Declaració de Drets de 1689
La Carta de Drets o Declaració de Drets de 1689 (en anglés Bill of Rights) és un acta de l'any 1689, que va impondre el Parlament anglés al príncip Guillermo d'Orange per a poder succeir al rei Jacobo II.[1]
Esta acta, firmada per Guillermo d'Orange com a condició per a accedir al tro llimitava el poder del monarca, en gran mida. Separant els poders, creant la posició del primer ministre, elegit pel parlament, entre moltes atres mides.[2][3]
El propòsit principal d'este text era recuperar i enfortir certes facultats parlamentàries ya desaparegudes o notòriament mermades durant el regnat absolutista dels Estuardo (Carlos II i Jacobo II). Constituïx un dels precedents immediats de les modernes «Declaracions de Drets», incloent:
- el preàmbul de la Declaració d'Independència dels Estats Units (1776),
- la revolucionària Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1789) i
- l'internacional Declaració Universal dels Drets Humans (1948).
La Revolució Gloriosa de 1688
- Artícul principal → Revolució Gloriosa.
La Declaració de Drets de 1689, l'Acta d'exclusió dels catòlics partidaris dels Estuardo de 1701 i l'Acta d'Unió d'Anglaterra i Escòcia de 1707 varen assegurar el triumfo d'una monarquia moderada i protestant en el nou Regne Unit de Gran Bretanya.
El nou Parlament redacta una Declaració de drets que recorda les obligacions i els deures respectius del Rei i el Parlament.
- El Rei no pot crear o eliminar lleis o imposts sense l'aprovació del Parlament.
- El Rei no pot cobrar diners per al seu us personal, sense l'aprovació del Parlament.
- És illegal reclutar i mantindre un eixèrcit en temps de pau, sense aprovació del Parlament.
- Les eleccions dels membres del Parlament deuen ser lliures.
- Les paraules del Parlament no poden obstaculisar-se o negar-se en cap atre lloc.
- El Parlament deu reunir-se en freqüència.
La Declaració de drets va fer que el Parlament llimitara els poders de la noblea, i sobre l'Iglésia, promulga la Toleration Act en maig de 1689, que concedix llibertat religiosa, la llibertat de cult públic als protestants inconformistes o dissidents pero excloent a catòlics i no-trinitarios, el dret a obrir escoles i l'accés a totes les funcions públiques. Es denomina "llei de tolerància" i no de llibertat religiosa, ya que en primera instància Gran Bretanya tenia (i té) una religió oficial, que és l'anglicana i es Tolera a certes persones que no són de dita religió, pero no als catòlics, generant d'esta manera la marginació d'un determinat cult i no conseguix la "llibertat religiosa" que hui en dia es considera.
Es determina que la reina llegítima és la filla de Jacobo II, María II d'Anglaterra, qui estava casada en Guillermo III d'Orange, de modo que se'ls proclama rei i reina en febrer de 1689, en la condició de que firmen la Declaració de Drets, i accepten tots els canvis que comporta: la monarquia constitucional, la democràcia de sufragi censitario, basada en la sobirania de la nació (Edmund Burke senyala que estes idees i la de contracte social són estranyes als objectius i ideals de la Revolució Gloriosa). Estes idees substituïxen a la monarquia hereditària i absoluta de dret diví.
Llibertat religiosa i equilibri de poders entre el Rei i el Parlament.
La Triennal Act, aprofitant l'absència del Rei, que visita molt el continent, el rei no pot vore's privat del Parlament per més de tres anys (aixina el Rei no pot prorrogar una assamblea dòcil).
En 1695 el Parlament vota la llibertat d'expressió per a periòdics i libelos, ampliant aixina la participació de l'opinió pública en la vida política.
La següent reina, Ana (1702–1714), és molt popular, anglesa i anglicana. Els tories volen abolir la Tolerancy Act i separar-se d'Escòcia, pero els whigs tenen la majoria en les eleccions de 1705, de modo que aproven la Union Act (1707) que supon l'unió política d'abdós regnes escocés i anglés, baix el nom de Regne Unit de Gran Bretanya.
La creació d'un Banc d'Anglaterra (1694) i d'un ministeri de comerç (Board of Trade), que conseguira ventages comercials, asseguren una época de desenroll del capitalisme.
La intelectualidad reflectix estos canvis (Newton, Pope, Leibniz, Swift). Finalment, John Locke, en els seus Dos tractats sobre el govern civil (1689), dona a l'experiència anglesa una repercussió que sacsarà a Europa en el sigle següent.
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.
- Carta de Drets dels Estats Units
- Imperi de la llei
Referències
- ↑ «Bill of Rights 1689 (legislation. gov. uk)».
- ↑ New York Public Library (1907). The Library of Original Sources (en anglés), University Research Extension.
- ↑ «The Bill of Rights: A Transcription» (en en). National Archives. Consultat el 2023-10-02.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Declaración de Derechos de 1689» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.