Diferència entre les revisions de "Plaça de l'Ajuntament"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:vista general de la placa de lajuntament de valencia.jpg|thumb|300px|right|Vista general de la plaça de l'Ajuntament de Valéncia.]] | + | [[Image:vista general de la placa de lajuntament de valencia.jpg|thumb|300px|right|<center>Vista general de la plaça de l'[[Ajuntament de Valéncia]].</center>]] |
| − | La '''Plaça de l'Ajuntament''' és el nom que rep la plaça més gran i cèntrica de la ciutat de Valéncia. Ha tingut diversos noms, [Emili Castelar]] en la II República (1936- | + | La '''Plaça de l'Ajuntament''' és el nom que rep la plaça més gran i cèntrica de la ciutat de Valéncia. Ha tingut diversos noms, [Emili Castelar]] en la II República ([[1936]]-[[1939]]) , durant el franquisme ''Plaza del Caudillo'', en acabant de la Transició Plaça del País Valencià fins al [[1987]] i després com nom de consens el actual de l'[[Ajuntament]] . N'hi ha una proposta per part del [[Consell Valencià de cultura]] que rea el nom de [[Jaume I]], el fundador del Regne cristià de [[Valéncia]]. |
==Orige== | ==Orige== | ||
| − | L'actual plaça te un orige relativament pròxim, fins a final del sigle XIX el seu lloc estava ocupat per l'històric [[convent de San Francesc]] i el barri de peixcadors que donà nom a l'actual carrer de les barques. | + | L'actual plaça te un orige relativament pròxim, fins a final del [[sigle XIX]] el seu lloc estava ocupat per l'històric [[convent de San Francesc]] i el barri de peixcadors que donà nom a l'actual carrer de les barques. |
| − | Després de derrocar el convent se va crear la plaça utilisant el solar i jardins del mateix, si be fins ya entrar el sigle XX no adoptà la seua forma actual, passant per diverses remodelats i proyectes. | + | Després de derrocar el convent se va crear la plaça utilisant el solar i jardins del mateix, si be fins ya entrar el [[sigle XX]] no adoptà la seua forma actual, passant per diverses remodelats i proyectes. |
== Descripció == | == Descripció == | ||
| − | Té una forma triangular, en la Plaça del Mercat al nort i la replaça de | + | Té una forma triangular, en la [[Plaça del Mercat]] al nort i la replaça de l'[[Estació del Nort]] al sur. En la vora de l'oest trobem l'[[Ajuntament de Valéncia]], i al est de l'edifici de Correus. Al nort de la plaça n'hi ha una gran font, i al sur, un gran espai obert envoltat d'aparadors de flors. La seua fisonomia actual procedix d ela reforma realisada pel arquitecte Javier Goerlich entre [[1931]] i [[1935]], encara que ha desaparegut el mercat neobarroc de flors subterràneu que va rebre el nom popular de la escopidera. |
{{Monuments de Valéncia}} | {{Monuments de Valéncia}} | ||
[[Categoria:Arquitectura valenciana]] | [[Categoria:Arquitectura valenciana]] | ||
[[Categoria:Places del Regne de Valéncia]] | [[Categoria:Places del Regne de Valéncia]] | ||
Revisió de 17:49 27 feb 2010
La Plaça de l'Ajuntament és el nom que rep la plaça més gran i cèntrica de la ciutat de Valéncia. Ha tingut diversos noms, [Emili Castelar]] en la II República (1936-1939) , durant el franquisme Plaza del Caudillo, en acabant de la Transició Plaça del País Valencià fins al 1987 i després com nom de consens el actual de l'Ajuntament . N'hi ha una proposta per part del Consell Valencià de cultura que rea el nom de Jaume I, el fundador del Regne cristià de Valéncia.
Orige
L'actual plaça te un orige relativament pròxim, fins a final del sigle XIX el seu lloc estava ocupat per l'històric convent de San Francesc i el barri de peixcadors que donà nom a l'actual carrer de les barques.
Després de derrocar el convent se va crear la plaça utilisant el solar i jardins del mateix, si be fins ya entrar el sigle XX no adoptà la seua forma actual, passant per diverses remodelats i proyectes.
Descripció
Té una forma triangular, en la Plaça del Mercat al nort i la replaça de l'Estació del Nort al sur. En la vora de l'oest trobem l'Ajuntament de Valéncia, i al est de l'edifici de Correus. Al nort de la plaça n'hi ha una gran font, i al sur, un gran espai obert envoltat d'aparadors de flors. La seua fisonomia actual procedix d ela reforma realisada pel arquitecte Javier Goerlich entre 1931 i 1935, encara que ha desaparegut el mercat neobarroc de flors subterràneu que va rebre el nom popular de la escopidera.
