliografia

Enllaços externs