Diferència entre les revisions de "Guadasséquies"

Situat en la ribera del riu Albaida. El terreny és pla, encara que en ondulacions entre les que destaquen el mont de La Serreta, el cerro de Molló i la lloma de Casa Marau. El llímit municipal és solcat pel riu Albaida, de sur a nort, i el barranc de Garrofer, per l'oest. El poble se troba en terreny pla, encara que llaugerament inclinat en pendent descendent cap a l'est.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la N-340.

Localitats llimítrofs

El terme municipal de Guadasséquies llimita en les següents localitats: Alfarrasí, Bellús, Xàtiva, L'Olleria, Sant Pere, Benigànim y La Pobla del Duc totes elles de la província de Valéncia.

Història

En el camí de Xàtiva s'han trobat restos de gerres de terra sigilata, i en el parage del Carassol o la Redona existixen vestigis d'una vila romana.

Iglésia de Nostra Senyora de l'Esperança.

No apareix en el Llibre del Repartiment de la conquista de Jaume I, pero en 1353 fon adquirida per Bernat Ferrer l'antiga alqueria àrap, orige de la població, per compra a Pere el Cerimoniós. En el sigle XVI posseïa el senyoriu Ramón Sanz de la Llosa i Sant-Ramón; passà despuix als Cruilles i últimament als marquesos de Mirasol, fins a l'abolició dels senyorius en el sigle XIX.

Va pertànyer a Xàtiva i a la governació del Xúquer fins a 1707, despuix passaria a formar part de la província de Xàtiva fins a 1833 quant s'independisà com municipi.

Archiu:ErmitaGuadasequies.jpg

Ermita del Crist de l'Ampar.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Santiago Julià Jornet	UCD
1983 - 1987	Alfonso Vallés Esparza	PDP
1987 - 1991	Alfonso Vallés Esparza	UV
1991 - 1995	Vicente Castelló Ferrando	UV
1995 - 1999	Vicente Castelló Ferrando	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Carmen Vidal Valles	PPCV
2003 - 2007	Carmen Vidal Valles	PPCV
2007 - 2011	Carmen Vidal Valles	PPCV
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
388	405	401	390	390	385	412	480	510	536

El poblament actual tingué el seu orige en les alqueries islàmiques de Benimantell i Wad as-Sákkar (el riu ebri). La primera se despoblà en el segle XIV; la segona és l'actual Guadasséquies, que subsistiria com localitat morisca, fins a l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, en 1609 per la llei d'expulsió dels moriscs. Repoblada per cristians de Xàtiva (23 fogars en 1646), se desenrollaria molt lentament fins alcançar les 52 famílies de 1792, els 325 habitants de 1900 i els 385 de 1940.

Economia

Predominantment industrial, en dos polígons industrials en els que predominen els treballs relacionats en productes químics i fertilisants, plàstics, el textil i industries menors prou diversificades.

Las terres de regadiu se reguen en aigua del riu Albaida i produïxen blat, dacsa, hortalices i frutals. Les de secà se destinen a vinya, oliveres i atres frutals.

Monuments

Església Parroquial Mare de Deu de l'Esperança. Sigles XVIII-XIX. En les campanes recentment restaurades.
Ermita del Crist. Data del 1906 en substitució d'atra més antiga, en ella es guarda el llienç del Crist de l'Ampar del segle XVII.
Casa Palau. És tracta d'un antic edifici en portaló i arcada de pedra de sillería, vestigis de la casa solariega dels comtes de Trénor hui demolit.

Festes locals

Per agost, concretament la primera semana, Festes Patronals a Sant Roc, la Mare de Déu de l'Esperança i el Crist de l'Ampar.
Per decembre, el dia 18 és la Festa de la Mare de Deu de l'Esperança.

Gastronomia

Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, arrop i talladetes, carns...).

Enllaços externs

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Guadasequies de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Municipis de la Vall d'Albaida

Agullent • Ayelo de Malferit • Ayelo de Rugat • Albaida • Alfarrasí • Atzeneta d'Albaida • Bèlgida • Bellús • Beniajar • Benicolet • Benigànim • Benissoda • Benissuera • Bocairent • Bufalí • Carrícola • Castelló de les Gerres • Fontanars • Guadasséquies • Lluchent • Montaverner • Montichelvo • L'Olleria • Ontinyent • Otos • Palomar • Pinet • La Pobla del Duc • Quatretonda • Ràfol de Salem • Rugat • Salem • Sant Pere • Terrateig

@@ Llínea 36: / Llínea 36: @@
 En el camí de [[Xàtiva]] s'han trobat restos de gerres de ''terra sigilata'', i en el parage del ''Carassol'' o la Redona existixen vestigis d'una vila romana.
 [[Image: 2949269.jpg|thumb|250px|<center>Iglésia de Nostra Senyora de l'Esperança.</center>]]
-No apareix en el [[Llibre del Repartiment]] de la conquista de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], pero en [[1353]] fon adquirida per Bernat Ferrer l'antiga alqueria àrap, orige de la població, per compra a [[Pere el Cerimoniós]]. En el [[segle XVI]] posseïa el senyoriu Ramón Sanz de la Llosa i Sant-Ramón; passà despuix als Cruilles i últimament als marquesos de Mirasol, fins a l'abolició dels senyorius en el [[segle XIX]].
+No apareix en el [[Llibre del Repartiment]] de la conquista de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], pero en [[1353]] fon adquirida per Bernat Ferrer l'antiga alqueria àrap, orige de la població, per compra a [[Pere el Cerimoniós]]. En el [[sigle XVI]] posseïa el senyoriu Ramón Sanz de la Llosa i Sant-Ramón; passà despuix als Cruilles i últimament als marquesos de Mirasol, fins a l'abolició dels senyorius en el [[sigle XIX]].
 Va pertànyer a [[Xàtiva]] i a la governació del Xúquer fins a [[1707]], despuix passaria a formar part de la província de Xàtiva fins a [[1833]] quant s'independisà com municipi.

Diferència entre les revisions de "Guadasséquies"

Revisió de 00:02 19 gin 2016

Contingut

Geografia