Palmares (quilombo)
El Quilombo dos Palmares va ser un territori lliure d'esclavitut ubicat en Brasil, integrat per varis llogarets, que va existir entre 1580 i 1710, organisat per esclaus negres fugitius i els seus descendents, encara que també va existir mestiçage en indígenes i minories blanques.
Va estar situat en territoris de l'actual municipi d'União dos Palmares, en el nort de l'Estat d'Alagoas, va anar el major dels quilombos que varen existir en Brasil, durant la colonisació portuguesa. Inicialment va ser dirigit per l'esclau fugitiu Ganga Zumba, i despuix pel seu nebot, el qual va ser conegut com Zumbi dos Palmares.
Quilombo és una paraula portuguesa d'orige africà de la llengua quimbundu que va passar a designar en Brasil els emplaçaments a on vivien els esclaus fugitius que havien escapat de les plantacions i mines controlades per esclavista portuguesos. Agrupats i baix l'organisació d'un líder, podien enfrontar-se en armes als milicians i mercenaris bandeirantes contractats pels propietaris de terres (cridats capitãés do mate, capitans de la selva) i fins a inclús a tropes organisades. En el cas de Palmares, el Quilombo estava compost per varis llogarets, algunes separades per quilómetros de distància. No es tractava llavors d'un gran llogaret superpoblada, sino de varis assentaments pròxims.
Començ del quilombo
Els primers registres del Quilombo dels Palmares són de 1580 i donen conte de chicotets campaments formats per esclaus fugitius en la zona de la Serra del Ventre, un territori d'accés relativament difícil en l'oest de la regió de Pernambuco, que era usat pels ex esclaus per a amagar-se. Allí els esclaus fugats varen escomençar a formar chicotetes comunitats autogobernades i autònomes, dedicades a l'agricultura.
Pero el creiximent d'eixe quilombo va començar a donar-se quan, per l'unió dinàstica aeque principaliter[1] de Portugal en els demés regnes espanyols (baix el domini de Felipe II d'Espanya), el comerç de sucre en els holandesos va ser prohibit i estos varen decidir invadir el Nordest brasiler, atacant Pernambuco des de 1630. En l'invasió, molts esclaus varen aprofitar per a fugir, mentres uns atres varen rebre la promesa de lliberació de les autoritats portugueses en cas de lluitar contra els invasores holandesos.
Estructura i sosteniment de Palmares
El quilombo es va formar, en un principi, com un lloc de resistència al invasor holandés, baix el liderage d'alguns ex esclaus en certes capacitats de liderage, fins a comprendre varis centenars d'individus. El Quilombo dels Palmares va créixer des de 1630 fins al punt d'estendre's des del veta de Sant Agostinho, en Pernambuco fins al Rio São Francisco (en l'actual llímit del Estat de Baïa, en una àrea coberta per palmes (d'a on ve el nom de Palmares) en un àrea de casi 600,000 quilómetros quadrats.
Encara que es carix de molts detalls sobre l'organisació interna dels quilombolas (habitants del quilombo). Se sap que estos varen establir la seua comunitat segons els modos i costums africanos, en el Quilombo dels Palmares constituït per vàries poblacions nomenades mocambos, governada cada una per un conjunt de caps, els qui a la seua volta elegien un líder per a tota la colectivitat del quilombo.
Aixina mateix se sap que la comunitat del Quilombo de Palmares no era igualitaria, mantenint-se una divisió en estrats socials que privilegiava en terres i sirvientes a els qui hagueren segut nobles o guerrers abans de ser esclaus. Inclusivament molts dels esclaus furtats en les facendas portugueses no eren lliberats pels quilombolas, sino mantinguts en l'esclavitut al servici de l'èlit del quilombo, lo que era explicable en tant la pràctica de l'esclavitut era una costum molt comuna en totes les cultures africanas d'a on provenien els quilombolas. De fet, moltes voltes els traficants negreros portuguesos obtenien esclaus en la costa oriental d'Àfrica gràcies a caps locals que despuix de fer presoners en combats contra atres tribus o clans venien dits presoners als portuguesos.
Despuix de l'expulsió definitiva dels holandesos en 1654, els portuguesos varen dur nous esclaus a Brasil per a treballar en les plantacions de canya de sucre. Estos, quan fugien, es refugiaven en el Quilombo dels Palmares; a la seua volta, el seu creiximent poblacional va generar un numerós grup de jóvens naixcuts en el quilombo i que per tant jamai havien conegut l'esclavitut.
Els quilombolas (habitants del quilombo) practicaven incursions en les facendes propenques per a lliberar esclaus d'abdós sexes, que després es refugiaven en Palmares, i també per a arreplegar armes que serien utilisades en la defensa dels quilombos. Aixina, les incursions dels propietaris de plantacions i de tropes portugueses en busca d'eixos esclaus en el quilombo es varen fer freqüents. Els quilombolas varen poder enfrontar-se exitosamente a estos atacs gràcies a la seua organisació de lluita basada en guerrillas i en un ampli coneiximent de la escabrosa geografia del lloc, ademés de contar en algunes armes furtades en les facendes.
Vore també
Referències
Bibliografia
- CARNEIRO, Edson. O quilombo dos Palmares. São Paulo: Nacional, 1958.
- FREITAS, Décio. Palmares. A guerra dos escravos. Porte Alegre: Movimento, 1973.
- MATTOSO, Kátia de Queirós. Ser escravo no Brasil. São Paulo: Brasiliense, 1982.
- MOURA, Clóvis. Vos quilombos i a rebelião negra. São Paulo: Brasiliense, 1981.
- MOURA, Clóvis. Rebeliõés dona senzala. s. l.: Zumbi, 1959.
- PERET, Benjamin. O quilombo dos Palmares, ensaios i comentários de M. Maestri i R. Ponge (org.), Porte Alegre: EdiUFRGS,2002.
- REIS, João José; GOMES, Flávio dos Sants (org.). Liberdade per um fio. História dos quilombos no Brasil. São Paulo: Companhia dones Lletres, 1996.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palmares (quilombo)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.