Anar al contingut

Dret a posseir armes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cultura de les armes en EE. UU.. Este país té poques restriccions respecte a la compra o venda d'armes en comparació a atres països desenrollats.

El dret a la possessió d'armes consistix en el dret a la tinença, us i porte d'armes, en fins com llegítima defensa, deportius, cinegéticos (com a mig de supervivència o deport), escolta privada o d'una atra naturalea, sense perjuí d'atres activitats llegals que pogueren realisar-se en les mateixes.[1]

L'inclusió d'este dret en una constitució escrita és poc comú. En 1875, el 17 % de les constitucions incloïa el dret a portar armes. Des de principis del XX, "la proporció ha segut menys del 9 % i està caent".[2] En l'actualitat, de les casi 200 constitucions del món, tres seguixen incloent el dret a portar armes: Guatemala, Mèxic i els Estats Units; d'estos tres, solament l'últim no inclou condicions restrictives explícites.[3]

Este dret sol estar associat en Estats Units d'Amèrica, a on està plenament reconegut en poques llimitacions per part de la llei. És el país a on hi ha més armes en mans de particulars que en qualsevol atre país del món. En realitat els seus orígens són més antics i la seua interpretació original dista de l'actual.[4][5]


L'expressió original, en anglés, és "right to bear arms". El verp "bear", polisèmic, equival ací a "portar".[6]

Història

La Declaració de Drets de 1689 va permetre als ciutadans protestants d'Anglaterra "tindre armes per a la seua defensa adequades a les seues condicions i permeses per la llei" i va restringir la capacitat de la Corona anglesa per a tindre un eixèrcit permanent o interferir en el dret dels protestants a portar armes "quan els papistes eren tant armats com a empleats contraris a la llei" i varen establir que el Parlament, no la Corona, podria regular el dret a portar armes.[7][8]

Des de l'ús inicial del terme en el 1300, les armes han evolucionat i alvançat.[9] En el XVII, les armes de fòc eren dispositius relativament nous per a la guerra o per a usos pràctics, com la caça, i les espases, llances i atres armes manuals eren més freqüents fins al XVIII.[9] En els sigles XIX i XX, les armes de fòc varen passar a prevaldre quan es parla del concepte del dret a guardar i portar armes.[10]

No existix dret a portar armes de fòc en virtut del dret internacional, en particular, no existix el dret humà a la llegítima defensa ni als seus mijos. En canvi, els estats tenen l'obligació de llimitar raonablement l'accés a les armes de fòc com a part de la seua deure protegir el dret a la vida.[11]

Segur

Sol ser habitual l'obligació de posseir un segur específic per a comprar armes i una llicència.

Abús i desviació

Vore també: Abús de dret i extorsió

Poden existir situacions d'abús o desviació de dret inicial, com el cobrar deutes privats en armes.[12]

El dret a posseir armes en el món

La majoria dels països tenen una política restrictiva sobre la tinença d'armes de fòc, i solament unes poques llegislacions es categorisen com a permissives.[13] Les jurisdiccions que regulen l'accés a armes de fòc normalment restringixen l'accés a solament certes categories d'armes de fòc i despuix restringixen les categories de persones a les que se'ls otorgarà una llicència per a tindre accés a un arma de fòc. En alguns països, com els Estats Units, el control d'armes pot legislarse a nivell federal o local.

En 2007, es va estimar que hi havia, a nivell mundial, al voltant de 875 millons d'armes chicotetes en mans de civils, organismes encarregats de fer complir la llei i les forces armades.[14] D'estes armes de fòc, 650 millons, o el 75 %, estan en mans de civils.[14] Els civils de EE. UU. representen 270 millons d'este total.[14] Atres 200 millons estan controlades per forces militars estatals.[15] Els organismes encarregats de fer complir la llei tenen uns 26 millons d'armes chicotetes. Els grups armats no estatals (com a grups insurgents o milícies) tenen al voltant d'1,4 millons d'armes de fòc.[15] Finalment, els membres de colles tenen entre 2 i 10 millons d'armes chicotetes.[15] Junts, les atarassanes d'armes chicotetes dels grups armats no estatals i les colles representen, com a màxim, l'1,4 % del total mundial.


Llevat algunes excepcions, la majoria dels països del món permeten als civils comprar armes de fòc en certes restriccions.[16] Una enquesta de 2011 en 28 països dels cinc continents[16] va trobar que una distinció important entre diferents règims nacionals de regulació d'armes de fòc és si la possessió de les mateixes per part dels civils es considera un dret o un privilegi.[16] L'estudi va aplegar a la conclusió de que tant els Estats Units com Yemen eren distints dels demés països enquestats en considerar que la possessió d'armes de fòc era un dret bàsic dels civils i en tindre règims més permissius d'armes de fòc en mans de civils.[16] En els demés països inclosos en la mostra, la tinença civil d'armes de fòc es considera un privilegi i la llegislació que rig la possessió d'armes de fòc és, en conseqüència, més restrictiva.[16]

Argentina

En la República Argentina rig la Llei Nacional d'Armes i Explosius, les normes que la modifiquen i els seus decrets reglamentaris.[17] L'autoritat d'aplicació és la 'Agència Nacional de Materials Controlats', dependent del Ministeri de Justícia.

En l'Argentina s'exigix als llegítims usuaris que cada 5 anys demostren el compliment dels següents requisits:

  • Inexistència d'antecedents penals (certificació emesa pel registre nacional de reincidència criminal).
  • Mijos lícits de vida (per mig de rebut de sòu, rebuts de jubilació, o pagaments dels tributs com a treballador autònom).
  • Examen d'idoneïtat a on s'evaluen els coneiximents teòrics, pràctics i llegals, per part d'un instructor certificat en el ANMaC, l'examen deu fer-se en un polígon habilitat.
  • Aptitut física per a usar armes de fòc, avalada per un mege matriculat.
  • Aptitut sicològica per a usar armes de fòc, avalada per un sicòlec o siquiatra matriculat.

Les armes de fòc portàtils es classifiquen per a la llegislació argentina en: armes d'ús civil, armes d'ús civil condicional i armes d'ús civil prohibit. En les últimes categoria entren les escopetes en canons de menys de 38 cm de llarc, les armes en capacitat de realisar fòc totalment automàtic (ametrallament), les municions perforadora, etc.

La credencial per a portar armes és un tràmit adicional que l'ANMaC autorisa solament en casos especials.

Austràlia

Les lleis d'armes en Austràlia són principalment la jurisdicció dels estats i territoris australians, en l'importació d'armes regulades pel govern federal. En les últimes dos décades del XX, despuix de varis events d'assessinats d'alt perfil, el govern federal va coordinar una llegislació d'armes de fòc més restrictiva en tots els governs estatals. Les lleis d'armes es varen alinear en gran mida en 1996 per l'Acort Nacional d'Armes de Fòc, encara que les variacions de l'estat continuen desenrollant-se.[18]

Brasil

Totes les armes de fòc en Brasil deuen ser registrades. L'edat mínima per a posseir-les és 25,[19] i es requerix passar una prova d'aptitut mental.[20] És generalment permés portar un arma fòra d'una residència. La policia federal té el dret de confiscar armes que no són posseïdes per raons llegals. L'autodefensa no és una raó llegal.[21]

Es creu que en Brasil hi ha entre 14 i 17 millons d'armes de fòc. D'estes, es pensa que 9 millons estan sense registrar.[22]

República Dominicana

El Tribunal Constitucional Dominicà, per mig de la seua sentència TC/0135/20 [3], va decidir que tots els juges i fiscals del país podran portar armes de fòc de per vida. La sentència va ser producte d'una acció directa d'inconstitucionalitat interposta en 2015 per l'advocat i exprocurador fiscal Cirilo J. Guzmán contra l'artícul 4 de la Llei 36-65 sobre Porte i Tinença d'Armes de Fòc.

Per lo tant, dita alta cort va declarar:

A) que l'interpretació constitucional del paràgraf I, ordinal 9, artícul 16 de la Llei núm. 631-16, per al Control i Regulació d'Armes, Municions i Materials Relacionats, del 2 d'agost de 2016, és la següent:

Paràgraf I.- El President de la República, el Vicepresident, els senadors, els diputats, els juges dels tribunals i els membres del Ministeri Públic tindran dret de per vida al porte i tinença d'una arma de fòc, sense més requisit que la seua identificació i l'identificació de les armes que registraran en el Ministeri de l'Interior i la policia.

B) que l'interpretació constitucional del paràgraf III, ordinal 9 de la Llei núm. 631-16, per al Control i Regulació d'Armes, Municions i Materials Relacionats, del 2 d'agost de 2016 és la següent:


Paràgraf III.- Una volta els funcionaris acreditats per a usar llicència oficial, segons els lliterals i), g), i) i k) del numeral 9 de l'indicat artícul 16 cessen en les seues funcions, gojaran del dret llegítim durant els següents 5 anys.[23][24]

El 27 de giner de 2021, el president del Tribunal Constitucional Dominicà, magistrat Milton Ray Guevara, en Audiència Solemne de Rendició de Contes de l'any 2020, va declarar la Sentencia Número TC/0135/20, en el sitial sext, com una de les dèu sentències d'eixe any, que pogueren ser considerades com les de major impacte per al desenroll i l'evolució de l'orde constitucional dominicà.[25][26][27]

Canadà

La llegislació sobre armes en Canadà es basa en gran mida en la concessió de llicències i el registre. El registre de pistoles es va convertir en llei en 1934, i en 1951 es va agregar el registre automàtic d'armes de fòc. En 1969, les lleis varen classificar les armes de fòc com "no restringides", "restringides" i "prohibides". A partir de 1979, les persones que desijaven adquirir armes de fòc tenien que obtindre un certificat d'adquisició d'armes de fòc (FAC) de la seua agència policial local. De 1995 a 2012, tots els propietaris d'armes de fòc tenien que posseir una llicència d'armes de fòc (ya siga PAL, POL, FAC)[28] i totes les armes de fòc devien registrar-se. En abril de 2012, es va eliminar el requisit de registrar armes de fòc no restringides en cada província i territori, llevat en Quebec;[29] el requisit de que tots els propietaris d'armes de fòc posseïxquen una llicència vàlida d'armes de fòc seguix sent llei.[30] En 2015, el Tribunal Suprem de Canadà va fallar contra Quebec, eliminant per complet els registres de registre no restringits. No obstant, el govern de Quebec va rebre una còpia parcial del registre federal d'armes de fòc eliminat i va aprovar el proyecte de llei 64 per a crear un registre d'armes de fòc de Quebec.[31] Els residents tenen fins a giner de 2019 (?) per a registrar totes les armes de fòc no restringides dins de Quebec.

Colòmbia

Els colombians solament poden portar armes si ho permet el govern.[32] L'artícul 2 del decret 2535 de 1993 diu que "només el Govern pot introduir al país, exportar, fabricar i comercialisar armes, municions, explosius i les matèries primeres, maquinària i artefactes per a la seua fabricació i eixercir el control sobre tals activitats.[33] L'entitat estatal a càrrec de fabricar explosius i munició, i principal proveïdor de les Forces Militars i de Policia en Colòmbia és Indumil.[34]

Espanya

En l'artícul 149.26, la Constitució d'Espanya declara que l'Estat espanyol "té competència exclusiva sobre la producció, venda, possessió i us d'armes i explosius".[35] La situació en atres estats del Primer Món és similar i és objecte de discussió (Vore Controvèrsia).

La llei espanyola no contempla, llevat casos determinats per autoritats competents (és dir, casos en els que una persona o entitat resulte exposta a un greu perill), cap us ni tinença d'armament que no es trobe relacionat en: o be el tir deportiu o be les distintes pràctiques permeses relacionades en el deport de la caça.[36]


En Espanya, despuix de superar les corresponents proves d'aptitut,[37] si es complixen els requisits un ciutadà pot obtindre les llicències que seguixen:[38]

  • A: Tota classe d'armes llevat artilladas i automàtiques (vore armes de guerra), esta llicència és exclusiva per als membres de les forces armades (oficials i suboficials) de les Forces i cossos de seguritat de l'estat i del Servici de Vigilància Aduanero.
  • B: Autodefensa, permet la tinença i us d'armes curtes baix estrictes llegislacions.
  • C: Tinença i possessió d'armes curtes com a complement de la llicència TIP (Seguritat Privada).
  • D: Llicència dedicada a la caça major en un context majoritari, comprén rifles de ánima rayada i escopetes multifunció.
  • I: Llicència dedicada a la caça menor en un context majoritari, comprén escopetes.
  • F: Documentació centrada en l'ocupació i tinença d'armament de cara al tir deportiu o tir olímpic, comprén pistoles i carabinas.
  • AE: Llicència orientada a l'ocupació i tinença d'armes d'avancarga operatives (no inutilisades per a colecció); aixina com aquelles que la seua palesa siga anterior a 1 de giner de 1890, encara que no siguen de avancarga.
  • AEM: Llicència l'objectiu de la qual és otorgar, de cara a una futura obtenció de la llicencia F i baix vàries de les seues mateixes condicions, l'ús d'armes enfocat a menors d'edat espanyols; esta llicència és difícil d'obtindre, no regula la possessió sino l'ocupació de les mencionades armes de fòc, determina explícitament que tal pràctica deu portar-se a terme en companyia de dos tiradors en el context de la llicencia F (un d'ells un tutor llegal que, com ya s'ha dit, deu posseir la llicencia F i estar federat, requisit per a obtindre la llicencia F, pero no per a mantindre-la); comprén pistoles i carabinas.

Respecte a les demés armes que no són de fòc, el Reglament d'Armes establix la prohibició de fabricació, circulació, publicitat, compravenda o tinença (en la salvetat del coleccionisme autorisat o per funcionaris especialisats, segons el cas) de:[39]

S'exceptuen d'esta prohibició la venda a ciutadans de dits aerosols d'autodefensa que, permesos pel Ministeri de Sanitat i Consum, es venen en armerías a persones majors d'edat.


Per un atre costat, el Còdic Penal contempla la tinença, tràfic i depòsit d'armes, municions o explosius, en els delictes contra l'orde públic.

Estats Units

En els Estats Units, que té una tradició de dret consuetudinari britànic, es va reconéixer un dret de llarga data per a guardar i portar armes abans de la creació d'una constitució nacional escrita.[40] Hui, el dret està específicament protegit per la Constitució dels EE. UU. i moltes constitucions estatals,[41] que otorguen el dret a posseir armes per a us individual i portar estes mateixes armes tant per a protecció personal com para el seu us en una milícia. La Segona Esmena a la Constitució dels Estats Units diu:[42]

Una milícia ben organisada, que és necessària per a la seguritat d'un estat lliure, no es deu infringir el dret de les persones a guardar i portar armes.

Els delinqüents condenats, les persones jujades com a malalts mentals i alguns atres tenen prohibit posseir armes de fòc i municions en els EE. UU. En la majoria dels estats, els residents poden portar una pistola o una atra arma en públic de forma encoberta o oberta en persona o en proximitat, pero això està restringit per alguns estats i moltes ciutats. Algunes jurisdiccions requerixen un permís per a dur amagat, pero la majoria de les jurisdiccions no requerixen un permís per a portar obert, si està permés. Alguns estats i localitats requerixen llicències per a posseir o comprar armes i municions, com es detalla en un resum de les lleis d'armes en els Estats Units. Atres estats no requerixen tals formalitat. Els estats i les ciutats varien sobre si permeten la propietat i l'ús d'armes (com les armes automàtiques) llegalment registrades i gravades per la NFA.[43]


La formulació llegal primerenca es pot trobar en la Constitució de Pennsilvània de 1776. Despuix de la Revolució de les Tretze Colónies, un dels primers actes llegislatius mampresos per cada u dels nous estats independents va ser adoptar un estatut de recepció que va donar efecte llegal al cos existent del dret comú britànic en la mida en que la llegislació nortamericana o la Constitució no ho hagen rebujat explícitament.[42] Moltes tradicions britàniques de dret consuetudinari, com el dret a tindre i portar armes, el habeas corpus, els juïns per jurat i atres llibertats civils, varen ser enumerades en la Constitució dels Estats Units. Els principis significatius de la llei comuna britànica anterior a 1776 seguixen vigents en moltes jurisdiccions en els Estats Units. La llei comuna d'Anglaterra seguix sent la regla de decisió, excepto si entra en conflicte en la Constitució dels EE. UU.. Les constitucions estatals o els actes del Congrés o les llegislatures estatals, en tots els estats, llevat en Luisiana.[44]

Mèxic

Mèxic és dels pocs països del món que reconeixen en la seua constitució el dret a la possessió d'armes per part dels ciutadans.

La Constitució de 1857 contempla ya el dret de possessió i portació d'armes, que passa a la Constitució de 1917, en canvis importants pero afig dos llimitacions: la d'armes prohibides per l'Estat o reservades a l'eixèrcit, i la de portar armes en llocs públics de forma illegal.

Artícul 10.- Els habitants dels Estats Units Mexicans tenen dret a posseir armes en el seu domicili, per a la seua seguritat i llegítima defensa, en excepció de les prohibides per la Llei Federal i de les reservades per a l'ús exclusiu de l'Eixèrcit, Armada, Força Aérea i Guàrdia Nacional. La llei federal determinarà els casos, condicions, requisits i llocs en que es podrà autorisar als habitants la portació d'armes.” [4]

Generalment, els ciutadans poden tindre:

  • Pistoles semiautomàtiques de calibre no major de 9 mm curt o també cridat .380.
  • Revòlvers de calibre .38 Especial o menor en cada cas.
  • Escopetes de calibre 12 (18.5 mm) o menor, en canons de 25 polzades (63.5 cm) o més de llongitut (canons més curts estan prohibits), en àrees rurals.
  • Rifles de passador i semiautomàtics, de calibre .22 (5.59 mm), en àrees rurals.

Armes i calibres superiors a estos es consideren de "us exclusiu de l'eixèrcit" i per això prohibits.

Permís per a transport i us fòra de la milícia són expedides per a un màxim de 10 armes i per un any per la SEDENA per a us llegal. L'ús llegal es contempla com el dret de qualsevol individu a la tinença, us i transport d'armes, en fins defensius, deportius i cinegéticos (com a mig de supervivència o deport), sense perjuí d'atres activitats llegals que pogueren realisar-se en les mateixes. L'obtenció de permís per a us en competència o deportiu és usualment fàcil pero és freqüent que se solicite prova d'afiliació a una associació relacionada. Existix un sol lloc autorisat en Mèxic per a comprar un arma, en la Ciutat de Mèxic, en la DCAM (Direcció de Comercialisació d'Armament i Municions), administrat per l'eixèrcit. Els requeriments per al transport requerixen que l'arma estiga descarregada i en la seua estuche, i solament és permés disparar en llocs de tir o perímetros establits de cacera, disparar en el camp està prohibit.


Algunes empreses de trasllat de valors i seguritat privada també poden operar en armes similars a les forces de l'orde públic, açò és gràcies a un permís especial que se li dona a dites corporacions privades aixina com una capacitació especial que les certifica com a portadores d'estes mateixes, preferint models d'escopetes i pistoles especials d'estàndart nortamericà.

Regne Unit

El dret a tindre i portar armes no està llegal o constitucionalment protegit en el Regne Unit.[45] La majoria[46] de les pistoles, armes automàtiques i de fòc semiautomàtiques són illegals per a posseir sense una condició especial.[47][48]

La Carta de Drets Anglesa de 1689 va permetre als protestants el dret a portar armes dins de la llei.[49] El primer control sério sobre armes de fòc es va establir en l'aprovació de la Llei d'armes de fòc 1920.[50] Des de l'aprovació de les lleis de control d'armes, el Regne Unit té una de les taxes més baixes de morts per arma de fòc entre les nacions desenrollades, en 0,2 morts per 100 000, menor a la d'atres països com Estats Units.[51]

Guatemala

Els drets d'armes en Guatemala han canviat en el temps. En la constitució actual, els residents tenen dret a posseir i usar armes de fòc en les seues llars, que solament poden entregar-se o solicitar-se per orde judicial. L'artícul 38 de la Constitució guatemalteca establix lo següent:[52]

Es reconeix el dret a posseir armes per a us personal, no prohibides per la llei, en el lloc de residència. No hi haurà obligació d'entregar-los, llevat en els casos ordenats per un juge competent. El dret a portar armes està reconegut, [i està] regulat per la llei.

Ucrània

El dret a tindre i portar armes en Ucrània es va ampliar per a incloure la portació oberta per part de tots els ciutadans el 23 de febrer de 2022, com a resultat de l'invasió russa d'Ucrània de 2022.[53]

Equador

L'1 d'abril de 2023, Guillermo Lasso, el president d'Equador, va autorisar la tinença i porte d'armes d'ús civil per a defensa personal. No obstant, es prohibix la fabricació, registre i tinença d'armes de fabricació artesanal. Ademés, els guàrdies de seguritat privada podran portar les seues armes en les afores dels seus llocs de treball i recolzaran a la Policia Nacional en les tasques de vigilància i seguritat. Tot açò s'emmarca en l'estratègia "Creuada per la teua seguritat" que combina totes les forces de l'orde, forces armades, policia nacional i inteligència, com a mida per a combatre la delinqüència, el narcotràfic i el crim organisat.[54]

Atres països

  • Corea del Sur sanciona en fins a dèu anys de presó a qualsevol individu que posseïxca o utilise armes de fòc.[55]
  • Chile permet la possessió en la seua constitució, recolzada per la llei de cuórum calificat 17.798 de Control d'Armes i el seu Reglament Complementari, classifica les armes pel seu us (caça, deport, defensa i colecció). Esta llei és restrictiva a persones que mai s'han vist envoltes en activitats delictives, en domicili conegut, i que es troben en condicions mentals aptes. Ademés, per a cada u dels usos declarats es necessita la respectiva credencial de caça, colecció o deport. És important deixar clar que estes armes estan registrades en la Direcció general de Movilisació Nacional, i el seu eixercici està a càrrec de les Autoritats Fiscalizadoras, que va ser delegada a Carabineros de Chile.[56]
  • Japó. Les lleis sobre armes en Japó escomencen estipulant: “Ningú posseirà un arma de fòc o armes de fòc o una espasa o espases”, i es concedixen molt poques excepcions. La propietat d'armes és minúscula, de la mateixa manera que els crims en armes. L'únic tipo d'armament que un ciutadà pot plantejar-se comprar és una escopeta per a caça i tir al blanc, pero despuix de sometre's a un llarc procés per a l'obtenció de la llicència.[57]

Vore també

Referències

  1. ↑ Linder, Doug (Juny de 2008). Doug Linder (ed.): «The right to bear arms» (en anglés) (Ensage). Exploring constitutional conflicts. Kansas City, MO, Estats Units: University of Missouri-Kansas City Law School. Archivat des de l'original, el 31 de giner de 2013. Consultat el 1 de febrer de 2013. «The Court concluded that the Second Amendment does establish an individual right to keep and bear arms for self-defense and hunting.»
  2. ↑ Elkins, Zachary. «Rewrite the Second Amendment», New York Times, 4 d'abril de 2013. Consultat el 29 de març de 2016.
  3. ↑ Ginsburg, Tom; Elkins, Zachary; Melton, James. «U.S. Gun Rights Llaure Truly American Exceptionalism», Bloomberg, 7 de març de 2013. Consultat el 25 de març de 2016.
  4. ↑ Stearns, Cliff (1999). «THE HERITAGE OF OUR RIGHT TO BEAR ARMS» (en anglés) (Magazine review). Gun Control Symposium. Local law library of St. Louis University. Archivat des de l'original, el 17 de giner de 2013. Consultat el 31 de giner de 2013. «"Full comprehensió of the gun control debat depends on seeing the origin of the right to bear arms and considering its relevance today."»
  5. ↑ Velde, François R. (maig de 1995). François R. Velde (ed.): «Right to Bear Arms» (en anglés). Heraldica. http://www.heraldica.org/contact.html: heraldica.org. Consultat el 31 de giner de 2013. «"The question of the right to bear arms (who has the right to bear which arms) is a controversial one. What follows is an exposition of my own opinions, supported, I think, by a lot of evidence, but be aware that others think differently."»
  6. ↑ Diccionari Espasa Concise (maig de 2006). Espasa Calpe S. A. (ed.): «Bear - English-Spanish Dictionary» (en inglés i espanyol castellà) (Electrònic). Diccionari Espanyol-Inglés. Calle Vía de las dos Castillas, 33, 28224 Pozuelo de Alarcón: Grupo Planeta. Archivat des de l'original, el 27 de giner de 2013. Consultat el 31 de giner de 2013. «bear 1 [beəʳ] (ps bore pp born) I verp transitivo 1 frml portar, dur»
  7. ↑ «1688 c.2 1 Will. and Mar. Sess. 2». The National Archives (UK). Consultat el 2 de juliol de 2014.
  8. ↑ «BBC: Bill of Rights Act, 1689 – The Glorious Revolution». bbc.co.uk. BBC (2002). Archivat des de l'original, el 14 de juliol de 2014. Consultat el 2 de juliol de 2014.
  9. ↑ 9,0 9,1 Marshall, Michael. «Timeline: Weapons technology». New Scientist. Consultat el 11 May 2014.
  10. ↑ Spitzer, Robert J. (2012). «Policy Definition and Gun Control», The Politics of Gun Control, Boulder, Colorat: Paradigm. ISBN 978-1-59451-987-1.
  11. ↑ Hessbruegge, Jan Arno (2017). «Human rights standards for self-defense between private persons», Human Rights and Personal Self-Defense in International Law, Oxford University Press, pp. 235–292. ISBN 978-0-19-065502-0.
  12. ↑ Cinc detinguts per cobrar deutes a punta de pistola
  13. ↑ Alpers, Philip. «Compare the United Nations – Firearm Regulation - Guiding Policy» (en es-és). www.gunpolicy.org. Consultat el 25 de juny de 2018.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Karp, Aaron(2007).«Completing the Count: Civilian Firearms».Cambridge: Cambridge University Press..Consultat el 25 de juny de 2018.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Karp, Aaron(2010).«Elusive Arsenals: Gang and Group Firearms».Cambridge University Press.Consultat el 25 de juny de 2018.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 Parker, Sarah(2011).«Balancing Acts: Regulation of Civilian Firearm Possession».Cambridge: Cambridge University Press.Consultat el 25 de juny de 2018.
  17. ↑ Llegislació disponible en el lloc del Renar
  18. ↑ «Legislative reforms». Australian Institute of Criminology. Australian Government. Consultat el 21 de decembre de 2017. This artícul contains quotations from this source, which is available under the Attribution 3.0 Austràlia Austràlia license.
  19. ↑ «Brazilians reject gun sales ban», BBCNEWS, 24 d'octubre de 2005. Consultat el 17 de juny de 2008.
  20. ↑ «Ministério dona Justiça usa Polícia Federal per a instituir desarmamento compulsório no Brasil». www.mvb.org.br. Archivat des de l'original, el 21 de març de 2019. Consultat el 12 de giner de 2020.
  21. ↑ https://jus.com.br/artigos/30201/a-ilegalidade-na-negativa-a-compra-de-arma-de-fogo
  22. ↑ «Brazil – Gun Facts, Figures and the Law». GunPolicy.org. Consultat el 21 de decembre de 2012.
  23. ↑ SIN, Notícies (21 de maig de 2020). «Juges i fiscals tindran dret a portar armes de per vida sense cap requisit» (en es). Notícies SIN. Archivat des de l'original, el 23 de juny de 2020. Consultat el 25 de juny de 2020.
  24. ↑ «Sentencia del Tribunal Constitucional Dominicà sobre porte d'armes de per vida a Juges & Fiscals.».
  25. ↑ «Discurs: AUDIENCIA SOLEMNE DE RENDICIÓN DE CUENTAS 2020 del Tribunal Constitucional Dominicà.».
  26. ↑ «Sentencies Rellevants».
  27. ↑ «Discurs de rendició de contes del juge president del Tribunal Constitucional, Mgdo. Milton Ray Guevara, de data 23 de giner de 2020.».
  28. ↑ «Canadian Restricted Firearms Safety Course». Rcmp-grc.gc.ca (5 de febrer de 2004). Archivat des de l'original, el 5 de giner de 2011. Consultat el 28 de febrer de 2011.
  29. ↑ «Bill C-19 (Historical) | openparliament.ca» (en en). openparliament.ca. Consultat el 25 de juny de 2018.
  30. ↑ Gregg Llig Carter (2012). Guns in American Society: An Encyclopedia of History, Politics, Culture, and the Law, 2nd Edition [3 volumes]: An Encyclopedia of History, Politics, Culture, and the Law, ABC-CLIO, pp. 250–. ISBN 978-0-313-38671-8.
  31. ↑ https://siaf.gouv.qc.ca/accueil.html?L=1
  32. ↑ https://www.policia.gov.co/normatividad-juridica/resolucions-restricció-porte-armes
  33. ↑ https://www.funcionpublica.gov.co/eva/gestornormativo/norma.php?i=1540
  34. ↑ https://www.indumil.gov.co
  35. ↑ Artícul 149, secció 26 de la Constitució espanyola de 1978.
  36. ↑ Real Decret 137/1993, de 29 de giner, pel que s'aprova el Reglament d'Armes.
  37. ↑ [1], Pràctica de l'examen de llicència d'armes
  38. ↑ Capítul V:Llicències, autorisacions especials i targetes d'armes del Real Decret 137/1993, de 29 de giner, pel que s'aprova el Reglament d'Armes.
  39. ↑ Secció 4 del Capítul preliminar. Disposicions generals. del Real Decret 137/1993, de 29 de giner, pel que s'aprova el Reglament d'Armes.
  40. ↑ McAffee, Thomas B.; Quinlan, Michael J.(1997).«Bringing Forward The Right To Keep And Bear Arms: Do Text, History, or Precedent Stand In The Way?».Scholarly Works.Paper 512
  41. ↑ Volokh, Eugene (2008). «State Constitutional Right to Keep and Bear Arms Provisions». law.ucla.edu.
  42. ↑ 42,0 42,1 Staff, LII (5 de febrer de 2010). «Second Amendment» (en en). LII / Llegal Information Institute. Consultat el 25 de juny de 2018.
  43. ↑ «State Constitutional Right to Keep and Bear Arms Provisions». www2.law.ucla.edu. Consultat el 25 de juny de 2018.
  44. ↑ Milestones! 200 Years of American Law: Milestones in Our Llegal History. By Jethro Koller Lieberman. Published by West, 1976. Original from the University of Califòrnia. Digitized June 11, 2008. ISBN 0-19-519881-6, ISBN 978-0-19-519881-2, p. 16 [2]
  45. ↑ Alpers, Philip, Marcus Wilson, Amélie Rossetti and Daniel Salines (29 d'abril de 2015). «United Kingdom – Gun Facts, Figures and the Law – Gun regulation, Right to Possess Firearms». Sydney School of Public Health, The University of Sydney. Archivat des de l'original, el 2 de febrer de 2013. Consultat el 13 de maig de 2015.
  46. ↑ https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/518193/guidance_on_firearms_licensing_law_april_2016_v20.pdf
  47. ↑ Alpers, Philip, Marcus Wilson, Amélie Rossetti and Daniel Salines (29 d'abril de 2015). «United Kingdom – Gun Facts, Figures and the Law – Gun regulation, Right to Possess Firearms». Sydney School of Public Health, The University of Sydney. Archivat des de l'original, el 2 de febrer de 2013. Consultat el 13 de maig de 2015.
  48. ↑ Kopel, David(1995).«It isn't about duck hunting: The British origins of the right to arms».Michigan Law Review.Michigan Law Review Association.(93): 1333–62.Consultat el 7 d'abril de 2013.
  49. ↑ «Britain's unwritten constitution». British Library. Archivat des de l'original, el 8 de decembre de 2015. Consultat el 7 d'octubre de 2017.
  50. ↑ John Pate (11 d'agost de 1903). «Dunblane Massacre Resource Page – Pistols Act, 1903». Dvc.org.uk. Consultat el 22 de maig de 2012.
  51. ↑ «How U.S. gun deaths compare to other countries», CBS, 7 d'octubre de 2017.
  52. ↑ (6 de juny de 2017) Guatemala's Constitution of 1985 with Amendments through 1993, constituteproject.org, p. 20.
  53. ↑ Shiver, Phil (2022-02-23). «Ukraine's parliament votes to allow citizens to carry guns, act in self-defense amid Russian invasió. Gun stores llaure already bustling. NEWS» (en en). www.theblaze.com. Blaze Mija. Consultat el 2022-03-11.
  54. ↑ «Lasso autorisa la tinença i porte d'armes en Equador, entre atres mides de seguritat» (en es-ec). Ecuavisa (2023-04-01). Consultat el 2023-04-03.
  55. ↑ ABC News (19 de decembre de 2012). «Strict Gun Control Laws in South Korea». Archivat des de l'original, el 4 de decembre de 2014. Consultat el 24 d'abril de 2013.
  56. ↑ Biblioteca del Congrés Nacional de Chile (Octubre de 2012). «Control d'Armes» (en espanyol castellà). Consultat el 21 de giner de 2013. «"Carabineros de Chile és l'institució que fiscaliza que l'arma inscrita es trobe en la residència que s'ha senyalat en este tràmit."»
  57. ↑ «Japó, el segon país en menys morts per armes de fòc», 'International Press', 16 de juny de 2016.