Anchiornis huxleyi
Anchiornis huxleyi ("casi au de T. H. Huxley") és l'única espècie coneguda del gènero extint Anchiornis de dinosauri terópodo maniraptor en plomes, que va viure a finals del periodo Jurásico, fa uns 155 millons d'anys durant l'Oxfordiense, en lo que és hui Àsia. L'epítet específic A. huxleyi es va triar com a homenage a T. H. Huxley, pioner en l'investigació dels orígens de les aus, sent el primer en propondre als dinosauris com el seu orige. El nom genèric Anchiornis significa "casi au", i els seus descriptores ho varen presentar com un important nexe per a omplir l'espai entre les aus i els dinosauris no aviars.[1]
Els fòssilés de Anchiornis han segut trobats en la Formació Tiaojishan de Liaoning, China, en roques que daten del periodo Jurásico mig, estrat Oxfordiano, entre 161 fins a 160,5 millons anys arrere.[2][3][4]
Tenint en conte l'exquisita preservació d'un dels fòssils d'estos animals, Anchiornis es va convertir en el primer dinosauri Mesozoico del com casi es va determinar la seua sancera coloració en vida.[5]
Descripció
[editar | editar còdic]
Anchiornis va ser un chicotet dinosauri paraviano en un cràneu triangular que té varis detalls en comú en uns atres averaptores. Anchiornis tenia les cames molt llargues, per lo general una indicació de que es tractava d'un corredor veloç, no obstant, les plomes extenses en les cames indiquen que açò pot ser una traça vestigial, puix els animals corredors tendixen a tindre poc pèl o plomes en les seues cames.[2] Els membres davanters de Anchiornis eren també molt llarcs, similar a un atre arqueopterígios i primeres aus, remarcant la seua posició basal entre els seus parents.
L'espècimen consistix en un esquelet articulat al que li falta el cràneu, peces de la coa, i el membre davanter dret. Els autors estimaven que un individu complet tindria 34 centímetros de llarc i 110 grams de pes, fent-ho el dinosauri aviano més chicotet conegut. Un segon eixemplar va ser anunciat el 24 de setembre de 2009 en la revista Nature. Catalogat baix el número LPM - B00 169 en el Museu Paleontológico de Liaoning. És molt més complet i preserva llargues plomes de l'ala en les mans, braços, cames i peus, no diferents a Microraptor. Hi ha també una cresta de plomes en el cap.[2] Exhibix algunes característiques en la nina indicatives d'alta movilitat, presagiant els mecanismes d'ala plegables vists en pardals derivats i sugerint l'evolució ràpida del carp. Els descobriments fòssils recents han reduït substancialment l'espai morfològic entre els dinosauris no aviars i aviars. Com totes les aus, incloent Archaeopteryx, es diferencien de terópodos no aviars en les seues proporcions dels membres. Particularment, les aus tenen membres superiors proporcionals més llarcs i més robusts capaços de recolzar una superfície aerodinàmica gran.[2]
Anchiornis és notable pels seus llarcs membres anteriors, 80% del llarc dels posteriors. Esta condició es veu en l'au primitiva Archaeopteryx. Lvos autors varen precisar que els membres anteriors llarcs són necessaris per al vol. Anchiornis també tenia una nina més aviar que atres terópodos no avianos. Els autors varen especular inicialment que hauria segut possible per a Anchiornis volar o esgolar-se. No obstant, atres troballes varen demostrar que les ales de Anchiornis, mentres que estava ben desenrollat, eren curtes quan es comparen a una espècie posterior com la de Microraptor, puix les seues plomes primàries eren relativament curtes i redonejades, en les extremitats simètriques, a diferència del Microraptor, en plomes més llargues i agudes, les quals li varen proporcionar un model més aerodinàmic.[2]
Anchiornis té proporcions de les cames atrasseres més paregudes a les dels dinosauris terópodos no avianos, en les cames llargues indicant una forma de vida de corredores. No obstant, mentres que les cames llargues indiquen normalment un corredor ràpit, les cames i inclús els peus i els dits del peu de Anchiornis estaven coberts de plomes, incloent les plomes de vol llargues similars a eixes en les ales atrasseres de Microraptor , fent-li difícil a Anchiornis siga un corredor terrestre.[2]
Plomes
[editar | editar còdic]
Mentres que el primer espècimen de Anchiornis presenta solament els rastres dèbils preservats de plomes al voltant de la porció preservada del cos, el segon espècimen, millor preservat, mostren una cobertura casi completa de les plomes, permetent que els investigadors identifiquen l'estructura de les plomes i cóm varen ser distribuïdes.
Com en atres primerencs paravianos, per eixemple Microraptor, Anchiornis tenien les ales grans, fetes de Ploma de vol penáceas unides al braç i a la mà, com en els pardals moderns, aixina com plomes de vol en les cames atrasseres, formant un apany d'ales davanteres i atrasseres. L'ala davantera de Anchiornis estava composta d'11 plomes primàries i 10 plomes secundàries. A diferència de Microraptor, les plomes primàries en Anchiornis estaven a lo llarc de les secundàries i formaven un ala redonejada, en el vexilo de les centrals curvades pero simètriques, en un tamany relatiu, i extremitats redonejades chicotetes i fines, indicant una capacitat aerodinàmica més pobra que la dels seus parents posteriors. En Microraptor i Archaeopteryx, les plomes de l'ala davantera més llargues estaven més propenques a l'extremitat de l'ala, fent que les ales semblen més llargues, estretes, i agudes. No obstant, en Anchiornis, les plomes més llargues de l'ala es varen ancorar prop de la nina, fent l'ala més àmplia en el centre i esmolada prop de l'extremitat per a un perfil més redonejat, menys adaptades al vol.[2]
Les ales atrasseres de Anchiornis eren també més curtes que les de Microraptor, i estaven compostes de 12-13 plomes de vol ancorades a la tíbia i a 10-11 al metatarso. També a diferència de Microraptor, les plomes atrasseres de l'ala eren les més llargues quant més prop al cos, en les plomes del peu sent curtes i dirigides cap a avall, casi perpendicular als ossos de peu.[2] A diferència de qualsevol atre dinosauri mesozoico conegut, els peus de Anchiornis, a excepció de les garres, estaven coberts totalment en les plomes, molt més curtes que les que està que componen l'ala atrassera.[2]
Dos tipo de simples, plumónés varen cobrir el restant del cos, com en Sinornithosaurus. Les plomes suaus i llargues casi varen cobrir el cap i el coll sancer, tors, les cames superiors, i la primera mitat de la coa. El restant de la coa mostra grans penaceas (rectrices).[2]
Color
[editar | editar còdic]
En 2010, un equip de científics va examinar numerosos punts entre les plomes d'un eixemplar molt ben conservat de Anchiornis per a estudiar la distribució dels melanosomas, les cèlules pigmentarias que donen a les plomes el seu color. Per mig de l'estudi dels tipos de melanosomas i comparant-los en les de les aus modernes, els científics varen ser capaços d'assignar els colors i patrons específics de Anchiornis quan estava viu. Encara que esta tècnica s'ha utilisat i descrit per a plomes d'aus aïllades i porcions d'atres dinosauris, tals com la coa de Sinosauropteryx, Anchiornis es va convertir en el primer dinosauri Mesozoico del que es coneix casi tota la seua coloració en vida tenint en conte que la coa d'este espècimen no està preservada.[5]
La majoria de les plomes del cos de Anchiornis eren grisos i negres. La corona de plomes del cap era principalment rojosa en una base de color gris i la part davantera, i la cara tenia punts rojosos entre les plomes del cap predominantment negres. La part davantera i les plomes de les ales atrasseres són blanques en puntes negres. Els abrics més curts, plomes que cobrixen les bases de les plomes de les ales llargues, eren grises, contrastant en les ales principals, principalment blancs. Les plomes més grans de l'ala eren també blanques en les puntes de color gris o negre, tenint rencs de punts obscurs a lo llarc d'ala mija. Estos varen prendre la forma de ralles obscures o inclús files de punts en l'ala exterior, plomes coberteras primàries, en un conjunt més irregular de taques en l'ala interior, coberteras secundàries. Els refillols de les cames eren grises en excepció dels plomes de les ales atrasseres llargues, i els peus i els dits, en negre.[5]
Descobriment i investigació
[editar | editar còdic]
.jpg){kind=link}
El primer fòssil va ser recuperat de la localitat Yaolugou, comtat de Jianchang, en l'oest de Liaoning, China, i la segona, en la localitat Daxishan de la mateixa zona. Els depòsits són sediment de llac, i la seua edat és majorment incerta. Medicions radiològiques indiquen una edat de mitan del Jurásico para ells, entre 160.89 i 160.25 millons d'anys.[2][4] l'espècimen tipo que es troba en la colecció del Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleoantropología, baix el número IVPP V14378. Est va ser descrit pel paleontòlec Xu Xing i els seus colegues en un artícul acceptat per al Bolletí de Ciències de China en 2009. Xu et al. varen assignar a Anchiornis a Avialae en este treball. L'eixemplar consta d'un esquelet articulat al que li falta solament el cràneu, part de la coa, i l'extremitat anterior dreta. Els autors varen estimar que un individu complet tindria 34 centímetros i pesa solament 110 grams, sent el més chicotet dinosauri no aviar conegut.
Un segon eixemplar va ser reportat el 24 de setembre de 2009, en la revista Nature. Està catalogat com a número LPM - B00 169 en el Museu Paleontológico de Liaoning. És més gran i molt més complet i manté llargues plomes de les ales en les mans, els braços, les cames i els peus, no molt diferents al de Microraptor. També hi ha una cresta de plomes en el cap. Este segon espècimen preserva més característiques, i li va servir a Hu i els seus colegues per a reasignar Anchiornis a Troodontidae.[2] Una tercera mostra, la preservació d'un esquelet casi completoal que li falta la coa i un cràneu parcial, també en la preservació de plomes, es va informar en 2010. Esta tercera mostra es va utilisar per a determinar la coloració de la vida. Es troba en el Museu d'Història Natural de Beijing en el número de la mostra BMNHC PH828.[5]
Mentres que solament tres espècimen han segut formalment descrits, molts més han segut identificats i es mantenen en coleccions privades i museus. El Museu de la Naturalea Shandong Tianyu en el Comtat de Pingyi, China, per eixemple, ha informat posseir 255 eixemplars de Anchiornis en les seues coleccions en 2010.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Xu, X., Zhao, Q., Norell, M., Sullivan, C., Hone, D., Erickson, G., Wang, X., Han, F. and Guo, Y. (2009). "A new feathered maniraptoran dinosaur fossil that fills a morphological gap in avian origin." Chinese Science Bulletin, 54: 430-435.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 (2009).Nature.461(7264)
- 640–643.doi:10.1038/nature08322.
- ↑ Liu Y.-Q. Kuang H.-W., Jiang X.-J., Peng N., Xu H. & Sun H.-Y. (2012). "Timing of the earliest known feathered dinosaurs and transitional pterosaurs older than the Jehol Biota." Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology (advance online publication).
- ↑ 4,0 4,1 Geochemistry, Geophysics, Geosystems.doi:10.1002/2016GC006529.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 (2010).Science.327(5971)
- 1369–1372.doi:10.1126/science.1186290.
- ↑ "China has world’s largest dinosaur museum." Dawn.com, 4 August 2010. Accessed online 6 November 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anchiornis huxleyi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.