Contaminació llumínica

Archiu:Contaminacióllumínica.png

Comparació de la contaminació llumínica en la península ibèrica entre 1992 i 2010.

La contaminació llumínica pot definir-se com l'emissió de fluix lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions, rancs espectrals o horaris innecessaris per a la realisació de les activitats previstes en la zona en la que s'instalen les llums.

Un ineficient i mal dissenyat allumenat exterior, l'utilisació de proyectors i canons làser, l'inexistent regulació de l'horari d'apagat d'enceses publicitaries, monumentals o ornamentals, etc., generen este problema cada volta més estés.

La contaminació llumínica té com a manifestació més evident l'aument de la lluentor del cel nocturn, per reflexió i difusió de la llum artificial en els gasos i en les partícules de l'aire urbà (smog, contaminació...), de forma que se disminuïx la visibilitat de les estreles i demés objectes celests.

Inconvenients de la contaminació llumínica

És indubtable que l'allumenat exterior és un guany que fa possible desenrollar múltiples activitats en la nit, pero és imprescindible allumenar de forma adequada, evitant l'emissió de llum directa a l'atmòsfera i amprant la cantitat de llum estrictament necessària allí a on necessitem vore. Tota llum enviada lateralment, cap a amunt o cap als espais a on no és necessària, no proporciona seguritat ni visibilitat i es un balafiament d'energia i diners.

Sobre este greu problema, fins el moment, existix escassa consciència social, a pesar de que genera numeroses i perjudicials conseqüències com són l'aument de la despesa energètica i econòmica, l'intrusió llumínica, l'inseguritat vial, el dificultar el tràfic aéreu i marítim, el dany als ecosistemes nocturns i la degradació del cel nocturn, patrimoni natural i cultural, en la consegüent pèrdua de percepció de l'Univers i els problemes causats als observatoris astronòmics.

Estos perjuïns no es llimiten a l'entorn del lloc a on es produïx la contaminació —poblacions, polígons industrials, àrees comercials, carreteres, etc. —, sino que la llum es difon per l'atmòsfera i el seu efecte es deixa sentir fins a centenars de quilómetros des del seu orige. Ademés, la contaminació llumínica pot provocar plagues i canvis persistents en el mig ambient.

Al incrementar-se més la lluentor del cel, acaben per desaparéixer també, de forma progressiva, les estreles, en lo que, al final, solament les més lluents, alguns planetes i la Lluna resulten visibles en mig d'un cel urbà de color gris-ataronjat. Si considerem que en condicions òptimes, el nostre ull alcança a distinguir estreles fins la sexta magnitut, lo qual supon poder alcançar a vore unes 3.000 en estiu, podrem jujar en equitat la magnitut de lo que mos perdem.

Contaminació llumínica i CO₂

Archiu:Centraltèrmica.jpg

Fumerals d'una central tèrmica. Contaminació del mig mentres s'obté energia elèctrica.

Cada volta, un habitant necessita més energia, entre atres motius per als aparats elèctrics (televisors, llavadores, ordenadors...) provocant que un ciutadà d'un país industrialisat gaste unes 100 voltes més que un habitant del tercer món. La contaminació llumínica està relacionada en part en un aument del CO₂ degut a que per a produir electricitat se necessiten, entre atres, centrals tèrmiques i açò produïx un aument notable de la contaminació ambiental.

Propostes per a possibles solucions

Des de començaments dels anys 80 existixen diferents moviments organisats de gent preocupada per este problema i que promouen campanyes de prevenció de la contaminació llumínica. És possible aplicar mesures que, mantenint un correcte nivell de llum, portarien a previndre el problema de la contaminació llumínica, com les següents:

1. Impedir que la llum s'emeta per damunt de l'horisontal i dirigir-la soles allí a on es necessària. Amprar de forma generalisada lluminàries apantallades en un fluix lluminós que es dirigixca únicament cap a avall.
2. Usar llànties d'espectre poc contaminant i gran eficiència energètica, preferentment de vapor de sodi a baixa pressió (VSBP) o de vapor de sodi a alta pressió (VSAP), en una potència adequada a l'us.
3. Allumenar exclusivament aquelles àrees que ho necessiten, de dalt cap a baix i sense deixar que la llum escape fora d'estes zones
4. Ajustar els nivells d'encesa en el sol als recomanats per organismes com l'Institut Astrofísic de Canàries o la Comissió Internacional de l'Allumenació.
5. Regular l'apagat d'enceses ornamentals, monumentals i publicitàries.
6. Prohibir els canons de llum o làser i qualsevol proyector que envie la llum cap al cel.
7. Reduir el consum en hores de menor activitat, per mig de reductors de fluix en la xàrcia publica o l'apagat selectiu de lluminàries. Apagar totalment les lluminàries que no siguen necessàries.

Per a medir la qualitat del cel, s'utilisen escales com per eixemple l'escala de cel oscur de Bortle.

El 20 d'abril de 2007 es promulgà la Declaració de la Palma pel dret a observar les estreles, en el soport de la Unesco.

Intrusió llumínica

L'intrusió llumínica es produïx quan la llum artificial procedent del carrer entra per les finestres invadint l'interior de les vivendes. La seua eliminació total és impossible degut a que sempre entrarà un cert percentage de llum reflectida en el sol o en les parets, açò pot provocar falta de descans aixina com possibilitat d'algunes alteracions en la vida de la ciutat. Açò resulta en una gran agressió tant al mig com al ciutadà.

Efectes sobre la salut

No existixen estudis que parlen al voltant del grau d'afectació de la llum artificial sobre l'home, encara que en certs casos curiosos semblen apuntar cap a una conexió entre l'us de peres de Vapor de Mercuri (llum blanca) i l'exteriorizació de majors índexs d'agressivitat.^{cita requerida}

Recentment, s'ha descobert que l'us de llums tipo "LED" en habitacions de chiquets chicotets és desaconsellable perque produïx alteracions en la sòn. Hi ha un cas de trastorn evident: el d'aquelles persones que en estiu necessiten imperiosament obrir la finestra per a dormir i no poden fer-ho si tenen la mala sort de tindre un foc lluminós front ad ella. Açò produïx alteracions en la vida social, que si no se remedien poden aplegar a ser greus. Els possibles síntomes de la falta de sòn gràcies a les llums massa potents són, usualment: sòn inquieta, absència de repòs, insomni, cansanci i nerviosisme.

En 2012 fon publicat un estudi capitanejat per neurocientífics de l'Ohio State University Medical Center, finançat parcialment pel Departament de Defensa d'Estats Units, que sugerix que expondre's per la nit a fonts llumíniques, com pantalles d'ordenador o televisió alteraria el cicle llum-oscuritat provocant desajusts que serien causa de depressió, ademés de modificacions en l'hipocamp, disminució de la densitat de les espines dendrítiques i aument del factor de necrosis tumoral (TNF). Estudis anteriors trobaren relació entre contaminació llumínica nocturna i major risc de càncer de mamella i obesitat. L'informe diu ademés que l'increment de la taxa de trastorns de l'humor guarda relació en l'increment de la contaminació llumínica nocturna en les ciutats durant els últims 50 anys. .

Comunitats i ciutats autonomes d'Espanya

Espanya és un dels països d'Europa més afectats per la contaminació llumínica i el primer en quant a despeses de KWh per habitant. Gasta uns 450 millons d'euros a l'any per a l'encesa dels carrers, ciutats i cases. Mentres que en atres països com en Alemanya, un habitant gasta 45 KWh, en Espanya se gasten 110 KWh per habitant. Segons un estudi de la Comissió, Espanya es el segon país de la UE que menys peres de baix consum usa.

Cantàbria

Cantàbria és una de les províncies més afectades per la contaminació llumínica degut a que la contaminació en la capital és molt intensa.

Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana té récort en quant a emissions de contaminació llumínica respecta. La zona metropolitana de Valéncia en la mitat de població que Barcelona emet un poc més de contaminació llumínica que dita ciutat, i la zona de Alacant, en un terç de la població de Barcelona emet la mateixa contaminació llumínica que la zona metropolitana de Barcelona.

Valencia és la ciutat que ha registrat el major índex de KWh per habitant d'Espanya (127 KWh front a 61,5 KWh per habitant de la capital, Madrit)

Comunitat de Madrit

La polució en Madrit és enorme. La contaminació llumínica també. La contaminació llumínica de Madrit es pot vore fins a 100 Km, sent visible en les províncies de: Toledo, Àvila, Segòvia, Terol, Sòria, Guadalajara i fins i tot en les províncies de Burcs i Ciutat Real. Tot açò supon una excessiva encesa dels carrers i per lo tant una gran despesa elèctrica; és més, Madrit gastà en 2007 45 millons de € en encesa dels carrers.

Regió de Múrcia

Pràcticament tots els habitants de la Regió de Múrcia viuen baix un cel nocturn contaminat, sent la contaminació llumínica particularment intensa en les comarques del Camp de Cartagena i del Mar Menor, municipi de Múrcia i llimítrofs, Llorca, Totana, Yecla i rodalies d'estes poblacions, de forma que un 75% de la població de la Regió, ha perdut la visibilitat de la Via Lactea directament en l'ull.

Vore també

• Esfera celest
• L'hora del planeta

Enllaços externs

• Cel Fosc, Associació contra la Contaminació Lumínica
• Grupo para la Protección del Cielo
• Cielo Oscuro, pàgina de la Sociedad Astronómica Granadina dedicada al problema de la contaminació llumínica
• Campaña Cielo Oscuro en la Región de Murcia - España
• International Dark-Sky Association
• CieloBuio-coordinamento per la protezione del cielo notturno
• Istituto di Scienza e Tecnologia dell'Inquinamento Luminoso -ISTIL-
• Iniciativa Starlight
• There was a petition available in Germany against light pollution until 27 December 2007
• REAL DECRET 1890/2008: Normativa espanyola d'eficiència energètica de l'allumenat públic.
• Efectes de la contaminació lluminica