Temps cíclico

Calendari asteca.

El temps cíclico es referix a la primera noció de temps desenrollada en l'història de l'humà. El ser humà -somés a lleis immutables naturals de "Etern Moviment"- va comprendre el temps en funció d'estes lleis immutables de la naturalea; és dir, les estacions de l'any, els temps de grans sequies i pluges, els eterns cicles sense principi ni fi de "Renaixences Còsmiques". Varen ser principalment les cultures orientals les que varen desenrollar la filosofia del temps cíclico. En les cultures americanes també hi ha referències sobre una concepció circular del temps; i en general també totes les cultures politeistes estan relacionades en esta filosofia. El temps cíclico no és un producte de l'intelecte humà, com si ho és l'idea del temps llineal, que apareix en l'idea de"progrés" en subordinar la concepció del temps als alvanços socials i desenroll tecnològic, creant la possibilitat de "anar cap a davant" i mai retornar.

Temps cíclico en les primeres civilisacions

El temps cíclico en els pobles nómades i primeres civilisacions resulta d'una profunda interacció entre naturalea i home fins al punt de determinar l'idea de totalitat. Per a Debord «El temps cíclico domina ya en l'experiència dels pobles nómades, perque es retroben davant les mateixes condicions en cada moment de la seua travessia»; Hegel en tant senyala que la errancia dels nómades és solament formal, ya que es llimita a espais uniformes. Es va alimentar en el llarc espai d'esta concepció de temps l'idea del eterna tornada a on fins al mateix esperit torna a escomençar. En la primera circularidad apareix un «temps mític» que es caracterisa per l'absència de valor de la temporalitat. Açò va ser una característica permanent en els primers pobles; sigles despuix és quan apareixeria una estructuració major; element rupturista clau va ser el sorgiment de l'agricultura i el misticisme. Baixe eixos misteris, la naturalea és sacralizada i açò dona pas a mits fundacionals que donen pas a les primeres grans cultures. Els egipcíacs i els mayas varen culminar en una història marcada pels temps de la naturalea i la fantasia. En açò resulta vital el calendari.

Temps cíclico oriental

La concepció hindú, que integra l'idea de la reencarnació com a necessitat de que l'home es pose a prova i eixercite, a lo llarc de innúmeras vides i en diverses circumstàncies i experiències allò que somia, allò que desija, fins a forjar en sí mateixa una realitat més profunda i evolucionada, semblara que veu l'home com qui es desplaça sobre els acontenyiments i civilisacions, encara que en el fondo concep al temps com alguna cosa que corre baix els seus peus, de modo que les experiències que se succeïxen en esta vida o en vàries servixen a la comprensió profunda de la consciència imperecedera de l'home interior, aquell que som més allà dels robages que anem adquirint en cada vida particular. En China va haver un coneiximent similar al maya, no obstant, la majoria dels documents varen ser cremats solament tenint vagos registres a el IX