125 399
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 57:
Llínea 57: − +
Text reemplaça - 'pais' a 'país'
En el Congres de Arantzazu, celebrat en [[1968]] i convocat per la [[Real Acadèmia de la Llengua Vasca]] (‘’Euskaltzaindia), s’establiren les llínees maestres de lo que despres seria el eusquera batua, que actualmente es la versio normalisà del idioma, el mes empleat en la ensenyança, l’administracio publica, els mijos de comunicacio i en la major part de la produccio escrita en eixa llengua.
En el Congres de Arantzazu, celebrat en [[1968]] i convocat per la [[Real Acadèmia de la Llengua Vasca]] (‘’Euskaltzaindia), s’establiren les llínees maestres de lo que despres seria el eusquera batua, que actualmente es la versio normalisà del idioma, el mes empleat en la ensenyança, l’administracio publica, els mijos de comunicacio i en la major part de la produccio escrita en eixa llengua.
Alguns critics sostenen qu el batua és una llengua artificial, com el [[esperant]], i que la seua existencia i impuls institucional seria letal per a lo que ells denominen el eusquera atentic, ya que la sua extensio eliminaría els diversos dialectes, que son la evolucio de la antiga llengua. No obstant, la majoria soste que el batua no es mes que la varietat destinà a ser utilisà en els ambits mes formals (com l’educacio, la televisio publica, els bolletins oficials…) i ve a complementar al rest dels dialectes, no a sustituir-los. Com el eusquera està recuperant espais en el Pais Vasc, a través del sistema educatiu i la ensenyança per a adults, molts chiquets heu han depres com a llengua propia.
Alguns critics sostenen qu el batua és una llengua artificial, com el [[esperant]], i que la seua existencia i impuls institucional seria letal per a lo que ells denominen el eusquera atentic, ya que la sua extensio eliminaría els diversos dialectes, que son la evolucio de la antiga llengua. No obstant, la majoria soste que el batua no es mes que la varietat destinà a ser utilisà en els ambits mes formals (com l’educacio, la televisio publica, els bolletins oficials…) i ve a complementar al rest dels dialectes, no a sustituir-los. Com el eusquera està recuperant espaís en el Pais Vasc, a través del sistema educatiu i la ensenyança per a adults, molts chiquets heu han depres com a llengua propia.
== Dialectes ==
== Dialectes ==