Diferència entre les revisions de "Córdova"
m (Text reemplaça - 'basses' a 'bases') |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
És la tercera ciutat de [[Andalusia]] tant per tamany com per població, només per darrere de [[Sevilla]] i [[Màlaga]]. Hui és una ciutat de moderat tamany, no obstant, el núcleu antic conté recorts arquitectònics de quan Córdova fon la capital de la província [[Baetica|Bètica]] durant el [[Imperi Romà]] i del [[Califat de Còrdova]] durant la [[Invasió musulmana de la Península Ibèrica|invasió musulmana]], que va governar gran part de la [[península Ibèrica]]. Segons els testimonis arqueològics pareix que la ciutat va arribar a en al voltant de mig milló d'habitants allà pel [[sigle X]], sent la ciutat més gran, culta i opulenta de tot el món.<ref name = "Ciudadgrande">(en anglés)[http://geography.about.com/library/weekly/aa011201a.htm geography.about.com]</ref> Si be els [[croniste]]s del [[sigle X]], de forma exagerada van arribar a dir que la ciutat en al voltant d'un milló d'habitants. | És la tercera ciutat de [[Andalusia]] tant per tamany com per població, només per darrere de [[Sevilla]] i [[Màlaga]]. Hui és una ciutat de moderat tamany, no obstant, el núcleu antic conté recorts arquitectònics de quan Córdova fon la capital de la província [[Baetica|Bètica]] durant el [[Imperi Romà]] i del [[Califat de Còrdova]] durant la [[Invasió musulmana de la Península Ibèrica|invasió musulmana]], que va governar gran part de la [[península Ibèrica]]. Segons els testimonis arqueològics pareix que la ciutat va arribar a en al voltant de mig milló d'habitants allà pel [[sigle X]], sent la ciutat més gran, culta i opulenta de tot el món.<ref name = "Ciudadgrande">(en anglés)[http://geography.about.com/library/weekly/aa011201a.htm geography.about.com]</ref> Si be els [[croniste]]s del [[sigle X]], de forma exagerada van arribar a dir que la ciutat en al voltant d'un milló d'habitants. | ||
| − | Les mesquites, les biblioteques, els banys i els socs, van abundar en la ciutat, gestant-se les | + | Les mesquites, les biblioteques, els banys i els socs, van abundar en la ciutat, gestant-se les bases del Renaiximent europeu. Durant la llarga Edat Mijana europea, en "Corduba" van aflorar les lletres i les ciències, contant la ciutat en multitut de fonts , alcantarillat i iluminació públiques durant l'época de major esplendor califal. |
El seu casc històric fon declarat [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]] en [[1984]].<ref>(en anglés) [http://whc.unesco.org/en/list/313 ''Historic Centre of Còrdova''], web de la [[UNESCO]]. (Consultat l'11 de novembre del 2008).</ref> És candidata a la [[Capital Europea de la Cultura|capitalidad cultural europea]] per a l'any [[2016]].<ref>[http://www.capitalcultural2016.cordoba.es/ Còrdova 2016 Capital Europea de la Cultura], web oficial de la candidatura. (Consultat l'11 de novembre del 2008).</ref> | El seu casc històric fon declarat [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]] en [[1984]].<ref>(en anglés) [http://whc.unesco.org/en/list/313 ''Historic Centre of Còrdova''], web de la [[UNESCO]]. (Consultat l'11 de novembre del 2008).</ref> És candidata a la [[Capital Europea de la Cultura|capitalidad cultural europea]] per a l'any [[2016]].<ref>[http://www.capitalcultural2016.cordoba.es/ Còrdova 2016 Capital Europea de la Cultura], web oficial de la candidatura. (Consultat l'11 de novembre del 2008).</ref> | ||
Revisió de 15:31 11 jun 2013
Córdova és una ciutat d'Andalusia, Espanya, capital de la província homònima, situada en una depressió a la vora del Guadalquivir i al peu de Serra Morena.
És la tercera ciutat de Andalusia tant per tamany com per població, només per darrere de Sevilla i Màlaga. Hui és una ciutat de moderat tamany, no obstant, el núcleu antic conté recorts arquitectònics de quan Córdova fon la capital de la província Bètica durant el Imperi Romà i del Califat de Còrdova durant la invasió musulmana, que va governar gran part de la península Ibèrica. Segons els testimonis arqueològics pareix que la ciutat va arribar a en al voltant de mig milló d'habitants allà pel sigle X, sent la ciutat més gran, culta i opulenta de tot el món.[1] Si be els cronistes del sigle X, de forma exagerada van arribar a dir que la ciutat en al voltant d'un milló d'habitants.
Les mesquites, les biblioteques, els banys i els socs, van abundar en la ciutat, gestant-se les bases del Renaiximent europeu. Durant la llarga Edat Mijana europea, en "Corduba" van aflorar les lletres i les ciències, contant la ciutat en multitut de fonts , alcantarillat i iluminació públiques durant l'época de major esplendor califal.
El seu casc històric fon declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1984.[2] És candidata a la capitalidad cultural europea per a l'any 2016.[3]
Córdova ha segut el lloc de naiximents de tres grans filòsofs: el estoic romà Séneca, el musulmà Averrois i el jueu Maimónides. També van nàixer a Córdova els poetes Lucà, Juan de Mena i Luis de Góngora.
Referencies
- ↑ (en anglés)geography.about.com
- ↑ (en anglés) Historic Centre of Còrdova, web de la UNESCO. (Consultat l'11 de novembre del 2008).
- ↑ Còrdova 2016 Capital Europea de la Cultura, web oficial de la candidatura. (Consultat l'11 de novembre del 2008).
| |
|---|---|
| Alacant · Albacete · Almeria · Àvila · Badajoz · Barcelona · Bilbao · Burgos · Càceres · Cadis · Castelló de la Plana · Ciudad Real · Conca · Córdova · Girona · Granada · Guadalajara · Huelva · Jaén · La Corunya · Las Palmas de Gran Canària · Lleida · Lleó · Logronyo · Lugo · Madrit · Màlaga · Múrcia · Orense · Osca · Oviedo · Paléncia · Palma · Pamplona · Pontevedra · Salamanca · Santa Cruz de Tenerife · Santander · Sant Sebastià · Saragossa · Segòvia · Sevilla · Sòria · Tarragona · Terol · Toledo · Valéncia · Valladolit · Vitòria · Zamora | |