Diferència entre les revisions de "Geothlypis formosa"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
m Text reemplaça - 'd'crío' a 'de cria' |
||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
Durant la invernada s'establix des de la costa del Golf de l'est de [[Mèxic]], cap al sur per [[Guatemala]], [[Belize]], rarament el [[El Salvador]], [[Hondures]], [[Nicaragua]], [[Costa Rica]], [[Panamà]], fins al nort de [[Colòmbia]] i noroest de [[Veneçola]];<ref name=BOW/> en el Carib inverna regularment en [[Bahames]], [[Illes Caiman]], [[Islas Turcas y Caicos]], [[Cuba]], [[Jamaica]], [[Haití]], [[República Dominicana]], [[Puerto Rico]] i [[Illes Vérgens]]; i com errante va ser registrat en [[Antigua y Barbuda]], [[Aruba]], [[Barbados]], [[Bonaire]], [[San Eustaquio]] i [[Saba (Països Baixos)|Saba]], [[Curazao]], [[Dominica]], [[Guadalupe (França)|Guadalupe]], [[Martinica]], [[Montserrat]], [[Sant Cristóbal i Nieves]], [[Santa Lucía]] i [[Sant Vicente i les Granadines]]. Com errante estival també en [[Canadà]].<ref name=iucn/> | Durant la invernada s'establix des de la costa del Golf de l'est de [[Mèxic]], cap al sur per [[Guatemala]], [[Belize]], rarament el [[El Salvador]], [[Hondures]], [[Nicaragua]], [[Costa Rica]], [[Panamà]], fins al nort de [[Colòmbia]] i noroest de [[Veneçola]];<ref name=BOW/> en el Carib inverna regularment en [[Bahames]], [[Illes Caiman]], [[Islas Turcas y Caicos]], [[Cuba]], [[Jamaica]], [[Haití]], [[República Dominicana]], [[Puerto Rico]] i [[Illes Vérgens]]; i com errante va ser registrat en [[Antigua y Barbuda]], [[Aruba]], [[Barbados]], [[Bonaire]], [[San Eustaquio]] i [[Saba (Països Baixos)|Saba]], [[Curazao]], [[Dominica]], [[Guadalupe (França)|Guadalupe]], [[Martinica]], [[Montserrat]], [[Sant Cristóbal i Nieves]], [[Santa Lucía]] i [[Sant Vicente i les Granadines]]. Com errante estival també en [[Canadà]].<ref name=iucn/> | ||
El [[hàbitat]] | El [[hàbitat]] de cria són els boscs i frondoses de terres baixes prop de rieres, en [[sotobosque]] dens, a sovint a baixa [[altitut]]. Rara volta s'observa en hàbitats agrícoles. Són essencials una coberta vegetal ben desenrollada per a la nidificación en el sol i un sotobosque dens.<ref name=BOW/> | ||
Durant la invernada preferix el sotobosque de boscs tropicals humits de terres baixes i [[piedemonte]] de segon creiximent; encara que també s'ha reportat en boscs tropicals madurs.<ref name=BOW/> | Durant la invernada preferix el sotobosque de boscs tropicals humits de terres baixes i [[piedemonte]] de segon creiximent; encara que també s'ha reportat en boscs tropicals madurs.<ref name=BOW/> | ||
Última revisió del 17:46 7 jul 2026
_(cropped).jpg){kind=link}
La reinita de Kentucky[1] o chipe cachetinegro[2] (Geothlypis formosa) és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae pertanyent al numerós gènero Geothlypis. És un au migratòria que anida en l'est d'Amèrica del Nort i passa l'hivern en Mèxic, América Central, illes del Carib i nort d'Amèrica del Sur.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Aparte de chipe cachetinegro (en Mèxic) i reinita de Kentucky (en Puerto Rico), se li denomina també reinita cachetinegra (en Nicaragua, Panamà i Costa Rica), reinita bella (en Veneçola), reinita de anteojos (en Colòmbia), cigüita de Kentuki (en la República Dominicana), bijirita de Kentucky (en Cuba), chipe de Kentucky o chipe patilludo (en Mèxic) i chipe de galtes negres.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es reproduïx en l'est dels Estats Units al sur dels Grans Lagos, desdel el centre-nort de Nova Jersey, centre de Pennsilvània, nort d'Ohio, centre d'Indiana, centre nort d'Illinois, surest d'Iowa i centre nort de Misuri; també en l'extrem nort d'Illinois, extrem noreste d'i suroest de Wisconsin, i en l'extrem surest de Nova York i sur de Connecticut (a on és rara; cap al sur a lo llarc de la costa atlàntica fins al sur de Carolina del Sur, el sur de Geòrgia, noroest de Florida, i la costa del golf, pero absent de les porcions costeres del sur de Luisiana i el sur de Texas; els llímits occidentals de l'àrea de reproducció s'estenen fins a l'extrem suroest de Iowa i extrem surest de Nebraska, este de Kansas, este d'Oklahoma i la quarta part oriental de Texas.[4]
Durant la invernada s'establix des de la costa del Golf de l'est de Mèxic, cap al sur per Guatemala, Belize, rarament el El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Panamà, fins al nort de Colòmbia i noroest de Veneçola;[4] en el Carib inverna regularment en Bahames, Illes Caiman, Islas Turcas y Caicos, Cuba, Jamaica, Haití, República Dominicana, Puerto Rico i Illes Vérgens; i com errante va ser registrat en Antigua y Barbuda, Aruba, Barbados, Bonaire, San Eustaquio i Saba, Curazao, Dominica, Guadalupe, Martinica, Montserrat, Sant Cristóbal i Nieves, Santa Lucía i Sant Vicente i les Granadines. Com errante estival també en Canadà.[5]
El hàbitat de cria són els boscs i frondoses de terres baixes prop de rieres, en sotobosque dens, a sovint a baixa altitut. Rara volta s'observa en hàbitats agrícoles. Són essencials una coberta vegetal ben desenrollada per a la nidificación en el sol i un sotobosque dens.[4]
Durant la invernada preferix el sotobosque de boscs tropicals humits de terres baixes i piedemonte de segon creiximent; encara que també s'ha reportat en boscs tropicals madurs.[4]
Busca el seu aliment entre la #fulleram del sol.
Descripció
[editar | editar còdic]Les aus adultes medixen 12 a 13 cm de llongitut. Hi ha un llauger dimorfisme sexual. El macho es caracterisa per una caraça negra que inclou lores, zona subocular i auricular, estenent-se parcialment fins als costats del coll; per la llínea superciliar groga i la corona negra. L'esquena, ales i coa són de color pardo oliváceo, i les parts ventrales (gola, coll, pit i pancha) de color groc. La femella és similar al macho, pero es distinguix perque la caraça i la corona són de color pardo oliváceo obscur. Els individus inmaduros són similars als adults.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie G. formosa va ser descrita per primera volta pel naturaliste nortamericà Alexander Wilson en 1811 baix el nom científic Sylvia formosa; el seu localitat tipo és: «Kentucky».[3]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Geothlypis» es compon de la paraules del grec «geō» que significa ‘sol’, i «thlupis» un menut pardal desconegut, tal volta un tipo de reinita o pinzón. En ornitologia «thlypis» designa a un parúlido; i el nom de l'espècie «formosa» deriva del llatí «formosus» que significa ‘bell’.[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La present espècie, junt a Geothlypis tolmiei i Geothlypis philadelphia, estaven tradicionalment incloses en el gènero Oporornis, pero els amplis estudis dels parúlidos de Lovette et al. (2010) varen trobar que Oporornis com es reconeixia anteriorment, era parafilético, #lo que significa que incloïa vàries espècies que només estaven lejanamente emparentades entre sí. En este cas, es va descobrir que estes tres espècies s'agrupaven de forma relativament estretix en el gènero Geothlypis i, per lo tant, es varen traslladar a este gènero.[7]
És monotípica, no es verifiquen variacions geogràfiques.[4]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 8 de decembre de 2011. P. 456.
- ↑ Sada, A.M.; Phillips, R., i Ramos, M.A. (1984). Noms en castellà per a les aus mexicanes. Publicació de Divulgació No. 17. Institut Nacional d'Investigacions sobre Recursos Biòtics. Mèxic. Citat per Peterson i Chalif (2008).
- ↑ 3,0 3,1 . Avibase. Consultat el 10 de decembre de 2025.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Geothlypis formosa en Birds of the World.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaiucn - ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Geothlypis p. 172; formosa p. 163»
- ↑ Lovette, I.J., Pérez-Emán, J.L., Sullivan, J.P., Banks, R.C., Fiorentino, I., Còrdova-Còrdova, S., Echeverry-Galvis, M., Barker, F.K., Burns, K.J., Klicka, J., Lanyon, S.M. & Berminghan, I.(2010).Molecular phylogenetics and evolution.57 (2): 753–770ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2010.07.018.