Afro


Afro és un tipo de pentinat produït naturalment per la textura de cabell afro que es caracterisa per formar una massa abultada de cabell que es manté sobre la part superior del cràneu en una forma redona. El afro és un atribut clau de la cultura afroamericana dels anys 1970.[1][2]
El afro és freqüentment identificat com una forma natural de portar el cabell de les persones d'ascendència africana; a pesar de la seua naturalitat en persones afrodescendientes, pugues també ser portat per persones en textura capilar ondulada o textura capilar lacia per mig de l'aplicació de distintes solucions i tractaments capilars que abulten el cabell. El pentinat en la seua forma natural és obtingut a través del pentinat regular de la secció capilar proximal al cuiro cabellut en una forma arrastrante que ho espente cap a la punta capilar, és dir, es pentina el cabell des de la seua base a les puntes en forma ascendent, normalment utilisant un pentine especial conegut com afro pick.[3]
Etimologia
La paraula afro deriva del terme anglés afro-american (traduït a l'espanyol com afroamericà). El terme afro fa referència al primer prefix de la paraula que referix a l'orige africà, marcat el terme per a referir-se a la raça o conjunt de races que posseïxen la textura de la qual és característica. El pèl rullat i ondulat és propi de climes càlits com els existents en Àfrica i Afro Àsia, degut a que permeten la protecció del cap davant la presència de temperatures altes.[4][5]
El terme sorgix en els últims anys de la década de 1950 pel sorgiment dels moviments del nacionalisme negre. En els orígens del moviment, els afroamericàs abandonen la forma tradicional de portar el cabell (que s'assemblava als pentinats propis de la textura ondulada o lacia de les persones blanques, conseguida per mig de plancha i químics o peluques) i decidixen portar una forma més natural i pròpia de la seua textura capilar, la qual resultava contrastant en els pentinats d'atres races.[1]

Història
En l'época esclavista nortamericana del XIX existia una gran cantitat de població d'ascendència africana esclavisada en el sur dels Estats Units, i inclús les persones llibertes o naixcudes lliures s'ubicaven en la seua majoria en els estrats socioeconòmics baixos. Per esta dominació, l'identitat de l'afrodescendiente era inexistent i es vea obligat a amagar la seua naturalea en portar pentinats propis d'atres textures de cabell o simplement, portant el cabell molt curt els varons i pentinats com el castanya les dònes que ocultaven el volum natural de la textura capilar afroide.[5] Davant este escenari de baix contrast en la cultura de les persones blanques, els afroamericàs practicaven distintes tècniques de tractament capilar com el trenat ajustat, el rapat i el alaciado capilar (el qual es conseguia en l'aplicació de planches per al cabell i aplicació de solucions corroents, fins a l'invenció del hot comb de Madam C. J. Walker), lo que va contribuir a la popularitat d'estes tècniques.[6][7]
L'història de l'afro en l'Edat Contemporànea inclou en la segona mitat del XIX un grup cridat Bellees Circasianas (Circassian Beauties). Les Bellees circasianas va ser una exposició de freak show, presentada per l'empresari de circ i vodevil Phineas Taylor Barnum en l'any 1865, que mostrava el exotisme d'un grup de dònes supostament originàries del Caucas, admirades per la seua bellea i els seus exòtics pentinats afro que eren superiors al volum del seu cap. Esta exposició va gojar de gran popularitat per ser un format de zoològic humà dedicat a supostament mostrar dònes "valioses", desijades com a esclaves o concubines pels hòmens acomodats de l'Imperi Otomà.[8] L'aparent exotisme de l'exposició es va vore alimentat per la situació d'esclavitut d'unes dònes de pell blanca que portaven pentinats en la textura pròpia de les persones afrodescendientes.[9]

En els primers anys 1960 apareix un moviment polític denominat Black Pride (traduït a l'espanyol com a Orgull Negre) com a part de la filosofia del nacionalisme negre per al Moviment pels drets civils en Estats Units. Dit moviment va ser el responsable del sorgiment d'una identitat afrodescendiente que apreciava la bellea africana, com ho plasma el moviment filosòfic Black is Beautiful de la segona mitat de la década de 1960. El moviment Black is Beautiful pretenia conformar l'identitat afrodescendiente per mig de l'apreciació de les característiques naturals de la raça afroide com el color de pell, les traces facials i la textura de cabell.[10] La filosofia del moviment va contribuir a l'abandó de tècniques estètiques com el alaciado capilar i el aclarament de la pell entre la població afrodescendiente en resposta al recent resorgiment de l'identitat negra que pretenia contrastar en les nocions tradicionals de l'afrodescendiente i la cultura de la població blanca.[11]
El afro sorgix en popularitat entre la població afrodescendiente en els anys 1960 com una expressió política i estètica de la població per a marcar una classe d'orgull cap a les seues raïls africanes.[12] En eixe mateix sentit d'orgull racial, el pentinat afro es torna popular entre la població afrodescendiente i en ocasions com un símbol d'identitat del Black Power polític com era utilisat pels membres del Black Panther Party entre 1966 i 1970.[11]
En els anys 1970 el pentinat experimenta la seua major popularitat, la qual va ser obtinguda per la seua acceptació entre la raça afrodescendiente i també en les races blanques, ademés de la seua uniformitat per a abdós gèneros. En la década dels 70 el pentinat era utilisat per distintes personalitats en varis àmbits com l'activista política Angela Davis, el músic Jimi Hendrix i personalitats musicals del R&B, el blues i el bubblegum pop com els membres de The Jackson 5 i The Supremes.[2] La popularitat del pentinat en la década dels 70 es va vore altament influenciada per la seua exhibició en l'era disc, el sorgiment de la música funk i la cinematografia explotativa del blaxploitation.[13] A pesar de compartir ideologies similars, la població afrocaribeña no va contribuir a la popularitat del pentinat afro degut a que s'identificava en el pentinat de rastes, un símbol polític-racial del Moviment rastafari de la década dels 70.[1]
La popularitat del pentinat afro es va reduir en els anys 1980 per la creixent popularitat d'atres pentinats entre la població afrodescendiente com el rapat, la trena africana coser, el pentinat hi-top fade i el pentinat jheri curl.[14] No obstant, el afro va resorgir en gran popularitat a finals de la década dels anys 1990 i els anys 2000 en l'arribada de la nova ona hip-hop, lluint-ho personalitats com Lenny Kravitz, Cindy Blackman, Lauryn Hill i Wiz Khalifa.[15]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Victoria Sherrow (2006). Encyclopedia of Hair: A Cultural History (en anglés), Greenwood Publishing Group. ISBN 0313331456.
- ↑ 2,0 2,1 The history of the "Afro" hair style - by Jeannie Pitt Helium-December 13,2008
- ↑ (Feb 1973).«EBONY».Johnson Publishing Company.Vol. 28ISSN 0012-9011.(en anglés)
- ↑ ¿Per qué els negres tenen el pèl rullat?, Portada. com (s/f).
- ↑ 5,0 5,1 Kobena Mercer (1994). Welcome to the Jungle: New Positions in Black Cultural Studies (en anglés), Routledge. ISBN 0415906350.
- ↑ (Jun 1982).«EBONY».Johnson Publishing Company.Vol. 37ISSN 0012-9011.(en anglés)
- ↑ Madam C. J. Walker
- Archivat el 28 de març de 2013 archivat en Wayback Machine. Artícul per Jone Johnson Lewis en About. com; consultat 22 de decembre de 2012
- ↑ "Circassian Beauties: Steven Bolin's Vintage Sideshow Photographs"
- Archivat el 7 de setembre de 2011 archivat en Wayback Machine. Steven Bolin
- ↑ Lindo Frost (2005). Never One Nation: Freaks, Savages, And Whiteness In O. S. Popular Culture, 1850-1877 (en anglés), O of Minnesota Press. ISBN 081664490X.
- ↑ Carter Godwin Woodson, Rayford Whittingham Logan (1972). The Journal of Negre History, Volum 57 (en anglés), Association for the Study of Negre Life and History.
- ↑ 11,0 11,1 Maxine B. Craig (1995). Black is beautiful: personal transformation and political change (en anglés), University of Califòrnia, Berkeley.
- ↑ Brackette F. Williams (1991). Stains on My Name, War in My Veins: Guyana and the Politics of Cultural Struggle (en anglés), Duke University Press. ISBN 0822311194.
- ↑ Women of the Blaxplitation Era Artícul en aawomeninbe. blogspot; consultat 22 de decembre de 2012
- ↑ Sara Bo. «Pentinats per a pèl rullat» (en espanyol). Archivat des de l'original, el 10 de setembre de 2015. Consultat el 2015.
- ↑ BLACK HAIR Celebrating the Afro the style Artícul en Itzcaribbean
- Este artícul conté una traducció derivada de «Afro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.