Diferència entre les revisions de "Palau dels Mercader"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 3: Llínea 3:
 
Situat en el [[carrer de Cavallers]] nº 26 de [[Valéncia]], el '''Palau dels Mercader''', és un gran palau gòtic que albergà, des de finals del [[sigle XIV]] i fins el primer terç del [[sigle XIX]], als marquesos de Mercader.
 
Situat en el [[carrer de Cavallers]] nº 26 de [[Valéncia]], el '''Palau dels Mercader''', és un gran palau gòtic que albergà, des de finals del [[sigle XIV]] i fins el primer terç del [[sigle XIX]], als marquesos de Mercader.
  
==Història==
+
== Història ==
 
Fon construït entre finals del [[sigle XIII]] i principis del [[sigle XIV]] pels Mercader, una família de juristes catalans que acompanyà al rei [[Jaume I]] en la seua campanya de conquista del [[Regne de Valéncia]]. Els Mercader, que pels servicis prestats al rei obtingueren títuls nobiliaris, acompanyaren a Jaume I el [[9 d'octubre]] de [[1238]] quan flanquejà les portes de [[Valéncia]] i conquistà la ciutat. Està documentat que el net del senyor Mercader que acompanyà al monarca en la conquista de la ciutat ya fallí en el Palau, per l'any [[1328]].
 
Fon construït entre finals del [[sigle XIII]] i principis del [[sigle XIV]] pels Mercader, una família de juristes catalans que acompanyà al rei [[Jaume I]] en la seua campanya de conquista del [[Regne de Valéncia]]. Els Mercader, que pels servicis prestats al rei obtingueren títuls nobiliaris, acompanyaren a Jaume I el [[9 d'octubre]] de [[1238]] quan flanquejà les portes de [[Valéncia]] i conquistà la ciutat. Està documentat que el net del senyor Mercader que acompanyà al monarca en la conquista de la ciutat ya fallí en el Palau, per l'any [[1328]].
  
Llínea 12: Llínea 12:
 
[[File:València, pati del palau dels Mercader.JPG|thumb|300px|Escala en el pati del Palau dels Mercader]]
 
[[File:València, pati del palau dels Mercader.JPG|thumb|300px|Escala en el pati del Palau dels Mercader]]
  
==Descripció==
+
== Descripció ==
 
En els sigles posteriors a la seua construcció, el Palau patí una série de reformes que alteraren el seu aspecte gòtic original, del que se conserven encara alguns arcs apuntats que se poden observar en claritat des del pati. Les successives modificacions, de caràcter renaixentiste foren tant de caràcter funcional com estructural i estètic. Són de gran interés les mostres de treginat que s'han conservat o algunes de les estàncies del Palau, com el saló principal.
 
En els sigles posteriors a la seua construcció, el Palau patí una série de reformes que alteraren el seu aspecte gòtic original, del que se conserven encara alguns arcs apuntats que se poden observar en claritat des del pati. Les successives modificacions, de caràcter renaixentiste foren tant de caràcter funcional com estructural i estètic. Són de gran interés les mostres de treginat que s'han conservat o algunes de les estàncies del Palau, com el saló principal.
  
 
Consta de planta baixa en semisoterràneu i entrebaix, principal i pis superior, i a totes elles s'accedix des de l'interior del  pati central. La frontera principal mostra l'aspecte adquirit posteriorment a les intervencions del [[sigle XVIII]]; portaló d'accés en escut nobiliari sobre el llindar, finestres enreixades, enormes portes allindades en balcons correguts, i finestres a modo de galeria.  
 
Consta de planta baixa en semisoterràneu i entrebaix, principal i pis superior, i a totes elles s'accedix des de l'interior del  pati central. La frontera principal mostra l'aspecte adquirit posteriorment a les intervencions del [[sigle XVIII]]; portaló d'accés en escut nobiliari sobre el llindar, finestres enreixades, enormes portes allindades en balcons correguts, i finestres a modo de galeria.  
  
Utilisat durant molts anys com centre educatiu i cultural, (Acadèmia Martí), en l'actualitat és la seu de l'Unió de Cooperatives Agrícoles de Valéncia.  
+
Utilisat durant molts anys com centre educatiu i cultural, (Acadèmia Martí), en l'actualitat és la seu de l'Unió de Cooperatives Agrícoles de Valéncia.    
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Revisió de 11:38 7 jul 2024

Vista del pati del Palau dels Mercader, Valéncia

Situat en el carrer de Cavallers nº 26 de Valéncia, el Palau dels Mercader, és un gran palau gòtic que albergà, des de finals del sigle XIV i fins el primer terç del sigle XIX, als marquesos de Mercader.

Història

Fon construït entre finals del sigle XIII i principis del sigle XIV pels Mercader, una família de juristes catalans que acompanyà al rei Jaume I en la seua campanya de conquista del Regne de Valéncia. Els Mercader, que pels servicis prestats al rei obtingueren títuls nobiliaris, acompanyaren a Jaume I el 9 d'octubre de 1238 quan flanquejà les portes de Valéncia i conquistà la ciutat. Està documentat que el net del senyor Mercader que acompanyà al monarca en la conquista de la ciutat ya fallí en el Palau, per l'any 1328.

L'historia del Palau també deixa atres anècdotes i senyes curioses, com el fet de que pogué ser el lloc a on Lluís de Santangel firmà el préstam de 1.140.000 maravedies a la corona en el que se finançà part del viage de Colon que desembocà en el descobriment d'Amèrica. Aixina mateixa, durant la Guerra Civil, quan el Govern republicà se traslladà a Valéncia, el Palau dels Mercader acollí la seu del Ministeri de Justícia.

L'alta societat valenciana solia celebrar lo que nomenaven, "El Parlament", en casa de Berenguer Mercader, a on queden reflectides unes sessions lliteràries dels senyors de l'alta societat valenciana. L'alcalde general de Valéncia, Berenguer Mercader, reunia ya major en la seua casa una tertúlia lliterària, casi familiar, reflectida en el Parlament en casa de Berenguer Mercader de Joan Roís de Corella.

Escala en el pati del Palau dels Mercader

Descripció

En els sigles posteriors a la seua construcció, el Palau patí una série de reformes que alteraren el seu aspecte gòtic original, del que se conserven encara alguns arcs apuntats que se poden observar en claritat des del pati. Les successives modificacions, de caràcter renaixentiste foren tant de caràcter funcional com estructural i estètic. Són de gran interés les mostres de treginat que s'han conservat o algunes de les estàncies del Palau, com el saló principal.

Consta de planta baixa en semisoterràneu i entrebaix, principal i pis superior, i a totes elles s'accedix des de l'interior del pati central. La frontera principal mostra l'aspecte adquirit posteriorment a les intervencions del sigle XVIII; portaló d'accés en escut nobiliari sobre el llindar, finestres enreixades, enormes portes allindades en balcons correguts, i finestres a modo de galeria.

Utilisat durant molts anys com centre educatiu i cultural, (Acadèmia Martí), en l'actualitat és la seu de l'Unió de Cooperatives Agrícoles de Valéncia.

Referències

Bibliografia


Monuments i palaus de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Basílica de la Verge dels Desamparats · Banys de l'Almirant · Casa Vestuari · Catedral de Valéncia · Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia · El Micalet · Estació del Nort · Llonja de Valéncia · Mercat de Valéncia · Palau Arquebisbal · Palau de Benicarló · Palau de Cervelló · Palau de Cerveró · Palau de la Generalitat · Palau de Justícia · Palau de l'Exposició · Palau de les Comunicacions de Valéncia · Palau del Marqués de Campo · Palau dels Comtes d'Oliva · Palau dels Mercader · Palau Marqués de Dosaigües · Plaça del Mercat · Plaça de la Mare de Déu · Plaça de l'Ajuntament · Reals Drassanes del Grau de Valéncia · Sant Joan del Mercat · Torre de l'Àngel · Torres de Quart · Torres dels Serrans