Beneixama

Beneixama
120px 95px 190px
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província de Valéncia
• Comarca:	L'Alt Vinalopó
• Partit judicial:	Villena
Ubicació:	38°42′0″N 0°46′2″O
• Altitut:	592 msnm
Superfície:	34,89 km²
Població:	1.811
• Densitat:	51,91 hab./km²
Gentilici:	beneixamenc, beneixamenca.
Predomini llingüístic:	Valencià
Còdic postal:	03460
Festes majors:
Alcalde:	Amparo Barceló Segura (PSPV)
Pàgina web:	{{{web}}}

Beneixama és un municipi valencià situat en l'interior de la província d'Alacant, en la comarca de l'Alt Vinalopó, subcomarca de la Vall de Biar. En 2009 contava en 1.811 habitants (INE).

Toponímia

No hi ha un estudi sério i rigorós sobre l'orige del topònim Beneixama, encara que és clarament àrap. Joan Coromines i Carmen Barceló coincidixen que provablement procedixca de بني الشحمي (banī aŝ-Ŝaḩmī) o بن الشحمي (ben aŝ-Ŝaḩmī), que significaria "fill(s) de les terres fèrtils".

Geografia física

Al nort del terme, servint de frontera natural en Fontanars dels Alforins, s'alça la Serra de Beneixama, en altures que superen els 900 m, destacant el pic de l'Ascensió (1.004 m) i el del Carrascalet (955 m). Esta part del terme és de sol pedregós, cobert per pins, algunes carrasques i principalment matoll. de la serra cap al sur es desenrolla un piedemonte cobert de oliveres, armelers i alguna vinya, que acaba en la Vega del riu Vinalopó, a on es troben les millors terres de cultiu i s'assenta la població.

Encara que per motius històrics i llingüístics alguns sectors de la població promouen l'inclusió de Beneixama en la comarca de la Foya d'Alcoy, geogràficament pertany a l'Alt Vinalopó, com reconeix la Generalitat Valenciana en el seu proposta de comarcalisació.

Localitats llimítrofes

	Nort: Fontanars dels Alforins
Oest: el Camp de Mirra	Beneixama	Est: Banyeres
	Sur: Biar

Barris i pedanies

En el terme municipal de Beneixama es troba també el núcleu de població de El Salse.

Història

Extensió aproximada del iqlim de Bilyana (Villena) en el sigle XII.

La primera senyal de població es troba en el jaciment eneolític del Molí Roig. Hi ha restes d'un possible poblat del Bronze en el Blanquinal, i es van trobar troballes d'época romana en Casa Baltasar.

La vila actual té els seus orígens en una antiga alqueria musulmana pertanyent primer al terme de Almizra (1258) i després al de Biar. Fon integrada en la Corona d'Aragó pel rei Jaume I a través del pacte del 1245. En 1248 es menciona a Beneixama en el Llibre del Repartiment indicant que seria poblada per Pere Ballester i cinquanta colons cristians. En 1276, el rei va donar el lloc i la torre a Gil Martí d'Oblites per la seua lluita contra els musulmans. En el sigle XV es va vore molt afectada per les guerres en el Regne de Castella. En 1448, el rei Alfons el Magnànim li va otorgar el títul de vila.

En el sigle XVII, es va mantindre pràcticament despoblada. El XVIII és un sigle de creiximent, posterior al seu crema i pràctica destrucció durant la Guerra de Successió. En 1777 conseguix la independència eclesiàstica de Biar i el 14 de decembre de 1795 l'administrativa en la definitiva separació i creació del seu municipi, per decret de Carles IV. El nou municipi incloïa a el Camp de Mirra i Canyada, que van ser segregats de Beneixama en 1836.

Demografia

El primer cens oficial de Beneixama, en 1857, donava un total de 1.813, que van aumentar a 2.336 en 1887 i a 2.534 en 1910. A partir de llavors, no obstant, es va produir un llarc procés d'emigració, principalment a Villena i Alacant, que només va començar a principis del sigle XXI.

Evolució demogràfica de Beneixama
	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2006	2007
Població	2.529	2.622	2.328	2.197	2.073	2.183	2.252	2.078	1.895	1.866	1.795	1.802	1.828

Economia

Vinyes de Beneixama, en el núcleu urbà al final, presidit per la seua església.

L'agricultura continua sent, junt en algunes indústries, la principal activitat econòmica de Beneixama. En 1908 els principals productes agrícoles eren blat, ordi, avena, dacsa, ségol, hortalisas, oli i vi. La superfície cultivada ocupa un 46% del terme, una quinta part de regadiu i la resta de secà. L'indústria conta en certa tradició, ya que la força motriu del riu Vinalopó servia ya a mitat del segle XIX per a moure un molí de paper, cinc d'oli i cinc de farina, ademés de set fàbriques d'aiguardent. En el sigle XX, al pas que tancaven les antigues, van apareixent noves indústries.

Patrimoni

• Torre Talaia. Data del sigle XII o XIII. Només s'observen restes d'edificació fins als 4 m d'altura, per la qual cosa es desconeix l'altura real que va poder tindre. És de planta quadrada en 10 m de costat. En el costat sur hi ha un buit esgarrat fins al sol, provablement la porta original. Fon declarada Bé d'Interés Cultural en 1985.

• Torre del Negret. Situada en terreny pla, fon provablement exenta en un principi, encara que hui està integrada en atres edificacions de caràcter agrícola i residencial. És una peça prismàtica d'uns 10 m de costat, l'altura de la qual està possiblement retallada respecte a l'original. La coberta és hui a dos aigües i l'interior està molt alterat. Fon declarada Be d'Interés Cultural en 1985.

• Iglésia de Sant Joan Batiste. D'estil neoclàssic, es va inaugurar en 1841. Té dos campanars bessons i una cúpula central de teula blava. La seua construcció fon promoguda per Miguel Payá i Rico i es va construir en ajuda de tota la població.

• ermita de la Divina Aurora: Es va alçar en el sigle XVIII sobre l'antiga església parroquial. Conté la image de la patrona de Beneixama i es va restaurar recentment.

• ermita de Sant Isidre de Beneixama: de mitan del sigle XX, no té un alt valor arquitectònic, pero està situada en un parage en vista panoràmiques a tota la vall de Beneixama.

Urbanisme

El núcleu urbà de Beneixama va començar a desenrollar-se en la part nort de la séquia, donant lloc a un primer carrer (carrer de la Séquia, posteriorment Cardenal Payá), on es trobava la primera església parroquial, l'ermita de la Divina Aurora, que fon la que va conseguir segregar-se de Biar en 1777. El poble va continuar creixent cap al secà en carrers paralels a l'anterior (carrer Major, carrer Nou, Santa Peronella) i atres transversals, al mateix temps que es van crear dos places: la de l'Església, a on està el temple parroquial de Sant Joan Batiste i la del Mercat. La carretera CV-81, construïda cap a 1870 es va convertir en l'eix principal del creiximent urbà fins que fa uns anys es va construir una variant per a desviar el tràfic de pas. El creiximent actual s'ha dirigit cap al nort, en llarcs carrers paralels, que dibuixen pomes de forma rectangular.

Cultura

Museus

• Museu Poeta Pastor Aicart: Dedicat a la memòria del poeta local Joan Batiste Pastor Aicart.

• Museu Etnogràfic. Un antic Llavador, a on es mostra al públic objectes antics d'us quotidià.

Festes

• Festes Patronals. Celebra estes festes a partir del 6 de setembre en honor de la Divina Aurora. Tenen lloc entrades de Moros i Cristians i en elles participen més de 60 bandes de música.

• Festa de Sant Antoni Abat. Al voltant dels dies 20 i 21 de giner se celebra la festivitat d'este Sant. El dia 20 a la vesprada fan una subasta i el dia 21, al matí, la bendició d'animals en el repartiment de bambes dolços. I a la nit, es repartixen entrepans de derivat del porc, en una foguera en el centre de la plaça de l'Església.

• Festa de Sant Isidre Llaurador. Al voltant del 15 de maig (fi de de semana pròxim) es celebra en la zona de la Talaeta activitats en honor a Sant Isidre i la Comparsa de Llauradors.
• Festa de Sant Joan Batiste. Festa dedicada al patró de Beneixama Sant Joan Batiste, els dies 23 i 24 de juny. El dia 23 es Du a terme la nominació de capitans per a les Festes de Moros i Cristians.

Política

Les municipals del 2007 van donar 4 regidors al PP, 3 al PSPV-PSOE i 2 a AEJPB.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Manuel Aynat Juan	n/d
1983 - 1987	Juan Isard Sanjuán	n/d
1987 - 1991	José Payá Valdés	n/d
1991 - 1995	Manuel Felipe Sánchez Sandaza	n/d
1995 - 1999	Vicente Payá Gràcia	n/d
1999 - 2003	Antonio Teodoro Valdés Vidal	n/d
2003 - 2007	Antonio Teodoro Valdés Vidal	n/d
2007 - 2011	Amparo Barceló Segura	n/d
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Enllaços externs

• Ajuntament de Beneixama
• Índex de estadística municipal de Beneixama. Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant.
• Beneixama en el Registre d'Entitats Locals de la Generalitat Valenciana
• Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment.