L'ou o la gallina
L'ou o la gallina és un dilema que prové de l'expressió «¿Qué va ser primer?», ya que de l'ou naixen les gallines i aixina respectivament. Esta expressió plena d'ambigüitat va conduir als filòsofs antics a qüestionar cóm es va originar la vida i l'Univers.[1]
En el parla popular, referir-se a la qüestió «l'ou o la gallina» fa recalcament a l'inutilitat de preguntar-se que va ser primer, puix esta sentència és una falàcia del tipo círcul viciós.
Referir-se a este dilema també s'utilisa com una forma de plantejar l'importància sobre quin és el punt medular que deu ser solucionat per a resoldre una situació complexa.
És en esta forma de vore un problema en que yacer la naturalea fonamental de la qüestió, ya que la resposta lliteral podria ser un tant òbvia. El dilema, llavors, procura elevar-se a qüestions metafísiques, en un plantejament metafòric. Per a entendre millor dita representació metafòrica, la pregunta es pot reformular de la següent manera: «¿Qué va vindre primer, X que no pot vindre sense I o I que no pot vindre sense X?»
Història
[editar | editar còdic]Filosofia
[editar | editar còdic]Diversos filòsofs varen reflexionar davant el dilema:
- Aristóteles (384 a. C.-322 a. C.) va afirmar que lo primer en existir va ser la gallina, puix l'acte precedix a la potència.[2]
- Plutarco (46-126) va fer una comparació del dilema en la creació del món.[3]
- Macrobio (395-423 d. C.) va destacar la transcendència que suponia la qüestió.[4]
- Stephen Hawking i Christopher Langan varen concloure que va ser primer l'ou que la gallina.[5] Langan va presentar un detallat estudi del problema en 2001.[6][7][8][9][10]
- David Papineau, filòsof acadèmic del King's College de Londres, opina que primer va ser l'ou. Papineau va comentar que un ou és un ou de gallina si en el seu interior du un pollet de la mateixa manera que si un cangur posara un ou i d'ell ixquera un esturç, l'ou seria d'esturç i no de cangur.[11]
Teologia
[editar | editar còdic]Les teories creacionistas donen dos respostes opostes a la pregunta, fent fàcilment resoldre el dilema, perque el creador és la creació de les gallines adultes en posar els ous i després trobar una solució per a l'eclosió, s'evita llavors el problema de la regressió infinita.
Els qui solament admeten l'interpretació de la Bíblia de forma lliteral, des del punt de vista del creacionisme, indiquen que les aus varen ser creades de la mateixa manera que el restant de l'univers. El relat bíblic de la creació va dir que Deu va crear a les aus, pero no menciona als ous.[12]
No obstant, l'evolució teista establix que els pollets varen ser creats per Deu a partir d'ous de gallines.[13] Aixina que Deu va crear a les gallines per mig d'evolució i va poder haver-les creat a partir d'ous. En escrits hindús, els pardals varen ser creats per Deu per mig de sers superhumanos segons es diu en el Puranas[14] i Dharmashastra.[15]
Evolució
[editar | editar còdic]Com les espècies canvien en el pas del temps durant el procés evolutiu, la primera gallina moderna antecessora de les gallines domèstiques no pot ser classificada com a tal.[16] l'ADN solament pot ser modificat abans del naiximent, per lo que la mare de la primera gallina (la qual no era una gallina tal com la coneixem), va sofrir una mutació en la gestació per mig de la qual l'embrió que duya dins va canviar i es va convertir en la primera gallina, pròpiament dita. A partir d'eixe moment va aparéixer la primera gallina, tal com ho entenem ara. Per tant l'ou seria anterior a la gallina.[17]
Pero esta deducció seria solament aplicable a la pregunta específica de qué va ser abans "¿La gallina o l'ou de gallina?" (entenent ou de gallina com el primer en contindre una gallina), ya que si nos referim a l'ou, en general, ya que en la pregunta no s'especifica que l'ou siga de gallina, l'ou seria primer, ya que llògicament l'animal antecessor de la primera gallina també era ovípar, i el fet de que animals anteriors com els dinosauris també eren ovípars.
Lo important és comprendre que si es parla des d'un punt de vista evolucionista els canvis no ocorren de súbit. Cal entendre que va haver dinosauris en ales, picos i plomes, per lo tant no cal pensar que la gallina va vindre d'una antecessor del fardacho o cocodril, més be va vindre d'un parent de Archaeopteryx o de Anchiornis.
Temps cíclico
[editar | editar còdic]En el Budisme existix la creència sobre la "Roda del Temps" el qual veu al temps com cíclico i en repetició d'eres, tal com atres cultures de Mesoamérica (azteques, mayas) i els indis natius de Norteamérica creuen. Esta idea dona una resposta distinta a la pregunta de "quí és primer" quan està combinat en el concepte del Eterna Tornada el qual és ben conegut en Occident gràcies a Nietzsche. Este concepte assumix que el temps és eternament repetitiu, per tant, no existix "primer" en l'eternitat. Res ha segut creat, sempre ha existit. La resposta és llavors "cap és primer". El temps cíclico no permet que existixca un "primer".
Eixemples
[editar | editar còdic]Hi ha molts eixemples de la vida real que es plantegen en un anàlisis similar al dilema "ou-gallina":
- La por a un colapse econòmic fa que la gent gaste menys, lo que reduïx la demanda i aumente l'oferta, lo que causa un colapse econòmic (fenomen que també pot considerar-se una profecia autorrealizada).
- El temor a la violència o la guerra pot conduir a que la gent adopte comportaments defensius o agressius que, a la seua volta, produïxen més violència i temor.
- Més ocupacions produïxen més consum, lo que requerix més producció i, per lo tant, més ocupacions.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Theosophy(Setembre de 1939).«Ancient Landmarks: Plat and Aristotle».27(11)
- ↑ Per a Aristóteles, lo actual és sempre anterior a lo potencial. [...] I lo primer no és l'esperma, sino lo perfecte; per eixemple, pot dir-se que un home és anterior a l'esperma, no l'home naixcut d'esta esperma, sino un atre del com procedix esta esperma. (Cfr.Aristóteles (1950). Metafísica. 1073a1 En Editorial Gredos (1998), traducció de Valentí García Yebra). Sostenen esta opinió estudiosos com Guillermo R. de Echandía (Cfr. la seua edició de la Aristóteles (1995). Física, Gredos., nota 17, pp. 134) o Ingemar Düring (Cfr. Aneu. (1966). Aristóteles, Heidelberg. Atres autors són de l'opinió contrària, diuen que per al Estagirita tant l'ou com la gallina havien existit des de sempre i que cap va ser anterior a l'atre, pero sense senyalar cita alguna en la que recolzar-se (Cfr. Blavatsky, H. P. (1877). Isis Unveiled, pp. I, 426-428.)
- ↑ Goodwin, W. W. (1878). Plutarch's Morals, Boston: Little, Brown and Co..
- ↑ Smith (2000). The Chicken Book, University of Geòrgia Press, pp. 169. ISBN 082032213X.
- ↑ «Archives: Meeting Dr. Stephen Hawking». The Bridge School. Archivat des d'el original, el 7 de febrer de 2008. Consultat el 8 de febrer de 2008.
- ↑ Christopher Michael Langan. «Which Came First...». Cognitive-Theoretic Model of the Universe. megafoundation.org. Archivat des d'el original, el 8 de febrer de 2008. Consultat el 8 de febrer de 2008.
- ↑ Langan, C. M. (2002). The Art of Knowing: Expositions on Free Will and Selected Essays, Eastport: Mega Press.
- ↑ Langan, C. M.(Juny de 2001).«HiQ: Which came first, the chicken or the egg?».Westhampton Beach, NY:
- ↑ Langan, C. M.(4 de setembre de 2001).«Chris Langan answers your questions».Melville, NY:
- ↑ Quain, John R.(14 d'octubre de 2001).«Wise Guy».
- ↑ .
- ↑ Genesis 1:19-22
- ↑ Eugenie C. Scott. «The Creation/Evolution Continuum». National Center for Science Education. Archivat des d'el original, el 14 de juliol de 2007. Consultat el 9 de febrer de 2008.
- ↑ Bhāgavata Purāṇa 2.10.39, 6.4.1, 6.6.21-22, 7.14.37, 11.9.28, 12.12.17
- ↑ Manu smṛtu 1.34-41
- ↑ CNN. «Chicken and egg debat unscrambled». CNN.com. Consultat el 9 de febrer de 2008.
- ↑ HowStuffWorks. «Which came first, the chicken or the egg?». HowStuffWorks. Consultat el 9 de febrer de 2008.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «El huevo o la gallina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.