Navaixa

Una navaixa[1] és un arma o ferramenta el full de la qual pivota sobre un eix que l'unix al mànec o veta, per a que el tall quede guardat entre dos cachas o un clavill fet per a tal propòsit. També existixen navaixes el full de les quals s'esgola longitudinalmente, dins i fòra del mànec.
La navaixa va sorgir a finals del XVI en Espanya, despuix de la prohibició promulgada per Carlos I de dur armes de full llarc (sobretot espases) a gent aliena a la noblea. La navaixa permetia ocultar el full; ademés de ser menuda, era manejable i molt més barata que una espasa. Des d'Espanya es va exportar al restant d'Europa en gran rapidea, ya que va ser un arma molt popular.
En alguns països hispanoamericans, a la navaixa també li la denomina gavinet plegable. No obstant, en Espanya es reserva esta denominació per al cas de que el full descolle del mànec quan està tancat. Per tant, en un gavinet plegable tancat el tall no queda completament protegit pel mànec i es requerix l'ús d'una funda per a dur-ho.
Etimologia
La paraula navaixa prové del llatí novacula,[2] que es referix a un gavinet menut.[3] Per tant, pese a la creència popular, no prové dels indígenes navajos. En la societat moderna, segons una atra versió es considera que el nom "navaixa" prové del gavinet andalús, existix eixa versió del nom ya que se supon que la paraula "navaixa" es va originar de la "navaixa d'afaitar perillosa" que es va usar per a afaitar-se. Una atra versió és que la paraula "navaixa" es traduïx incloent com "el canino de javalí". Inicialment, era un gavinet llarc, el full del qual s'assemblava en forma a el "canino" d'un animal i el mànec tenia la forma d'un "banya" d'animals artiodàctils.
Història
L'història de l'orige d'este tipo de gavinet es remonta als temps antics, fins a l'época de l'Imperi Romà, quan la gent vea l'home des del punt de vista de la seua biologia i fisiologia i dia que l'home, per naturalea, no destinat a estar en la guerra. La seua apariència i les seues característiques per a la guerra no són intencionals, ya que l'home no té res que atacar sobre la base de la seua biologia: no té garres, no té dents com un tigre (per eixemple), no sap cóm gruñir; les cames són necessàries per a caminar, no per a fer les patades.
En vista d'açò hi ha una versió del fet de que si la construcció humana no va ser creada per a la guerra en general, llavors l'home va començar a buscar la manera de convertir-se per a fer alguna cosa, prestant atenció al món que els rodeja i aquells animals que simplement existixen una miqueta de comunicació en les seues característiques físiques (per eixemple, depredadors). La forma en que es veu la navaixa (un dels eixemples d'armes blanques) va ser originalment un prototip, la realisació d'un model animal. Despuix d'examinar la navaixa, un pot vore clarament que el seu mànec era originalment una banya de l'animal i el full és una garra de l'animal, la combinació d'estos dos components va donar un gavinet únic i universal: la navaixa.[4]
Mentres que els gavinets plegables varen existir en Espanya en l'época prerromana,[5] es pot dir que les navaixes espanyoles més antigues trobades daten de finals del XVII, l'aument en la popularitat de la navaixa es va produir durant l'introducció de restriccions majors per a l'ús d'espases baix de la roba i atres armes per persones que no pertanyien a la noblea espanyola. Com una "la navaixa d'afaitar perillosa", les primeres navaixes les usaren els llauradors com a gavinets ordinaris sense la necessitat d'amagar-los baix de les seues robes, en eixe moment les navaixes s'usaven principalment com a gavinets per al treball i podien dur-se fàcilment en el cinturó, ya siga obertament o amagats, una de les primeres versions més comunes d'este tipo de gavinet va ser la navaixa cortaplumas utilisada pels empleats, dibuixants i notaris en el treball.
Tipos de navaixa
Segons el seu us
-
Una navaixa suïssa
-
Quina navaixa-llavero
-
Navaixa de palometa en varis estats dons de la posició tancada fins a la posició oberta
-
Navaixa de barber
-
Navaixa d'época romana trobada en Gellep-Stratum (Alemània) i reconstrucció
- Navaixa multiusos o cortaplumas: és aquella que té varis artilugios útils, tals com sacacorchos, forqueta, etcétera. Una de les més conegudes és la navaixa suïssa.[6]
- Navaixa barbera: és de tall agudíssim, feta d'acer molt templat. En alguns casos, depenent de si un despalladora és amprat, esta pot girar fàcilment entre el seu cachas i servix per a retallar be la barba. Pero també s'ampra per sí sola.
- Navaixa d'afaitar.
- Navaixa cabritera: és aquella que servix per a despellotar a les reses.
- Cortaplumas: era una menuda navaixa que antigament s'utilisava per a tallar les plomes d'au usades per a escriure. En l'actualitat es denomina cortaplumas a les navaixes menudes sense sistema de bloqueig.
Navaixa marinera: com el seu nom ho indica és comunament usada per mariners, i sol tindre menys ferramentes que la suïssa.
Segons el seu sistema d'obertura

- Navaixa d'obertura manual: és aquella que s'obri movent manualment el full. En algunes navaixes el full dispon d'un eixint o d'un forat que permet l'obertura en una sola mà per mig d'un moviment del polze.
- Navaixa automàtica, és aquella que s'obri per mig de l'acció d'un resort que s'activa per mig d'un mando (pulsador, palanca, etc.) situat en el mànec.
- Navaixa d'obertura assistida o semiautomàtica, és aquella en que l'obertura s'inicia manualment (normalment per mig d'una sola mà), pero un resort termina d'obrir la navaixa quan el full ya ha girat un cert àngul (usualment entre 20° i 45°).
- Navaixa de gravetat, és una navaixa el full de la qual s'esgola longitudinalmente a lo llarc del mànec en molt poc rozament. Un sistema de bloqueig immovilisa el full tant en les posicions oberta com a tancada. L'obertura d'esta navaixa es realisa movent la mateixa per a que el full (que està en la posició tancada) quede cap a avall, soltant el bloqueig del full per a que esta s'esgole pel mànec per l'acció del seu pes i bloquejant el full de nou, ara en la posició oberta.
- Navaixa de palometa o de palmito (balisong), en la que el mànec està dividit en dos mitats que poden pivotar a abdós costats de la base del full. La seua obertura es pot realisar per inèrcia per mig d'un moviment circular i ràpit de la mà que sosté la navaixa.
- Navaixa de carraca: és una navaixa en la la part de la qual del full que conecta en el mànec du unes mossaes, que en obrir-la fa sonar com una carraca, vulgarmente coneguda com a navaixa de molls o navaixa bandolera.
La navaixa en la cultura popular
- Entre les cançons hi ha una que tracta de Pedro Navaixa i és interpretada pel cantant panameny Rubén Blades.
- Entre les adivinanzas populars i joc de paraules es té "Llana puja, llana baixa".
- Una navaixa d'afaitar apareix en la portada de British Steel, gravació de Judas Priest.
- En la película The Edge es menciona la frase "La llegenda diu que al que et regala una navaixa deus obsequiar-li en una moneda; si no, es talla l'amistat".
- En l'excursionisme, escultisme i, en general, en campaments, una navaixa és considerada una ferramenta casi imprescindible.
- En Mallorca, és tradicional que els llauradors utilisen (per eixemple, per a tallar el pa) els trinxets, la navaixa típica mallorquina
- De l'unió entre la cuchillería i l'acervo de la ciutat espanyola d'Albacete ve el dit de que "la navaixa d'Albacete no es regala, es ven a l'amic a un preu simbòlic, per a que no es talle l'amistat". L'història de la cuchillería albaceteña pot visitar-se en el Museu de la Cuchillería d'Albacete.[7]
- En les películes de Treball Jiménez (Antonio Larreta) exhibix en ocasions una navaixa de tamany considerable de ¨carraca¨.
- En Team Fortress Classic i Team Fortress 2 abdós jocs té una classe nomenada espia en el que posseïx una navaixa en el que una punyalada per l'esquena és mortal.
Vore també
- Arma blanca
- Gavinet
- Escalpelo
- Navaixa d'afaitar
- Navaixa automàtica
- Navaixa d'Albacete
- Navaixa suïssa
- Sitra Acha
Referències
- ↑
- ↑ Navaja, entrada en el Diccionario de la Lengua Española
- ↑ Novacula, entrada en el Wikcionario en inglés.
- ↑ Mañé y Flaquer, Juan. Historia del Bandolerismo y de la Camorra en la Italia Meridional. — Barcelona: Salvador Manero, 1864.
- ↑ De Fontcuberta, Eduardo A., Bandolero Blades, Tactical-Life.com, Tactical Knives (September 2010), retrieved 13 August 2011
- ↑ Cortaplumas: 1. m. Navaja pequeña con que se cortaban las plumas de ave, y que modernamente tiene otros usos. Diccionario de la Real Academia Española, ed. 2001.
- ↑ Asociación Provincial de Empresarios de Hostelería y Turismo de Albacete. «Artesanía de Albacete». Archivat des de l'original, el 1 de agosto de 2013. Consultat el 2012.