Rasta

Les rasta[1] (en anglés, dreadlocks) són un tipo de pentinat format per cabell enredrat i teixit, característic dels rastafaris.[2] La gent per inèrcia els crida "rastas" encara que rastas solament fa alusió a la cultura rastafari. Rasta és la religió, apòcop de rastafari. No sempre les persones que duen dreadlocks són rastafaris per lo que no deu associar-se directament el pentinat en la cultura rastafari, ya que persones de molts grups ètnics han dut rastas en el transcurs de l'història, incloent molts grups ancestrals com els pobles semitas d'Orient Pròxim i Àsia Menor, els maoríes de Nova Zelanda, els masái en Àfrica oriental, i alguns sadhus, alguns sufís i alguns faquires de l'Índia, Nepal i Pakistan. Múltiples fonts atribuïxen a les escritures védicas d'orige indi la documentació de la primera evidència de mechones retortillats de cabell des de l'any 1800 a. C.
Història
Els primers eixemples coneguts de trenats rastafaris es remonten a Àfrica Oriental i algunes parts del Nort d'Àfrica. Els varons masái ―que es troben en les regions del nort de Tanzània i el sur de Kènia― duen coletones en una tenyida de color roig extret de la terra. Es desconeix des de quàn varen començar esta tradició.
En l'Antic Egipte varen existir eixemples d'egipcíacs usant pentinats o peluques d'estil aparentment rasta que han aparegut en bajorrelieves, estàtues i atres artefactes.[3] Restants momificats dels antics egipcíacs en el seu pèl trenat, aixina com peluques en coletones han segut recuperats de diversos llocs arqueològics.[4]
El deu hinduista Shiva i els seus seguidors es descriuen en les escritures en l'ús de yataa, que significa ‘trena’[5] o més possiblement ‘cabell llarc enredrat’. Esta paraula yatá possiblement deriva de la paraula dravidiana sadai, que significa girar o envoldre.
Els grecs, pobles de l'Oceà Pacífic, el poble Naga i varis grups d'ascetas en vàries grans religions a voltes han usat el seu pèl trenat, inclosos lo s monges de l'Iglésia Ortodoxa Etíop Tewahedo, els nazareos del judaisme, els qalandari sufíes, sadhúes del hinduisme i els derviches de l'Islam, entre uns atres. Els primers cristians també poden haver dut este estil de pentinat. Destaquen les descripcions de Santiago el Just, primer bisbe de Jerusalem, que usava "rastas" fins als seus turmells.[6]
Sacerdots azteca precolombinos varen ser descrits en els còdexs asteques (incloent el Còdex Durán, el Còdex Tudela i el Còdex Mendoza) en l'ús del seu pèl intacte, lo que li permetia créixer llarc i enmarañado.[7]
En Senegal, el sheik Ibra Fall ―fundador de la secta «baye Fall»―[8] va popularisar l'estil ocupat pels coletones i els trages multicolors com si es tractara d'un detall místic.
Els guerrers de les tribus fullani, wolof, serer i mandika utilisen trenes en la joventut, que en la vellea es convertixen en coletones.
En Jamaica el terme rastas es va registrar per primera volta en la década de 1950 com a terme per a descriure als "jóvens negres de la fe", una secta antecessora dels rastafaris, que va sorgir entre els pobres marginats de Jamaica en els anys trenta, quan varen deixar de copiar l'estil particular del pèl de l'emperador Haile Selassie d'Etiopia ―qui es considerava una reencarnació de Jesucrist―, i en el seu lloc varen començar a usar coletones. Es dia que el portador va viure un "temor" en vida o una vida en la que va témer a Deu, lo que va donar a llum a el seu rastas, el nom modern d'este estil antic.
Molts rastafaris atribuïxen els seus trenats com una dedicació i pacte en Deu, el qual els rastafaris criden "Jah", que és o na abreujament del nom erròneament transcrito del judeu "Jehová", aixina com als tres vots nazareos, que apareixen en el Llibre dels Números, el quart llibre de la Bíblia.
El cabell enredrat es considera la protesta de la raça. Molts dels seguidors de Haile Selassie no tenen el pèl llarc i enredrat perque consideren que no és necessari i que la protesta es troba en l'interior.
No se sap en certea quàn naix este pentinat, pero es pot afirmar que és molt usat en Àfrica i Índia. En Àfrica és utilisat pels rastafaris i en l'Índia pels santones hindús o Sadhus ("Hòmens sagrats").
Els rastafari les usen guiant-se en passages de l'antic testament - Levítico 21:5 -, que diu: "No faran calvicie sobre el seu cap...". Els coletones es varen donar a conéixer en forma massiva pel músic de reggae Bob Marley (1945-1981), qui cridava l'atenció pel seu cabellam.
Per a protegir este pentinat, els rastafaris utilisen boines profundes, que criden «tam».
Per a les persones en cabell afro és simple fer rastas, ya que n'hi ha prou en fregar entre les palmes el mechón de pèl per a que es formen.
Per a les persones en el cabell lacio és més complicat i moltes voltes es necessita passar per un procés treballat per professionals per a conseguir un bon resultat.
A pesar de ser populars, la societat encara seguix veent mits en les trenes rasta, aixina com un freqüent problema en les autoritats policials per la seua estètica.
Procediment i contes
Les rastas són bàsicament cabell teixit i enredrat per a donar-li forma de tubo, que posseïx una gruixa variable. La forma més comuna de fer-les, encara que existixen atres métodos, és la següent:
- Es dividix el cabell, separant els mechones de cabell que es vol fer rasta. És recomanable que les seccions comencen de la base en el cap i que la base de cada mechón siga de forma quadrada, triangular o circular.
- S'enredra el mechón en ajuda d'un pentine, passant el pentine d'avall cap a dalt per a escomençar a donar forma, enredrant-ho.
- Ya que s'ha fet més ferm i circular la base, es pren el cabell i s'envol cap a un costat, despuix es dividix en dos i es jala fins a la raïl formant una espècie de nuc. Es repetix este pas fins a aplegar a la punta tractant d'apretar els nucs lo més possible.
- Una volta que es té la forma base es teixixen els cabells que estiguen eixits cap a dins en ajuda d'un ganchillo de teixir (croché) del número 10 o 8. Es travessa la rasta en el gancho i en el costat sobreixent del gancho s'enredra el cabell des d'a on ix per a despuix ficar-ho a la rasta fins que no queden cabells eixits. Es deu fer apretat i anar canviant els costats per a conseguir una forma cilíndrica i regular.
- Per últim es frega la rasta en les mans d'un costat cap a l'atre, per a aplacar el cabell sobreixent i aplacar-ho en la rasta.
Si el cabell de la persona és molt pla, es recomana llavar-ho abans en sabó de pasta per a que el cabell perga humitat i la rasta es forme més fàcilment.
Per a mantindre unes rastas netes, és molt bo llavar les raïls en sabó de coco i abans del llavat elevar les puntes per a evitar que el sabó entre als teixits de la rasta. De ser necessari llavar-les a lo llarc n'hi ha prou en moviments de compressió, com si d'una esponja es tractara; mes deuran ser perfectament enjuagadas i secades de preferència al sol directe, de lo contrari l'excés d'humitat podrirà el cabell, i l'excés de sabó generarà residus a l'interior.
No es deu usar acondicionador perque les desfà. Sobretot en els primers dies es deuen arreglar contínuament les rastas, teixint els cabells eixints per a evitar que s'enredren entre sí, i posteriorment a cada llavat es deurà teixir la base per a incorporar el nou cabell.
Les rastas evolucionen en el temps, aixina que es deu ser pacient, puix es van desenrollant per a obtindre el resultat desijat.
En quant vaja creixent el cabell serà necessari teixir les raïls, i es deuen fregar com en el pas 5 molt freqüentment per a conservar la forma.
Referències
- ↑
- ↑ «Rasta», artículo en el Diccionario de la lengua española. Madrid: Real Academia Española, 2001; consultado el 11 de agosto de 2009.
- ↑ Imagen de un egipcio con matas de cabello en el sitio web del Instituto Freeman.
- ↑ «El retorno de la momia»
- Archivat el 30 de decembre de 2005 archivat en Wayback Machine., artículo en inglés en el marco de la exhibición Toronto Life 2002, en el sitio web del Museo Egipcio (Toronto). Consultado el 26 de enero de 2007.
- ↑ Véase la acepción Jaṭā, que se encuentra al final de la primera columna de la pág. 409 en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo británico Monier Monier-Williams (1819-1899).
En el Charana-viuja se describe el yatáa, un tipo de pāṭha ―u ordenamiento del texto del Rig-veda (el texto más antiguo de la India, de mediados del II milenio a. C.)― incluso más artificial que el ordenamiento krama. En el verso trenzado, cada par de palabras se repite dos veces y una de estas repetición se pronuncia invertida. - ↑ Glazier, Stephen D., Encyclopedia of African and African-American Religions, Taylor & Francis, 2001, ISBN 0-415-92245-3, 9780415922456, p. 279.
- ↑ citing Berdán, Frances F. and Patricia Rieff Anawalt. The Essential Codex Mendoza. University of California Press, London, England, 1997 (pp 149) & the Mendoza & Tudela codices.
- ↑ Los «baye Fall» son seguidores del movimiento mouride, que es una secta indígena de l'islamismo de ese país, que fue fundada en 1887 por el sheik Amadou Bamba.