Encantamiento (màgia)
Un encantamiento és un conjur o fetilla creat en paraules. El mac pronuncia determinades paraules màgiques que li ajuden a transgredir el comportament natural de les coses o la voluntat de les persones. Un encantamiento pot tindre lloc durant un ritual, ya siga en un himne o una pregària i pot invocar o alabar a una deidad.
Etimologia
El terme deriva del llatí incantamentum, i este de la raïl verbal "incantare", compost de in- en l'idea d'entrada, invitació i -cantara, "-cantar", açò és, "per la vora".
Característiques
En màgia, ocultisme i bruixeria, s'usa en l'intenció de llançar un encant sobre un objecte o persona i pot amprar l'us de pharmakeia.
Pot ser laudatoria, perque es dirigix a un poder superior, i/o imperativa, si el mac creu controlar les forces amagades i no considera que dega implorar la seua benevolència.
Es fa un ampli us de les llengües mortes, fonamentalment el llatí o grec antic, per supondre's estar més prop del coneiximent original, pero també pot fer-se en llengua vernàcula. També, a sovint, el encantamiento sol ser repetitiu, puix reforça el seu poder amagat.
En la lliteratura migeval, el folclore, els contes de fades o en el gènero fantàstic modern, els encantamientos són encants o fetilla, que generalment es realisen a una persona, objecte o ubicació específica per a alterar les seues qualitats, generalment, de manera positiva. L'eixemple més conegut en el món occidental és, provablement, el encantamiento que la fada padrina de Cenicienta utilisa per a convertir una carabassa en un carruage. A un encantamiento en característiques negatives usualment se li coneix com maldicció.
Pel contrari, els encantamientos també són utilisats per a descriure fetilla o encants que no tenen efectes reals, pero enganyen a la gent, ya siga per afectar directament als seus pensaments o per usar algun tipo d'ilusions. Les "encantadores" són representades en freqüència com a capaces de seduir per eixa classe de màgia. Atres formes inclouen enganyar a la gent fent-los creure que han sofrit una transformació màgica.
Vore també
Bibliografia
- B. Delaurenti, La puissance dones mots. Virtus verborum. Débats doctrinaux sur li pouvoir dones incantations au Moyen Âge, París, Li Cerf, 2007.
- John Clute i John Grant, The Encyclopedia of Fantasy.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Encantamiento (magia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.