Diferència entre les revisions de "Beneixama"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 53: | Llínea 53: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | [[Archiu:Iqlim Bilyana sXII.JPG|thumb|250px| | + | [[Archiu:Iqlim Bilyana sXII.JPG|thumb|250px|Extensió aproximada del ''[[iqlim]]'' de [[Bilyana]] (Villena) en el [[sigle XII]].]] |
La primera senyal de població es troba en el jaciment [[eneolític]] del ''Molí Roig''. Hi ha restes d'un possible poblat del Bronze en el ''Blanquinal'', i es van trobar troballes d'época romana en ''Casa Baltasar.<ref name=beneenci/> | La primera senyal de població es troba en el jaciment [[eneolític]] del ''Molí Roig''. Hi ha restes d'un possible poblat del Bronze en el ''Blanquinal'', i es van trobar troballes d'época romana en ''Casa Baltasar.<ref name=beneenci/> | ||
La vila actual té els seus orígens en una antiga [[alqueria]] musulmana pertanyent primer al terme de [[Almizra]] ([[1258]]) i després al de [[Biar]].<ref name=beneenci/> Fon integrada en la [[Corona d'Aragó]] pel rei [[Jaume I]] a través del pacte del [[1245]]. En [[1248]] es menciona a Beneixama en el [[Llibre del Repartiment]] indicant que seria poblada per Pere Ballester i cinquanta colons cristians. En [[1276]], el rei va donar el lloc i la torre a Gil Martí d'Oblites per la seua lluita contra els musulmans. En el sigle XV es va vore molt afectada per les guerres en el [[Regne de Castella]]. En [[1448]], el rei [[Alfons el Magnànim]] li va otorgar el títul de vila. | La vila actual té els seus orígens en una antiga [[alqueria]] musulmana pertanyent primer al terme de [[Almizra]] ([[1258]]) i després al de [[Biar]].<ref name=beneenci/> Fon integrada en la [[Corona d'Aragó]] pel rei [[Jaume I]] a través del pacte del [[1245]]. En [[1248]] es menciona a Beneixama en el [[Llibre del Repartiment]] indicant que seria poblada per Pere Ballester i cinquanta colons cristians. En [[1276]], el rei va donar el lloc i la torre a Gil Martí d'Oblites per la seua lluita contra els musulmans. En el sigle XV es va vore molt afectada per les guerres en el [[Regne de Castella]]. En [[1448]], el rei [[Alfons el Magnànim]] li va otorgar el títul de vila. | ||
| − | En el [[sigle XVII]], es va mantindre pràcticament despoblada. El XVIII és un sigle de creiximent, posterior al seu crema i pràctica destrucció durant la [[Guerra de Successió espanyola|Guerra de Successió]]. En [[1777]] conseguix la independència eclesiàstica de [[Biar]] i el [[14 de decembre]] de [[1795]] l'administrativa en la definitiva separació i creació del seu municipi,<ref name=beneenci/> per decret de [[Carles IV d' | + | En el [[sigle XVII]], es va mantindre pràcticament despoblada. El XVIII és un sigle de creiximent, posterior al seu crema i pràctica destrucció durant la [[Guerra de Successió espanyola|Guerra de Successió]]. En [[1777]] conseguix la independència eclesiàstica de [[Biar]] i el [[14 de decembre]] de [[1795]] l'administrativa en la definitiva separació i creació del seu municipi,<ref name=beneenci/> per decret de [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]]. El nou municipi incloïa a [[el Camp de Mirra]] i [[Canal (Alacant)|Canyada]], que van ser segregats de Beneixama en 1836.<ref name=beneenci>{{cita llibre |editorial= Editorial Prensa Valenciana|editor= |otros= |título= Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana|año= 2009|volumen = Geografia|capítul = Beneixama}}</ref> |
== Demografia == | == Demografia == | ||
| Llínea 72: | Llínea 72: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| − | [[Archiu:Beneixama vinyers.JPG|thumb|250px| | + | [[Archiu:Beneixama vinyers.JPG|thumb|250px|Vinyes de Beneixama, en el núcleu urbà al final, presidit per la seua església.]] |
L'agricultura continua sent, junt en algunes indústries, la principal activitat econòmica de Beneixama. En [[1908]] els principals productes agrícoles eren [[blat]], [[ordi]], [[avena]], [[dacsa]], [[ségol]], [[hortalisa]]s, [[oli]] i [[vi]].<ref>{{cita llibre |otros= |título= Guia pràctica d'Alacant i el seu provincia|url= http://es.wikisource.org/wiki/Gu%C3%ADa_pr%C3%A1ctica_de_Alicante_y_su_provincia/Villena|formato= html|fechaacceso= 7 de febrer de 2010|edición= 1ª|fecha= 1908|editorial=Guías Arc |ubicación= Madrit|idioma=espanyol |capítulo= Villena|}}</ref> La superfície cultivada ocupa un 46% del terme, una quinta part de regadiu i la resta de secà.<ref name=beneenci/> L'indústria conta en certa tradició, ya que la força motriu del [[riu Vinalopó]] servia ya a mitat del segle XIX per a moure un molí de paper, cinc d'oli i cinc de farina, ademés de set fàbriques d'aiguardent. En el [[sigle XX]], al pas que tancaven les antigues, van apareixent noves indústries.<ref name=beneenci/> | L'agricultura continua sent, junt en algunes indústries, la principal activitat econòmica de Beneixama. En [[1908]] els principals productes agrícoles eren [[blat]], [[ordi]], [[avena]], [[dacsa]], [[ségol]], [[hortalisa]]s, [[oli]] i [[vi]].<ref>{{cita llibre |otros= |título= Guia pràctica d'Alacant i el seu provincia|url= http://es.wikisource.org/wiki/Gu%C3%ADa_pr%C3%A1ctica_de_Alicante_y_su_provincia/Villena|formato= html|fechaacceso= 7 de febrer de 2010|edición= 1ª|fecha= 1908|editorial=Guías Arc |ubicación= Madrit|idioma=espanyol |capítulo= Villena|}}</ref> La superfície cultivada ocupa un 46% del terme, una quinta part de regadiu i la resta de secà.<ref name=beneenci/> L'indústria conta en certa tradició, ya que la força motriu del [[riu Vinalopó]] servia ya a mitat del segle XIX per a moure un molí de paper, cinc d'oli i cinc de farina, ademés de set fàbriques d'aiguardent. En el [[sigle XX]], al pas que tancaven les antigues, van apareixent noves indústries.<ref name=beneenci/> | ||
== Patrimoni == | == Patrimoni == | ||
| − | * '''Torre Talaia'''. Data del [[sigle XII]] o [[sigle XIII|XIII]]. Només s'observen restes d'edificació fins als 4 m d'altura, per la qual cosa es desconeix l'altura real que va poder tindre. És de planta quadrada en 10 m de costat. En el costat sur hi ha un buit esgarrat fins al | + | * '''Torre Talaia'''. Data del [[sigle XII]] o [[sigle XIII|XIII]]. Només s'observen restes d'edificació fins als 4 m d'altura, per la qual cosa es desconeix l'altura real que va poder tindre. És de planta quadrada en 10 m de costat. En el costat sur hi ha un buit esgarrat fins al sol, provablement la porta original. Fon declarada [[Bé d'Interés Cultural]] en [[1985]].<ref name=atalaya>{{cita web |url= http://www.Cult.Gva.es/dgpa/documentació/intern/813.pdf|formato=pdf|título= Torre Atalaya|obra= Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Deport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià|fechaacceso=12 d'agost del 2009 |autor= |fecha= |editor= |idioma= espanyol|cita= }}</ref> |
| − | * '''Torre del ''Negret'''''. Situada en terreny pla, fon | + | * '''Torre del ''Negret'''''. Situada en terreny pla, fon provablement exenta en un principi, encara que hui està integrada en atres edificacions de caràcter agrícola i residencial. És una peça prismàtica d'uns 10 m de costat, l'altura de la qual està possiblement retallada respecte a l'original. La coberta és hui a dos aigües i l'interior està molt alterat. Fon declarada Be d'Interés Cultural en 1985.<ref name=negret>{{cita web |url= http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/814.pdf|formato=pdf|título= Torre Negret|obra= Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Deport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià|fechaacceso=12 d'agost del 2009 |autor= |fecha= |editor= |idioma= espanyol|cita= }}</ref> |
| − | * '''[[Església de Sant Joan | + | * '''[[Església de Sant Joan Batiste (Beneixama)|Iglésia de Sant Joan Batiste]]'''. D'estil neoclàssic, es va inaugurar en 1841. Té dos campanars bessons i una cúpula central de teula blava. La seua construcció fon promoguda per [[Miguel Payá i Rico]] i es va construir en ajuda de tota la població. |
* '''[[ermita de la Divina Aurora]]''': Es va alçar en el [[sigle XVIII]] sobre l'antiga església parroquial. Conté la image de la patrona de Beneixama i es va restaurar recentment. | * '''[[ermita de la Divina Aurora]]''': Es va alçar en el [[sigle XVIII]] sobre l'antiga església parroquial. Conté la image de la patrona de Beneixama i es va restaurar recentment. | ||
| − | * '''[[ermita de Sant Isidre de Beneixama]]''': de | + | * '''[[ermita de Sant Isidre de Beneixama]]''': de mitan del [[sigle XX]], no té un alt valor arquitectònic, pero està situada en un parage en vista panoràmiques a tota la vall de Beneixama. |
== Urbanisme == | == Urbanisme == | ||
| − | El | + | El núcleu urbà de Beneixama va començar a desenrollar-se en la part nort de la séquia, donant lloc a un primer carrer (''carrer de la Séquia'', posteriorment ''Cardenal Payá''), on es trobava la primera església parroquial, l'ermita de la Divina Aurora, que fon la que va conseguir segregar-se de Biar en 1777.<ref name=beneenci/> El poble va continuar creixent cap al secà en carrers paralels a l'anterior (''carrer Major'', ''carrer Nou'', ''Santa Peronella'') i atres transversals, al mateix temps que es van crear dos places: la de l'Església, a on està el temple parroquial de Sant Joan Batiste i la del Mercat. La carretera [[CV-81]], construïda cap a 1870 es va convertir en l'eix principal del creiximent urbà fins que fa uns anys es va construir una variant per a desviar el tràfic de pas. El creiximent actual s'ha dirigit cap al nort, en llarcs carrers paralels, que dibuixen pomes de forma rectangular.<ref name=beneenci/> |
== Cultura == | == Cultura == | ||
=== Museus === | === Museus === | ||
| − | * '''Museu Poeta Pastor Aicart''': Dedicat a la memòria del poeta local [[Joan | + | * '''Museu Poeta Pastor Aicart''': Dedicat a la memòria del poeta local [[Joan Batiste Pastor Aicart]].<ref name=beneenci/> |
| − | * '''Museu Etnogràfic'''. Un antic Llavador, on es mostra al públic objectes antics d'us quotidià. | + | * '''Museu Etnogràfic'''. Un antic Llavador, a on es mostra al públic objectes antics d'us quotidià. |
== Festes == | == Festes == | ||
| − | * '''Festes Patronals'''. Celebra estes festes a partir del 6 de setembre en honor de la Divina Aurora. Tenen lloc | + | * '''Festes Patronals'''. Celebra estes festes a partir del [[6 de setembre]] en honor de la Divina Aurora. Tenen lloc entrades de [[Moros i Cristians]] i en elles participen més de 60 bandes de música. |
| − | * '''Festa de Sant Antoni | + | * '''Festa de Sant Antoni Abat'''. Al voltant dels dies 20 i 21 de giner se celebra la festivitat d'este Sant. El dia 20 a la vesprada fan una subasta i el dia 21, al matí, la bendició d'animals en el repartiment de bambes dolços. I a la nit, es repartixen entrepans de derivat del porc, en una foguera en el centre de la plaça de l'Església. |
| − | * '''Festa de Sant Isidre Llaurador'''. Al voltant del 15 de maig ( | + | * '''Festa de Sant Isidre Llaurador'''. Al voltant del 15 de maig (fi de de semana pròxim) es celebra en la zona de la Talaeta activitats en honor a Sant Isidre i la Comparsa de Llauradors. |
| − | * '''Festa de Sant Joan | + | * '''Festa de Sant Joan Batiste'''. Festa dedicada al patró de Beneixama [[Sant Joan Batiste]], els dies 23 i 24 de juny. El dia 23 es Du a terme la nominació de capitans per a les Festes de Moros i Cristians. |
== Política == | == Política == | ||
Les municipals del [[2007]] van donar 4 regidors al [[PP]], 3 al [[PSPV-PSOE]] i 2 a [[AEJPB]]. | Les municipals del [[2007]] van donar 4 regidors al [[PP]], 3 al [[PSPV-PSOE]] i 2 a [[AEJPB]]. | ||
| − | {{ | + | {{Alcaldes_Espanya |
| Alcalde_1 = Manuel Aynat Juan | | Alcalde_1 = Manuel Aynat Juan | ||
| Partido_1 = [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|UCD]] | | Partido_1 = [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|UCD]] | ||
Revisió de 21:33 24 feb 2010
| Beneixama | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | L'Alt Vinalopó | |||
| • Partit judicial: | Villena | |||
| Ubicació: | 38°42′0″N 0°46′2″O | |||
| • Altitut: | 592 msnm | |||
| Superfície: | 34,89 km² | |||
| Població: | 1.811 | |||
| • Densitat: | 51,91 hab./km² | |||
| Gentilici: | beneixamenc, beneixamenca. | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 03460 | |||
| Festes majors: | ||||
| Alcalde: | Amparo Barceló Segura (PSPV) | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Beneixama és un municipi valencià situat en l'interior de la província d'Alacant, en la comarca de l'Alt Vinalopó, subcomarca de la Vall de Biar. En 2009 contava en 1.811 habitants (INE).
Toponímia
No hi ha un estudi sério i rigorós sobre l'orige del topònim Beneixama, encara que és clarament àrap. Joan Coromines i Carmen Barceló coincidixen que provablement procedixca de ??? ?????? (bani as-SA?Mon) o ?? ?????? (ben as-SA?Mon), que significaria "fill(s) de les terres fèrtils".[1]
Geografia física
Al nort del terme, servint de frontera natural en Fontanars dels Alforins, s'alça la Serra de Beneixama, en altures que superen els 900 m, destacant el pic de l'Ascensió (1.004 m) i el del Carrascalet (955 m). Esta part del terme és de sol pedregós, cobert per pins, algunes carrasquess i principalment matoll.[2] de la serra cap al sur es desenrolla un piedemonte cobert de oliveres, armelers i alguna vinya, que acaba en la Vega del riu Vinalopó, a on es troben les millors terres de cultiu i s'assenta la població.[2]
Encara que per motius històrics i llingüístics alguns sectors de la població promouen l'inclusió de Beneixama en la comarca de la Foya d'Alcoy, geogràficament pertany a l'Alt Vinalopó, com reconeix la Generalitat Valenciana en el seu proposta de comarcalisació.
Localitats llimítrofes
| Nort: Fontanars dels Alforins | ||
| Oest: el Camp de Mirra | Beneixama | Est: Banyeres |
| Sur: Biar |
Barris i pedanies
En el terme municipal de Beneixama es troba també el núcleu de població de El Salse.
Història
La primera senyal de població es troba en el jaciment eneolític del Molí Roig. Hi ha restes d'un possible poblat del Bronze en el Blanquinal, i es van trobar troballes d'época romana en Casa Baltasar.[2]
La vila actual té els seus orígens en una antiga alqueria musulmana pertanyent primer al terme de Almizra (1258) i després al de Biar.[2] Fon integrada en la Corona d'Aragó pel rei Jaume I a través del pacte del 1245. En 1248 es menciona a Beneixama en el Llibre del Repartiment indicant que seria poblada per Pere Ballester i cinquanta colons cristians. En 1276, el rei va donar el lloc i la torre a Gil Martí d'Oblites per la seua lluita contra els musulmans. En el sigle XV es va vore molt afectada per les guerres en el Regne de Castella. En 1448, el rei Alfons el Magnànim li va otorgar el títul de vila.
En el sigle XVII, es va mantindre pràcticament despoblada. El XVIII és un sigle de creiximent, posterior al seu crema i pràctica destrucció durant la Guerra de Successió. En 1777 conseguix la independència eclesiàstica de Biar i el 14 de decembre de 1795 l'administrativa en la definitiva separació i creació del seu municipi,[2] per decret de Carles IV. El nou municipi incloïa a el Camp de Mirra i Canyada, que van ser segregats de Beneixama en 1836.[2]
Demografia
El primer cens oficial de Beneixama, en 1857, donava un total de 1.813, que van aumentar a 2.336 en 1887 i a 2.534 en 1910. A partir de llavors, no obstant, es va produir un llarc procés d'emigració, principalment a Villena i Alacant, que només va començar a principis del sigle XXI.[2]
| Evolució demogràfica de Beneixama[3] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2006 | 2007 | |||||||
| Població | 2.529 | 2.622 | 2.328 | 2.197 | 2.073 | 2.183 | 2.252 | 2.078 | 1.895 | 1.866 | 1.795 | 1.802 | 1.828 | ||||||
Economia
L'agricultura continua sent, junt en algunes indústries, la principal activitat econòmica de Beneixama. En 1908 els principals productes agrícoles eren blat, ordi, avena, dacsa, ségol, hortalisas, oli i vi.[4] La superfície cultivada ocupa un 46% del terme, una quinta part de regadiu i la resta de secà.[2] L'indústria conta en certa tradició, ya que la força motriu del riu Vinalopó servia ya a mitat del segle XIX per a moure un molí de paper, cinc d'oli i cinc de farina, ademés de set fàbriques d'aiguardent. En el sigle XX, al pas que tancaven les antigues, van apareixent noves indústries.[2]
Patrimoni
- Torre Talaia. Data del sigle XII o XIII. Només s'observen restes d'edificació fins als 4 m d'altura, per la qual cosa es desconeix l'altura real que va poder tindre. És de planta quadrada en 10 m de costat. En el costat sur hi ha un buit esgarrat fins al sol, provablement la porta original. Fon declarada Bé d'Interés Cultural en 1985.[5]
- Torre del Negret. Situada en terreny pla, fon provablement exenta en un principi, encara que hui està integrada en atres edificacions de caràcter agrícola i residencial. És una peça prismàtica d'uns 10 m de costat, l'altura de la qual està possiblement retallada respecte a l'original. La coberta és hui a dos aigües i l'interior està molt alterat. Fon declarada Be d'Interés Cultural en 1985.[6]
- Iglésia de Sant Joan Batiste. D'estil neoclàssic, es va inaugurar en 1841. Té dos campanars bessons i una cúpula central de teula blava. La seua construcció fon promoguda per Miguel Payá i Rico i es va construir en ajuda de tota la població.
- ermita de la Divina Aurora: Es va alçar en el sigle XVIII sobre l'antiga església parroquial. Conté la image de la patrona de Beneixama i es va restaurar recentment.
- ermita de Sant Isidre de Beneixama: de mitan del sigle XX, no té un alt valor arquitectònic, pero està situada en un parage en vista panoràmiques a tota la vall de Beneixama.
Urbanisme
El núcleu urbà de Beneixama va començar a desenrollar-se en la part nort de la séquia, donant lloc a un primer carrer (carrer de la Séquia, posteriorment Cardenal Payá), on es trobava la primera església parroquial, l'ermita de la Divina Aurora, que fon la que va conseguir segregar-se de Biar en 1777.[2] El poble va continuar creixent cap al secà en carrers paralels a l'anterior (carrer Major, carrer Nou, Santa Peronella) i atres transversals, al mateix temps que es van crear dos places: la de l'Església, a on està el temple parroquial de Sant Joan Batiste i la del Mercat. La carretera CV-81, construïda cap a 1870 es va convertir en l'eix principal del creiximent urbà fins que fa uns anys es va construir una variant per a desviar el tràfic de pas. El creiximent actual s'ha dirigit cap al nort, en llarcs carrers paralels, que dibuixen pomes de forma rectangular.[2]
Cultura
Museus
- Museu Poeta Pastor Aicart: Dedicat a la memòria del poeta local Joan Batiste Pastor Aicart.[2]
- Museu Etnogràfic. Un antic Llavador, a on es mostra al públic objectes antics d'us quotidià.
Festes
- Festes Patronals. Celebra estes festes a partir del 6 de setembre en honor de la Divina Aurora. Tenen lloc entrades de Moros i Cristians i en elles participen més de 60 bandes de música.
- Festa de Sant Antoni Abat. Al voltant dels dies 20 i 21 de giner se celebra la festivitat d'este Sant. El dia 20 a la vesprada fan una subasta i el dia 21, al matí, la bendició d'animals en el repartiment de bambes dolços. I a la nit, es repartixen entrepans de derivat del porc, en una foguera en el centre de la plaça de l'Església.
- Festa de Sant Isidre Llaurador. Al voltant del 15 de maig (fi de de semana pròxim) es celebra en la zona de la Talaeta activitats en honor a Sant Isidre i la Comparsa de Llauradors.
- Festa de Sant Joan Batiste. Festa dedicada al patró de Beneixama Sant Joan Batiste, els dies 23 i 24 de juny. El dia 23 es Du a terme la nominació de capitans per a les Festes de Moros i Cristians.
Política
Les municipals del 2007 van donar 4 regidors al PP, 3 al PSPV-PSOE i 2 a AEJPB.
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Manuel Aynat Juan | n/d |
| 1983 - 1987 | Juan Isard Sanjuán | n/d |
| 1987 - 1991 | José Payá Valdés | n/d |
| 1991 - 1995 | Manuel Felipe Sánchez Sandaza | n/d |
| 1995 - 1999 | Vicente Payá Gràcia | n/d |
| 1999 - 2003 | Antonio Teodoro Valdés Vidal | n/d |
| 2003 - 2007 | Antonio Teodoro Valdés Vidal | n/d |
| 2007 - 2011 | Amparo Barceló Segura | n/d |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Referències
- ↑ «Beneixama en els seus orígens. Época antiga i sigles migevals» (en español). Ajuntament de Beneixama. Consultat el 1 de febrer de 2010.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 «Beneixama», (vol. ), Editorial Prensa Valenciana.
- ↑ Font: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
- ↑ [1] (en espanyol), Guías Arc.
- ↑ «Torre Atalaya» (en espanyol) (pdf). Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Deport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Consultat el 12 d'agost del 2009.
- ↑ «Torre Negret» (en espanyol) (pdf). Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Deport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Consultat el 12 d'agost del 2009.
Enllaços externs
- Ajuntament de Beneixama
- Índex de estadística municipal de Beneixama. Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant.
- Beneixama en el Registre d'Entitats Locals de la Generalitat Valenciana
- Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment.
| Municipis de L'Alt Vinalopó | |
|---|---|
| Beneixama • Biar • El Campet de Mirra • La Canyada • Sax • Les Salines • Villena | |