Diferència entre les revisions de "Àfrica Oriental"
m |
|||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[Archiu:Africa-countries-eastern.png|right|Mapa dels estats que integren | + | [[Archiu:Africa-countries-eastern.png|right|Mapa dels estats que integren Àfrica Oriental]] |
− | + | '''Àfrica Oriental''' forma part del [[continent africà]] i acostuma a incloure els estats i territoris següents: | |
* [[Jibuti]] | * [[Jibuti]] | ||
* [[Eritrea]] | * [[Eritrea]] | ||
Llínea 10: | Llínea 10: | ||
* [[Territori Britànic de l'Oceà Índic]] (dependència [[Regne Unit|britànica]]) | * [[Territori Britànic de l'Oceà Índic]] (dependència [[Regne Unit|britànica]]) | ||
* [[Uganda]] | * [[Uganda]] | ||
− | [[Burundi]] i [[Ruanda]] (estats | + | [[Burundi]] i [[Ruanda]] (estats d'[[Àfrica Central]]), [[Madagascar]], les [[Comores]], les dependències [[França|franceses]] de [[Mayotte]] i la [[illa de la Reunió|Reunió]], [[Maurici]], [[Malawi]] i [[Moçambic]] (pertanyents a l'[[Àfrica Austral]]) i [[Sudan del Sur]] (de vegades adscrit a l'[[Àfrica del Nort]]) també es consideren a sovint part d'Àfrica Oriental. |
A esta regió també hi pertanyen [[Somalilàndia]] i [[Puntlàndia]], que formalment són part de Somàlia, pero que de fet actuen com a estats independents i intenten conseguir el reconeiximent internacional. | A esta regió també hi pertanyen [[Somalilàndia]] i [[Puntlàndia]], que formalment són part de Somàlia, pero que de fet actuen com a estats independents i intenten conseguir el reconeiximent internacional. | ||
− | + | En Àfrica Oriental es troben, ademés de la [[vall del Rift]], les muntanyes més altes del continent (el [[Kilimanjaro]] i el [[Mont Kenya]]), el llac més extens (el [[llac Victòria]]) i el riu més llarc (el [[Nil]]). | |
− | Esta regió, que tradicionalment havia estat molt relacionada en els [[àraps]], | + | Esta regió, que tradicionalment havia estat molt relacionada en els [[àraps]], en el [[segle XIX]] no es va poder fugir de la pressió de les [[potències colonials europees]], que es varen repartir el territori i varen explotar-ne en benefici propi els recursos econòmics. |
Repartiment colonial: | Repartiment colonial: | ||
− | * [[Àfrica Oriental Britànica]]: El [[Regne Unit]] es va | + | * [[Àfrica Oriental Britànica]]: El [[Regne Unit]] es va fer en [[Sudan]], part de [[Somàlia]], [[Kenya]], [[Zanzíbar]], [[Uganda]] i [[Malawi]]. |
− | * [[Àfrica Oriental Italiana]]: [[Itàlia]] va ocupar [[Eritrea]] i la major part de Somàlia, i | + | * [[Àfrica Oriental Italiana]]: [[Itàlia]] va ocupar [[Eritrea]] i la major part de Somàlia, i en el [[segle XX]] va intentar apoderar-se d'[[Etiopia]]. |
* [[França]] es va apoderar de [[Jibuti]] i de [[Madagascar]]. | * [[França]] es va apoderar de [[Jibuti]] i de [[Madagascar]]. | ||
− | * [[Àfrica Oriental Alemana]]: [[Alemanya]] va ocupar [[Territori de Tanganyika|Tanganyika]] (que després de la [[Primera Guerra Mundial]] va passar al Regne Unit) i [[Ruanda]] i [[Burundi]] (que | + | * [[Àfrica Oriental Alemana]]: [[Alemanya]] va ocupar [[Territori de Tanganyika|Tanganyika]] (que després de la [[Primera Guerra Mundial]] va passar al Regne Unit) i [[Ruanda]] i [[Burundi]] (que varen passar a [[Bèlgica]]). |
− | * [[Portugal]] es va | + | * [[Portugal]] es va apoderar de [[Moçambic]]. |
Els estats de la regió han d'afrontar problemes com la [[pobrea]] de gran part de la seua població, un [[deute extern]] agobiant i, en alguns casos, una forta incidència del [[VIH]] o la difícil superació de [[guerres civils]] o internacionals. Encara aixina cal matisar, perqué no és comparable la situació d'estabilitat política i de respecte als [[drets humans]] de Tanzània o de Kenya en els casos de Somàlia o del Sudan. | Els estats de la regió han d'afrontar problemes com la [[pobrea]] de gran part de la seua població, un [[deute extern]] agobiant i, en alguns casos, una forta incidència del [[VIH]] o la difícil superació de [[guerres civils]] o internacionals. Encara aixina cal matisar, perqué no és comparable la situació d'estabilitat política i de respecte als [[drets humans]] de Tanzània o de Kenya en els casos de Somàlia o del Sudan. | ||
− | Alguns endrets de l'Àfrica Oriental s'associen en les grans concentracions d'animals salvages (elefants, girafes, lleons, zebres, rinoceronts...), pero les poblacions d' | + | Alguns endrets de l'Àfrica Oriental s'associen en les grans concentracions d'animals salvages ([[elefant|elefants]], [[girafa|girafes]], [[lleó|lleons]], [[zebra|zebres]], [[rinoceront|rinoceronts]]...), pero les poblacions d'estos animals disminuïxen per la reducció del seu [[hàbitat]] i, en alguns casos, per la [[caça furtiva]]. Pese a tot, atrauen gran número de [[turisme|turistes]] i representen una important font d'ingressos per a les economies de Kenya, Tanzània o Uganda. |
Revisió de 12:31 4 nov 2013
Àfrica Oriental forma part del continent africà i acostuma a incloure els estats i territoris següents:
- Jibuti
- Eritrea
- Etiopia
- Kenya
- Seychelles
- Somàlia
- Tanzània
- Territori Britànic de l'Oceà Índic (dependència britànica)
- Uganda
Burundi i Ruanda (estats d'Àfrica Central), Madagascar, les Comores, les dependències franceses de Mayotte i la Reunió, Maurici, Malawi i Moçambic (pertanyents a l'Àfrica Austral) i Sudan del Sur (de vegades adscrit a l'Àfrica del Nort) també es consideren a sovint part d'Àfrica Oriental.
A esta regió també hi pertanyen Somalilàndia i Puntlàndia, que formalment són part de Somàlia, pero que de fet actuen com a estats independents i intenten conseguir el reconeiximent internacional.
En Àfrica Oriental es troben, ademés de la vall del Rift, les muntanyes més altes del continent (el Kilimanjaro i el Mont Kenya), el llac més extens (el llac Victòria) i el riu més llarc (el Nil).
Esta regió, que tradicionalment havia estat molt relacionada en els àraps, en el segle XIX no es va poder fugir de la pressió de les potències colonials europees, que es varen repartir el territori i varen explotar-ne en benefici propi els recursos econòmics.
Repartiment colonial:
- Àfrica Oriental Britànica: El Regne Unit es va fer en Sudan, part de Somàlia, Kenya, Zanzíbar, Uganda i Malawi.
- Àfrica Oriental Italiana: Itàlia va ocupar Eritrea i la major part de Somàlia, i en el segle XX va intentar apoderar-se d'Etiopia.
- França es va apoderar de Jibuti i de Madagascar.
- Àfrica Oriental Alemana: Alemanya va ocupar Tanganyika (que després de la Primera Guerra Mundial va passar al Regne Unit) i Ruanda i Burundi (que varen passar a Bèlgica).
- Portugal es va apoderar de Moçambic.
Els estats de la regió han d'afrontar problemes com la pobrea de gran part de la seua població, un deute extern agobiant i, en alguns casos, una forta incidència del VIH o la difícil superació de guerres civils o internacionals. Encara aixina cal matisar, perqué no és comparable la situació d'estabilitat política i de respecte als drets humans de Tanzània o de Kenya en els casos de Somàlia o del Sudan.
Alguns endrets de l'Àfrica Oriental s'associen en les grans concentracions d'animals salvages (elefants, girafes, lleons, zebres, rinoceronts...), pero les poblacions d'estos animals disminuïxen per la reducció del seu hàbitat i, en alguns casos, per la caça furtiva. Pese a tot, atrauen gran número de turistes i representen una important font d'ingressos per a les economies de Kenya, Tanzània o Uganda.
Àfrica del Nort : Algèria • Egipte • Líbia • Marroc • Mauritània • República Saharaui • Sudan • Tunísia Àfrica Occidental : Benin • Burkina Faso • Camerun • Cap Vert • Costa d'Ivori • Gabó • Gàmbia • Ghana • Guinea • Guinea Bissau • Guinea Equatorial • Libèria • Mali • Níger • Nigèria • República del Congo • Sant Tomé i Príncip • Senegal • Serra Lleona • Togo Àfrica Central : Burundi • República Centreafricana • Chad • República Democràtica del Congo • Ruanda Àfrica Oriental : Eritrea • Etiopia • Jibuti • Kènia • Seichelles • Somàlia • Sudan del Sur • Tanzània • Uganda Àfrica Austral : Angola • Botsuana • Comores • Eswatini • Lesoto • Madagascar • Malaui • Maurici • Moçambic • Namíbia • Suràfrica • Zàmbia • Zimbàbue |
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/Àfrica Oriental de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.