Valencianisme

Real Senyera Valenciana

El valencianisme és un moviment cultural, ideològic i polític, basat en la defensa de la llengua valenciana, la cultura valenciana, el poble valencià i la terra valenciana. El valencianisme es pot definir com l'amor i defensa per lo valencià.

Història

El valencianisme ha estat present en la societat valenciana des dels inicis d'esta. Com a moviment cultural, ideològic i polític, el valencianisme escomençà a caminar a finals del sigle XIX en la fundació d'entitats com Lo Rat Penat en l'any 1878 i en el discurs de personalitats com Teodor Llorente, Constantí Llombart o Faustí Barberà.

Portada del llibre “De Regionalisme i Valentinicultura” (1902) de Faustí Barberà, considerat com el primer cos teòric del valencianisme modern

Des dels inicis de la transició democràtica valenciana, ha estat representat per algunes entitats com Lo Rat Penat o la RACV en el terreny cultural, el Grup d'Acció Valencianista en el terreny de la movilisació i en lo polític per alguns partits polítics sorgits posteriorment a la desaparició d'UCD.

A finals dels anys 70 va sorgir Unió Regional Valenciana (URV) que tragué un regidor en l'Ajuntament de Valéncia en les primeres eleccions democràtiques. URV va desaparéixer per a posteriorment, el sector més nacionaliste i d'esquerres fundar Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV) i el sector més moderat i de centre fundar en l'any 1982 el partit Unió Valenciana, que arribà a condicionar governs locals, autonòmics i que va obtindre per al valencianisme representació parlamentària en Vicent Gonzalez Lizondo.

Per la heterogeneïtat d'este moviment (de dretes, d'esquerres, republicans, de centre, etc.) existixen sectors que tenen posicionaments nacionalistes o independentistes com la Plataforma Jovenil Valencianista o més pròxims al regionalisme valencià com la formació Coalició Valenciana.

No obstant, per l'intromissió del pancatalanisme, corrent minoritària que vol destrossar les senyes d'identitat valencianes, actualment alguns vinculen al valencianisme en l'anti-pancatalanisme.

Defensa de la llengua valenciana

La defensa de l'independència llingüística i la singularitat de la llengua valenciana és la seua caracterisació per excelència.

El valencianisme està en contra de l'imposició llingüística del català, rebujant les catalanistes Normes de Castelló de 1932 i de la catalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua per a optar per les Normes d'El Puig, propostes per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en 1981, que reflectixen la forma de parlar dels valencians.

Valencianisme polític

El valencianisme polític ha segut representat històricament per diversos partits, en la década dels anys 80-90 per Unió Valenciana i en menor mida per Esquerra Nacionalista Valenciana i en la década dels anys 2000 per Coalicio Valenciana i atres formacions menors. Actualment se troba representat per atres formacions polítiques tals com:

• Som Valencians (SOMVAL)
• AVANT (format per Acció Nacionalista Valenciana, Renovacio Politica i Unio)
• Poble Democratic (Poble)

Corrents

Podem diferenciar dos corrents principals dins del valencianisme polític: el regionalisme i el nacionalisme. Les dos defenen els interessos del territori de l'actual Comunitat Valenciana, pero mentres el primer interpreta la seua realitat jurídica com una regió espanyola, el segons entén la Comunitat Valenciana com una nació. N'hi ha una tercera corrent (esta part del nacionalisme valencià) que seria l'independentisme, corrent molt minoritària en l'espectre polític valencianiste.

Definicions

¿Que es ser valencianiste?

No podem passar-nos tota la vida definint qué es el valencianisme i ser valencianiste. Sense anim de ser exhaustius, valencianiste es tot aquell que es sent basicament valencià/na, haja naixcut o no aci, de dretes o d'esquerres, de la costa o dels pobles de l'interior en un compromis clar i ferm de promoure i fomentar una vinculacio entre les persones que treballen, viuen o han vixcut aci, en el nostre territori valencià. Un compromis que alguns entenem que s'ha d'estendre a la recuperacio politica, económica, cultural i de l'idioma valencià. En definitiva valencianiste/ista es tota aquella persona que està compromesa en la recuperacio i promocio de la consciencia identitaria de poble valencià.

De lo anteriorment dit es despren que els conceptes de valencianiste i comoditat (o passivitat) no poden anar junts de la ma. Mes encara, com dia Miquel Adlert, el valencianisme no es un concepte que s'herete, ni tampoc que siga permanent a lo llarc del temps en una persona perque una volta, fa temps, va fer merits heroics suficients. No es, per tant, una condicio que mai prescriu. La condicio de valencianiste es guanya dia a dia, cada hora, en cada moment, per qualsevol acte i actitut que aposte per Valencia i per lo valencià.

¿Quants dels que s'autonomenen valencianistes realment estan compromesos (i per tant, mantenen una actitut activa) en la recuperacio i promocio de la consciencia identitaria de poble valencià?

Batiste de Gandia

Valencianisme, no és juntar-se per a plorar pels fracassos i vanagloriar-se, de guanys victoriosos, en manifestacions i manifestacions públiques ineficaces llegalment, a favor d'un poble, incapaç de conseguir que les Corts valencianes, polítics i magistrats obren llegalment a favor del dret que la llei dona a la ciutadania que majoritàriament és meninfotista, per no incomodar-se per a lluitar pels seus drets. El poble que no és capaç de conservar i defendre la seua cultura no té dignitat i ha de resignar-se a l'humiliació de la seua indiferència.

Emili Conca, 2018

Cites

Una llengua no mor perque els que no la saben no l'aprenen. Una llengua mor perque els que la saben no la parlen.

Anònim

Si cada valencià fera per Valéncia la mitat només de lo que pot fer, la nostra Nació valenciana sería la més important del món.

Anònim

Desgraciat el poble que parla una llengua que no sap escriure i escriu una llengua que no parla.

Anònim

L'arbre del valencianisme continua viu, l'ombra d'atres arbres mes grans es possible que li lleven la llum i l'aigua que per a d'ell mateixa necessita, per aixo es mes necessari que mai llevar les rames que ya han complit en la seua missio, o deixar-les que s'eixugen i, mortes, no destorben. Deixar-ne nomes un brot, nou, en la força de la joventut, per a que puge, creixca i puga rebre la llum que li done l'energia que necessitem per a que nos ajude a fer que les coses politiques passen. Quan mes pronte ... millor.

'Una cosa de tipo polític' (Revista Renou, nº 57, març 2007), per Vicent Meneu Buchón

Volem que hi haja un sentiment valencià i valencianiste fort en les nostres comarques d'Alacant, Castelló i Valéncia. La divisió provincial li està costant molt al nostre poble. Cada volta són més i més les veus que per Alacant i Castelló s'escolten afirmant que no són valencians, que valencians son únicament els ciutadans de la ciutat o de la província de Valéncia. Obliden estes persones que compartim un devindre, compartim un idioma propi, una història comú dins de l'històric Regne de Valéncia. No es pot trencar lo que nos fa ser poble. Demanem als nostres polítics valentia i compromís ad este respecte, defengam l'unitat territorial valenciana. Puix som i serem sempre valencians.

Discurs d'Àlex Esteve en la taula redona sobre identitat valenciana (Valéncia, Lo Rat Penat, 26 de juny de 2014)

Vore també

• Nacionalismes de la Comunitat Valenciana

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Valencianisme.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Valencianisme.

El naiximent del nacionalisme valencià