Benimàmet
Benimàmet (en castellà Benimámet), és una pedania de Valéncia, que està situada en el noroest del seu terme municipal, en el districte de Poblats de l'Oest.
Toponímia
El terme Benimàmet prové de la forma àrap Benimahaber, Benimahabar o Benimabar, provablement escrita بني محبر (Banī Maḥbar).
No obstant, també li l'ha fet derivar de بني محمد (Banī Muḥ ammad). Carmen Barceló, per la seua banda, defén la forma بني محبط (Banī Maḥbit), antropònim àrap conegut.
En tot cas, el topònim deriva d'un antropònim format per banī («fills de») i el nom en qüestió. L'actual forma Benimàmet apareix mencionada per primera volta en l'any 1310.
Geografia
Benimàmet es troba al noroest de la ciutat de Valéncia, i està considerat com a part de Valéncia. La superfície geogràfica és plana en gran part. Encara que, en la zona nordest, en la zona de la Fira de Valéncia, s'eleva entre dèu i vint metros més que en el centre de Benimàmet, que es troba a quarantatrés msnm. Sobre la distància, es troba a cinc quilómetros en setcents metros de Valéncia.
Llimita pel nort i junt en el camí vell de Llíria en el municipi de Burjassot; i per l'oest a través de l'Horta en el barri de Beniferri. Al sur fins a la séquia de Mestalla, en el barri de Campanar, i a l'oest en el municipi de Paterna pel barranc d'Endolça.
Història
Es creu que en Benimàmet va poder haver un assentament romà, ya que hi ha hagut en el seu terme algunes troballes, sobretot monetaris. No obstant, solament hi ha certea de que va ser una alqueria andalusí, i a penes es té documentació anterior a la seua conquista per Jaume I d'Aragó. La seua primera menció apareix en el Llibre del Repartiment en la forma Benimahaber. En ell consta que el 21 d'agost de 1238 s'entreguen a Sanchís de Stada els bens pertanyents fins a llavors a Hibraim Alfachar.
Fins a l'any 1882 fon un poble independent, moment en que va ser anexionat per llimítrofs d'acort en una llei que permetia a les ciutats anexionar-se a municipis llimítrofs a elles en menys de 2.000 habitants; a causa d'açò, en l'actualitat, un colectiu de Benimàmet inicià a finals de la década dels 90 un procés de segregació de Valéncia.
Economia
En tractar-se d'una ciutat dormitori, la major part dels seus habitants treballen fòra de la població, raó per la qual, en l'actualitat, tant l'indústria com l'agricultura tenen una importància marginal en l'economia de la població.
Històricament, l'activitat principal de Benimàmet va ser l'agricultura (cítrics fonamentalment) i alguna chicoteta indústria manufacturera, encara que entre els anys xixanta i huitanta del sigle XX va tindre certa importància la fabricació de mobles, particularment Sanfélix Villarrubí, a on a principis dels setanta del sigle passat va aplegar a tindre més de cent treballadors. En l'actualitat, a conseqüència de l'urbanisme desaforat que sofrix la població, les zones dedicades a l'agricultura són mínimes.
En el seu territori es troba ubicada gran part de la Fira de Mostres de Valéncia i el Velòdrom Municipal Lluís Puig.
Demografia
Benimàmet té característiques de població dormitori de Valéncia. A principis del sigle XX va ser lloc de segona residència per a alguns membres de la chicoteta burguesia de la capital que en estiu habitaven els chalets del barri de les Carolines, aixina com en la part nort del Carrer Felipe Valls i Plaça de Luis Cano. D'aquella época han quedat encara alguns chalets i vivendes de recreo, encara que un número important han segut derrocades per a la construcció de pisos. En la década de 1950 i, de manera continuada des de llavors, Benimàmet ha aumentat de població gràcies a l'immigració que ha rebut de les províncies de Terol, Conca i de l'interior de Valéncia.
A lo llarc dels anys 1970 varen aplegar immigrants procedents d'Andalusia, particularment de la província de Jaén, i en l'actualitat la població continua acollint immigració de la comunitat.
Segons el cens del INE, en l'any 2022, conta en una població de 14.481 habitants.
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2019 | 2022 | ||||||||||
12.298 | 12.482 | 12.619 | 12.718 | 12.969 | 13.501 | 13.811 | 13.849 | 14.363 | 14.481 |
Patrimoni
- Fira de Mostres de Valéncia
- Velòdrom Municipal Lluís Puig
- Iglésia i colege de Ave Maria i San José
- Iglésia de San Vicent Màrtir
- El Castell
- Chalet de Joanet
- Chalet de Panach
És ademés el lloc de naiximent de l'arquitecte Santiago Calatrava i del pintor miniaturista Meseguer.
Vore també
Referències
- Ajuntament de Valéncia
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Benimamet
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Escolano, Gaspar Juan. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Benimàmet.