Diferència entre les revisions de "Manuel Broseta Pont"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Manuel Broseta Pont | | nom = Manuel Broseta Pont | ||
| − | | image = | + | | image = [[Image:ManuelBroseta.jpg|thumb|250px|]] |
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
Revisió de 19:49 7 gin 2019
| Manuel Broseta Pont | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Juriste i polític | ||
| Naiximent: | 1932 | ||
| Lloc de naiximent: | Banyeres de Mariola, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1992 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Manuel Broseta Pont (Banyeres de Mariola, 1932 - Valéncia, 1992). Catedràtic de Dret Mercantil i polític valencià, fon fundador de la firma d'advocats que porta el seu nom.
El 15 de giner de 1992, fon assessinat per la banda terrorista ETA.
Biografia
Manuel Broseta va nàixer en la població de Banyeres de Mariola, comarca de L'Alcoyà, ya que el seu pare, fuster procedent de Valéncia, va ser desterrat per les seues idees socialistes. Allí fon a on el seu pare es va casar i varen nàixer els seus fills.
Actualment l'Institut d'Ensenyança Secundària de Banyeres porta el seu nom.
Destacat partícip en la política tant valenciana com a nacional. Es va convertir en un dels principals assessors del president preautonòmic Josep Lluís Albiñana. Aixina mateix va ocupar un escany de Senador per Valéncia entre els anys 1979 i 1982, en les files del partit polític de la UCD. Durant els anys 1980 i 1982 ocupà la Secretaria d'Estat per a les Comunitats Autònomes, des d'a on va impulsar els treballs per a l'aprovació de la majoria dels estatuts d'autonomia, entre ells, el de la Comunitat Valenciana, en la discussió parlamentària de la qual va participar activament.
Despuix d'abandonar la Secretaria d'Estat, es va retirar de la primera llínea política i es va dedicar al seu despaig professional i a la seua tasca docent en l'Universitat de Valéncia. No obstant, mai abandonà els ambients polítics de Valéncia i Madrit. Aixina, a principis de la década de 1990 va tornar a involucrar-se tímidament en la política valenciana des de postures conciliadores, defenent el pacte llingüístic que portaria a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que derivaria en ser una entitat pancatalanista que no reconeix la llengua pròpia del Poble Valencià, la Llengua Valenciana.
El 15 de giner de 1992, quan, des del Departament que ara porta el seu nom, es dirigia a impartir les seues classes, fon assessinat en atentat per la banda terrorista ETA.
En el seu recort, l'Ajuntament de Valéncia va erigir una columna, rèplica de les que delimiten el Claustre de la sèu històrica de l'Estudi General de Valéncia (Carrer la Nao), en el mateix lloc de l'Avinguda Blasco Ibáñez a on va caure abatut.
S'ha publicat l'obra de caràcter documental: Manuel Broseta Pont. Imàgens d'una vida. Edició de Bruno Broseta Dupré, Valéncia: Diputació de Valéncia, 2003, 330 p., ilustrada.