Castell de la Real Força de L'Habana
El Castell de la Real Força de L'Habana és una fortalea militar ubicada en la baïa de L'Habana, Cuba. La seua construcció es va iniciar en 1558 per orde de la Corona espanyola, baix la direcció de l'ingenier Bartolomé Sánchez i posteriorment de Francisco de Calona, en l'objectiu de reforçar la defensa de la ciutat front a atacs de pirates i potencies rivals en el Mar Carib. És considerat una de les fortalees de pedra més antigues conservades en Amèrica i un eixemple primerenc de l'arquitectura militar renaixentista espanyola en el Nou Món.
A pesar de la seua solidea constructiva, el seu emplaçament, massa alluntat de la boca de la baïa, va llimitar la seua eficàcia defensiva, lo que va motivar la posterior construcció d'atres fortificacions estratègicament millor situades, com el Castell dels Tres Reis del Morro i la Fortalea de Sant Carlos de la Cabanya. No obstant, va eixercitar un paper rellevant durant l'ocupació britànica de L'Habana en 1762, en funcionar com a centre d'organisació defensiva.[1]
En la seua torre es troba l'emblemàtic penell conegut com La Giraldilla, atribuïda a Jerónimo Martín Pinzón i considerada l'escultura de bronze més antiga conservada en Cuba. Esta figura, associada tradicionalment a Isabel de Bobadilla, ha transcendit la seua funció original per a convertir-se en un dels símbols més reconeixibles de la ciutat.[2]
El castell forma part del conjunt de fortificacions i del centre històric de L'Habana, declarats Patrimoni de l'Humanitat per l'UNESCO en 1982, pel seu valor històric, arquitectònic i cultural.
Història
La construcció del castell es va iniciar l'1 de giner de 1558 per orde de la Corona espanyola, en el context de la reorganisació del sistema defensiu de L'Habana despuix del saqueig de la ciutat pel corsario francés Jacques de Sores en 1555. El proyecte va ser dirigit inicialment per l'ingenier Bartolomé Sánchez i, a partir de 1562, per Francisco de Calona, seguint els principis de l'ingenieria militar renaixentista. La fortalea es va alçar en les proximitats de la primitiva plaça major —actual Plaça d'Armes—, núcleu polític i administratiu de la ciutat colonial.[3]
Les obres es varen prolongar durant aproximadament dèneu anys, concloent en 1577. No obstant, per llimitacions constructives, la Real Força va ser progressivament relegada en importància militar despuix de la construcció de fortificacions més alvançades i millor emplaçades, com el Castell dels Tres Reis del Morro (finalisat en 1630) i, posteriorment, la Fortalea de Sant Carlos de la Cabanya en el sigle XVIII. No obstant, el castell va continuar eixercitant funcions administratives i militars dins del sistema defensiu de la ciutat.
Durant la Pren de L'Habana pels anglesos, en el context de la Guerra dels Sèt Anys, la fortalea no va ser el principal punt de defensa front a l'atac naval, pero sí va funcionar com a centre de coordinació i respal llogístic per a les forces espanyoles. La caiguda de la ciutat va evidenciar la necessitat de reforçar el sistema defensiu, lo que va dur a la construcció de noves fortificacions en posicions estratègiques.
A lo llarc dels sigles sigles XVII i XVIII, el Castell de la Real Força va experimentar diverses modificacions i canvis d'us. Entre ells, va destacar la seua funció com a residència de governadors i autoritats colonials, aixina com almagasén i depòsit militar. En el temps, el seu paper estrictament defensiu va ser disminuint en favor de funcions administratives i representatives.[3]
En el sigle XX, despuix d'un procés de restauració impulsat per les autoritats culturals cubanes, l'edifici va ser adaptat per a us museístic. En l'actualitat, alberga el Museu de Navegació i forma part del conjunt històric de L'Habana Vella, reconegut pel seu valor patrimonial a nivell internacional.
Arquitectura
La fortalea constituïx un dels eixemples més primerencs d'arquitectura militar renaixentista en Amèrica, desenrollat en el context de l'adaptació dels models europeus de fortificació a les condicions del Carib. El seu disseny respon als principis inicials de la fortificació abaluartada, caracterisada per l'us de plantes geomètriques regulars, baluarts angulars i estructures concebudes per a resistir l'impacte de l'artilleria.
Presenta una planta aproximadament quadrada organisada entorn a un pati central, seguint una disposició simètrica que articula les dependències interiors. En els seus cantons es disponen baluarts massiços que permeten la defensa en àngul i la cobertura dels flancs, d'acort en els models de l'ingenieria militar del sigle XVI.
El conjunt està rodejat per un fos perimetral, originalment conectat en les aigües de la baïa, que constituïa un element defensiu adicional. L'accés es realisava per mig d'un pont levadizo, hui desaparegut. Els murs varen ser construïts en pedra calcàrea local i presenten gran gruixa, ademés d'un llauger talús destinat a millorar la seua resistència front a l'artilleria.
Des del punt de vista formal, el castell es caracterisa per la seua sobrietat i regularitat geomètrica, traces associades a l'arquitectura renaixentista. L'organisació espacial respon a un esquema racional que facilita tant la circulació interna com la distribució funcional d'espais militars, administratius i residencials.[3]
A lo llarc de la seua història, l'edifici va experimentar modificacions que varen incorporar elements adaptats al clima tropical, com a galeries i cobertes inclinades en teixixques, reflectint la seua evolució funcional.
Pese a les seues qualitats constructives, la fortalea presentava llimitacions des del punt de vista defensiu, tant per la seua escala com pel seu emplaçament, lo que restringia la seua capacitat per a controlar eficaçment l'entrada de la baïa.[1]
El Castell de la Real Força representa una fase primerenca en l'evolució de l'arquitectura militar en el Carib, en la que s'integren models europeus en adaptacions locals.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Kuethe, Allan J. (1986). Cuba, 1753–1815: Crown, Military, and Society, University of Tennessee Press. ISBN 0870494872.
- ↑ Lleal Spengler, Eusebio (2000). L'Habana: Història i arquitectura d'una ciutat, Editorial Lletres Cubanes.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Weiss, Joaquín E. (1979). L'arquitectura colonial cubana, Editorial Lletres Cubanes.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de la Real Fuerza de La Habana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.