Anar al contingut

Psilopterus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Psilopterus

Psilopterus (en idioma grec "ala nueta") és un gènero extint de fororrácido ("au del terror") que va viure a mitan del Oligoceno fins a finals del Pleistoceno superior en Argentina. Comparat en atres fororrácidos, els membres d'este gènero eren relativament gráciles i menuts, i inclouen les menors espècies d'aus del terror: en el cap en alt P. bachmanni alcançava 70 - 80 centímetros d'altura i pesava prop de 5 quilograms, mentres que els majors membres del gènero solament alcançaven 7 quilograms. Estes aus recordaven a l'actual cariama (Cariama cristata), llevat per la seua constitució més robusta i ales considerablement menors.[1] La gran similitut morfològica entre les garras de les cariamas i Psilopterus, sent abdós esmolades, curves i comprimides lateralment, poden indicar que eren usades per a colpejar als assuts. En contrast en atres aus del terror de major tamany, Tonni i Tambussi també han sugerit que Psilopterus podria usar les seues garres per a trepar als arbres, i podrien inclús volar; esta idea ha segut rebujada en la lliteratura científica més recent.[1] Troballes de fòssils d'Uruguai indiquen que este gènero pot haver sobrevixcut fins a fa a penes 96,040 ± 6,300 anys, millons d'anys en acabant de que els fororrácidos més grans s'hagueren extint.[2]

Descripció i taxonomia

La més recent revisió sistemàtica de Phorusrhacidae situa a Psilopterus dins de la subfamília Psilopterinae, junt en els gèneros Procariama i Paleopsilopterus, i dividix a Psilopterus en quatre espècies.[1]

P. bachmanni

Recreació en vida de Psilopterus bachmanni.

Psilopterus bachmanni (Moreno & Mercerat, 1891)[3] és una de les menors espècies de fororrácidos, rivalizando solament en P. affinis. Esta espècie (i el gènero) es va definir en la part superior d'un turmell fusionat i un os del peu (el lectotipo MLP-168 és un tarsometatarso). Un atre material assignat a esta espècie inclou ossos adicionals del peu que són provablement de la mateixa au,[4] i un esuqeleto casi complet (PUM-15.904)[5] El material procedix de varis llocs de la província de Santa Creu d'Argentina que daten de mitan del Mioceno (Santacruciense). Les característiques de diagnòstic més importants són un cràneu baix i una mandíbula superior (o maxilar; similar al dels fororrácidos mesembriornitinos)[1] i l'extremat inclinament de la vora frontal del forat just enfront de l'ull (la part rostral de la fenestra anteorbital), encara que també té diferències en el restant de l'esquelet.[5]

Sinònims:[6]

  • Psilopterus bachmanni (Moreno & Mercerat, 1891)
  • Patagornis bachmanni Moreno & Mercerat, 1891
  • Psilopterus communis Moreno & Mercerat, 1891
  • Psilopterus intermedius Moreno & Mercerat, 1891
  • Phororhacos delicatus Amegino, 1891

Brodkorb va considerar a Psilopterus minutus Amerghino, 1981 com una espècie separada,[7] pero l'os del peu incomplet (tarsometatarso) és indistinguible de P. bachmanni.[1]

P. lemoinei

Reconstrucció de P. lemoinei
Reconstrucció de P. lemoinei

Psilopterus lemoinei (Moreno & Mercerat, 1891)[3] és contemporàneu de P. bachmanni i provablement omplia un caseta ecològica molt similar, encara que P. lemoinei és lleument major, en un pes promig estimat en 7 quilograms.[1] L'espècie va ser definida per una part de la part inferior de la pata (el lectotipo, MLP-162, és l'extrem distal d'un tibiotarso), pero una àmplia varietat de material s'han referit a este tàxon.[5] Dit material s'ha trobat en alguns llocs en la província de Santa Creu d'Argentina que daten de mitan del Mioceno (Santacruciense). Les característiques de diagnòstic inclouen un cràneu alt i una mandíbula més alta (maxilar), i que la part frontal del forat en frente dels ulls (vora rostral de la fenestra anteorbital) està menys inclinat. Algunes diferències adicionals en l'esquelet varen ser notades per Sinclair i Farr (1932).[5] Algunes discrepàncies entre varis espècimen han segut atribuïts a diferències d'edat o sexe, pero el material actualment assignat a P. lemonei i P. bachmanni pot ser reclasificado a nivell d'espècie si són reexaminados en profunditat.[1]

Sinònims:[6]

  • Patagornis lemoinei Moreno & Mercerat, 1891
  • Psilopterus australis Moreno & Mercerat, 1891
  • Pelecyornis tubulatus Ameghino, 1895 (sinònim de Psilopterus australis)
  • Phororhacos modicus Ameghino, 1895
  • Staphylornis gallardoi Mercerat, 1897 (possible sinònim de Psilopterus australis)
  • Staphylornis erythacus Mercerat, 1897 (possible sinònim de Psilopterus australis)
  • Pelecyornis tenuirostris Sinclair & Farr, 1932 (sinònim de Psilopterus australis)

P. affinus

Psilopterus affinus (Ameghino, 1899)[8] és una de les espècies d'au del terror pijor conegudes, representada solament per part d'un os de la pata (un tarsometatarso, MACN-A-52-184) el qual indica que l'au era similar en talla a P. bachmanni. P. affinus és una de les vàries espècies conegudes de material fragmentario trobat en 1899 en la província de Chubut en Argentina (Patagonia), en roques que daten de mediats a finals del Oligoceno (Deseadense).[8] Espècimen adicionals podrien ajudar a clarificar la taxonomia de les quatre espècies aparentment sense relació.[1] P. affinus va ser assignat originalment al gènero Phororhacos a pesar de la diferència de tamany,[8] i es distinguix de P. bachmanni per una regata sobre l'os de la pata.[1] Brodkorb va assignar l'espècie a Andrewsornis en 1967,[7] pero açò ya no es considera correcte.[1]

P. colzecus

Tarsometatarso de P. colzecus.

L'espècie més recentment descoberta del gènero, Psilopterus colzecus Tonni & Tambussi, 1988, és similar a P. lemoinei en tamany. Conegut a partir d'un únic esquelet incomplet que inclou parts de la mandíbula, l'ala, i la pata (l'holotip MLP-76-VI-12-2), l'espècie es definix per una regata en el front de l'os de la cuixa (troclea). Estos elements varen ser trobats en la província de Buenos Aires d'Argentina i daten del Mioceno Superior (Chasiquense).

Referències

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Alvarenga, Herculano M. F.(2003).«Systematic Revision of the Phorusrhacidae (Aus: Ralliformes)».Papeu Avulsos de Zoologia.43(4): 55–91.ISSN 0031-1049.doi:10.1590/S0031-10492003000400001.
  2. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Jones2017
  3. ↑ 3,0 3,1 Moreno, Francisco P.(1891).«Catàlec dels pardals fòssils de la República Argentina conservats en el Museu de l'Argent».Anals del Museu de l'Argent.1: 7–71.(en espanyol)
  4. ↑ Richmond, Charles W.(1902).«List of generic terms proposed for birds during the years 1890 to 1900, inclusivament, to which llaure added names omitted by Waterhouse in his 'Index generum avium'».Proceedings.United States National Museum.24: 663–730.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Sinclair, W.(1932).«Aus of the Santa Creu beds».Reports of the Princeton University expeditions to Patagonia (1896–1899).7: 157–191.
  6. ↑ 6,0 6,1 Per Alvarenga & Höfling (2003), who rely on Brodkorb (1967).
  7. ↑ 7,0 7,1 Brodkorb, Pierce(1967).«Catalogue of fossil birds, Part III (Ralliformes, Ichthyornithiformes, Charadriiformes)».Bulletin of Florida State Museum.2: 99–220.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Ameghino, Florentino(1899).«Sinopsis geològic-paleontológica, Suplement (Adició i correccions)».L'Argent:: 13 pp.(en espanyol)