Agullent
Agullent | ||||
| ||||
País : | Espanya | |||
• Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
• Província: | Província de Valéncia | |||
• Comarca: | Vall d'Albaida | |||
• Partit judicial: | Ontinyent | |||
Ubicació: | 38°49′29″N 0°32′40″O | |||
• Altitut: | 321 msnm | |||
Superfície: | 12,34 km2 | |||
Població: | 2.369 hab. (2021) | |||
• Densitat: | 193,43 hab./km² | |||
Gentilici: | agullentí/na | |||
Predomini llingüístic: | Valencià | |||
Còdic postal: | 46890 | |||
Festes majors: | Pasqua i del 3 al 5 de setembre | |||
Alcalde: | Jesús Pla Herrero BNV | |||
Pàgina web: | Web Oficial d'Agullent | |||
Agullent és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.
Geografia
Agullent és un poble valencià situat als peus de la serra de la que pren lo nom. El terme és ric en parages naturals gràcies, principalment, a la Serra d'Agullent, en eixemples destacats com són la Font Jordana, el Camí del Calvari, l'Ermiteta Vella de Sant Vicent Ferrer o l'actual Ermita, el Fornet de la Neu, la Font de la Maciana... Des de Valéncia, s'accedix ad esta localitat a través de la A-35 per a enllaçar en la CV-40.
Localitats llimítrofs
El terme municipal d'Agullent fita en les següents localitats: Albaida, Ayelo de Malferit, Benissoda, i Ontinyent, totes de la província de Valéncia i Agres i Alfafara de la província d'Alacant.
Història
El municipi conta en recialles de l'Eneolític (coveta del barranc de la Maciana) i de la civilisació ibera i romana (ceràmica i una moneda de cobre de l'Emperador Domiciano, datada entre el 51 i 96 d.C.). De la dominació musulmana és tenen noticies d'una torre defensiva, una alqueria àrap i una necròpolis d'época tardana. Estes terres foren conquistades en 1244 per Jaume I. L'història d'Agullent apareix vinculada a la Vila Real d'Ontinyent fins a l'any 1585 quan, gràcies al real privilegi de desmembració jurídica otorgat per Felip II naix com a poble autòcton i independent.
Administració
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | n/d | n/d |
1983 - 1987 | n/d | n/d |
1987 - 1991 | n/d | n/d |
1991 - 1995 | n/d | n/d |
1995 - 1999 | n/d | n/d |
1999 - 2003 | Enrique Cerdá Bru | PPCV |
2003 - 2007 | Enrique Cerdá Bru | PPCV |
2007 - 2011 | Jesús Pla Herrero | BNV |
2011 - 2015 | n/d | n/d |
2015 - 2019 | n/d | n/d |
2019 - 2023 | n/d | n/d |
2023 | n/d | n/d |
Demografia
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2017 | 2021 | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
2.084 | 2.137 | 2.196 | 2.205 | 2.204 | 2.223 | 2.289 | 2.352 | 2.234 | 2.387 |
align=center| 2.369 } EconomiaLa seua economia es basa, fonamentalment, en l'indústria textil, parafina i gèneros de punt. Els productes típics i tradicionals que se realisen generació darrere generació són: per una banda, l'elaboració dels embotits casers, i per atra, la fabricació de pilotes valencianes. Monuments
Festes
GastronomiaSón típics els arrossos en moltes i diverses variants: l'arròs al forn, la paella, l’arròs en bledes o arròs d'hivern, l'olla en pilotes; també són típics la pericana (pipes i caraces en Alcoy), les coques de farina en aladrocs, embotits i dolços com rollets d'aiguardent i pastiços de moniato. Fills ilustresRamón Haro, Emili Casanova Herrero Referències
Enllaços externs
|