Bunyol (Valéncia)
Bunyol (en castellà Buñol), és un municipi de la Comunitat Valenciana. Situat en l'interior de la província de Valéncia, en la comarca de La Foya de Bunyol. Conta en una població de 9.503 habitants, segon el INE de l'any 2022.
Geografia
Està integrat en la comarca de La Foya de Bunyol, de la que eixercix de capital, situant-se a 40 quilómetros de la capital valenciana. El terme municipal està travessat per l'autovia de l'Est entre els pK 310 i 321.
Hidrografia
El terme municipal de Bunyol es troba travessat pel riu Bunyol, afluent del riu Magro. Este riu, en un recorregut total d'uns 30 quilómetros, s'unix en el terme de Bunyol en el riu Juanes (o Chic) i despuix seguix fluint cap al terme d'Alborache. En l'extrem suroccidental naix el riu Mijares, un atre chicotet afluent del riu Magro.
Orografia
El terme municipal de Bunyol ocupa 112,4 km². El poble s'alça a 387 metros sobre el nivell de la mar, si be, en assentar-se en un terreny accidentat, les altures varien prou en el caixco urbà.
Clima
Bunyol està situat en la frontera entre el clima mediterràneu típic i el clima mediterràneu continentalisat. Els hiverns són relativament frets, en temperatures màximes que rara volta passen dels 20 °C, sent més freqüent que se situen de 9 a 13 °C. Les temperatures mínimes pot ser que descendixquen fins als -2 o -3 °C en dies de molt fret (açò ocorre unes 5 o 6 voltes a l'any, quan hi ha una ona de fret), pero lo normal és que se situen d'1 a 3 °C.
Els estius són càlits, en temperatures que poden alcançar més de 40 °C (açò ocorre en una ona de calor molt extrema). Lo normal és que se situen de 30 a 35 °C, encara que hi ha dies que no apleguen als 28 °C.
Les precipitacions en hivern són normals, sense aplegar a ser escasses, en dies en els que neva (de 0 a 5 dies neva en Bunyol), encara que hi ha hiverns que poden ser secs. Sol haver gelades en hivern. Les pluges són escasses en estiu i solen ser tormentoses.
Localitats llimítrofs
Llimita al nort en el terme municipal de Chiva, a l'est en el de Godelleta i Alboraig, al sur en el de Yàtova i a l'oest en el de Setaigües i Requena. Pertany a la comarca de La Foya de Bunyol que es troba a l'oest de la província de Valéncia. De Bunyol a la ciutat de Valéncia n'hi ha una distancia de 40,1 km.
La comarca està composta pels municipis de Chest, Chiva, Bunyol, Setaigües, Alboraig, Godelleta, Macastre i Yàtova.
Demografia
Conta en una població de 9.503 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1842 | 1860 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2001 | 2011 | 2022 | |||||
| 2.473 | 3.583 | 4.832 | 4.747 | 4.773 | 5.294 | 6.011 | 6.419 | 7.215 | 7.851 | 9.087 | 9.076 | 9.090 | 9.892 | 9.503 | |||||
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Joaquín Masmano Ibáñez | PCE |
| 1983 - 1987 | Joaquín Masmano Palmer | EUPV |
| 1987 - 1991 | Joaquín Masmano Palmer | EUPV |
| 1991 - 1995 | Juan Andrés Perelló Rodríguez | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Joaquín Masmano Palmer | EUPV |
| 1999 - 2003 | Minerva Gómez Perelló | EUPV |
| 2003 - 2007 | Fernando Giraldós Roser | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Fernando Giraldós Roser | PSPV-PSOE |
| 2011 - 2015 | Joaquín Masmano Palmer | EUPV |
| 2015 - 2019 | Rafael Pérez Gil (2015-2017)
Juncal Carrascosa Alonso (2017-2019) |
EUPV |
| 2019 - 2023 | Juncal Carrascosa Alonso | PSPV-PSOE |
| 2023 | Virginia Sanz Ferrús | PPCV |
Economia
L'economia de Bunyol descansa principalment sobre l'indústria i el sector servicis. L'agricultura ocupa a tan sol el 2% de la població activa. La superfície cultivada ocupa 1712 ha, 229 de regadiu i 1483 de secà. Els principals cultius són la garrofera (517 ha), la vinya (76 ha), l'armeler (442 ha) i l'olivera (464 ha). La Cooperativa Valenciana Vinícola de Bunyol, fundada en l'any 1932 com a successora d'una atra cooperativa del sigle XIX, vinifica unes 60 tonellades de raïm anualment i també produïx oli i comercialisa garrofa. Tradicionalment s'han aprofitat els recursos hidràulics del terme per al regadiu en dos sistemes: el primer usa fonts i manantials de la marge esquerra del riu Bunyol i el segon es val de les aigües dels rius Bunyol i Juanes a través de chicotets assuts i séquies.
L'activitat industrial ocupa al 48% de la població activa i la construcció un 10,5 %. Les activitats industrials conten en llarga tradició en Bunyol, puix ya Cavanilles en l'any 1797 reflectia l'existència de molins paperers i telers. Els molins de farina i paperers (dels que a principis del sigle XX hi havia 11 i 7, respectivament) utilisaven principalment les aigües canalisades per mig de les séquies per a activar la seua maquinària. Varis molins paperers seguixen en actiu en l'actualitat, sent la principal activitat industrial la producció de ciment (que va supondre un continu fluix d'immigrants a mitan del sigle XX), seguida dels tallers mecànics i les empreses de materials de construcció i construcció de maquinària.
Festes
_-_Spain,_Bu%C3%B1ol_09.jpg)
La Tomatina
- Artícul principal → Tomatina.
De les seues festes, resalta la "Tomatina", que és una festa en la que els participants es tiren tomaques els uns als atres.
Es celebra l'últim dimecres d'agost i consistix en el llançament de tomates madures entre la multitut d'assistents. La celebració s'ha acabat convertint en una de les més populars de la Comunitat Valenciana. El seu orige és discutit, si be la versió més estesa és que, en l'any 1945, uns jóvens varen llançar tomates a les autoritats perque volien participar en una desfilada de jagants i nanos. A pesar del castic i multa que es va impondre als jóvens que varen participar en els fets el succés es va tornar a repetir fins a l'any 1950, quan les autoritats franquistes varen intentar impedir-ho i varen provocar l'involucració del gros de la població. La tomatina en sí dura solament 1 hora, des de les 12 a la 1 del migdia. Els assistents estan entorn a les 40.000 persones a les que es llancen al voltant de 120 tonellades de tomates.
Vore també
Referències
- Ajuntament de Bunyol
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Bunyol
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Escolano, Gaspar Juan. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bunyol (Valéncia).
| Municipis de La Foya de Bunyol | |
|---|---|
| Alboraig • Bunyol • Chest • Chiva • Dosaigües • Godelleta • Macastre • Setaigües • Yàtova | |